L’educador social format a la UOC ha de ser capaç d’entendre fenòmens com la globalització, la fragmentació, la precarietat, la marginació, l’exclusió social i la societat del risc que guien i emmarquen els processos d’acció socioeducativa. En aquesta mateixa línia, la seva formació li permetrà captar i conèixer les noves situacions socials que requereixen la presència de l’educador social (immigració, violència de gènere, desplegament de la Llei de dependència, etc.). El seu procés formatiu es complementa amb les formes de treball que li són pròpies, i que es concreten, entre d’altres, en: l’acompanyament, l’animació de la vida quotidiana, el treball en grup, la relació d’ajuda, etc. Això implica tenir competències per a ubicar les seves intervencions en un marc teòric general que possibiliti un procés d’acompanyament amb més amplitud, i també per a fer les seves intervencions des d’una dimensió ètica. Això es tradueix en les funcions professionals següents:

• Analitzar una demanda i les necessitats expressades per la persona.
• Reconstruir els llaços socials, la identitat social i acompanyar en el procés de socialització.
• Treballar en xarxa i en equip.
• Concebre i fer accions socioeducatives.
• Anticipar situacions de crisi i fer-hi front, i fer-hi d’intermediari.
• Intervenir d’acord amb la deontologia i l’ètica de la professió.
• Comunicar internament i externament.
• Avaluar les necessitats professionals i desenvolupar el seu potencial i les seves competències.
• Assegurar la gestió administrativa, burocràtica i logística de les seves activitats.