El català a les Illes Balears
xx-xx-xxxx
http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i3/i3.html
Institut de Sociolingüística Catalana
English Version
Version française
El català a les Illes Balears

1. DADES GENERALS SOBRE LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA

1.1 DESCRIPCIÓ GEOGRÀFICA I LINGÜÍSTICA

Les Illes Balears es composen de dos arxipèlags situats a la Mediterrània oriental: les Balears pròpiament dites (Mallorca i Menorca) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera i Cabrera). La superfície total és de gairebé 5.000 km2, el 70% dels quals correspon a l'illa de Mallorca. Segons les dades del cens de 1991, les Illes Balears tenen una població de 739.506 habitants, tot i que la població de dret és més elevada atès el gran nombre de turistes, de treballadors temporals i de jubilats que hi passen llargues temporades.

Entre 1960 i 1981 l'expansió del turisme, del sector de la construcció i del sector terciari van provocar una forta immigració que va comportar el rejoveniment de la població. Aquest creixement demogràfic es va repartir d'una manera desigual entre les diferents illes: a Mallorca va ser molt fort i precoç, a Eivissa es va produir més tard però va ser molt ràpid, mentre que a Menorca va ser un procés tardiu i lent. Els guanys principals de població es van donar a les zones costaneres. Des de 1980 la situació ha tendit a estabilitzar-se amb una certa tendència a l´envelliment de la població.

El 1991, 31% dels habitants de les Illes Balears havien nascut a fora. Eren nascuts majoritàriament a les regions castellanoparlants de Espanya; els estrangers oficialment inscrits no passaven del 2,3%. En termes lingüístics, l'impacte de la immigració ha estat més fort a Palma, a Eivissa i en els principals llocs d´estada, on les taxes d'immigració arriben de vegades gairebé al 40%.

A Menorca la presència de no-autòctons és menys acusada.

Un percentatge creixen dels habitants de les Balears viu a les ciutats de més de 50.000 habitants (41,9%) o a les d'entre 10.000 i 50.000 habitants (34,3%). El pes demogràfic de Palma no para de créixer. La població rural representa poc més d'un 1% del total.

Des de fa una trentena d'anys, l'activitat econòmica s'ha concentrat cada cop més al sector terciari (especialment al turisme), que assegura els ingressos de gairebé el 70% de la població. L'agricultura ha perdut importància (4,6% de la població activa). El sector industrial (16,9%) ha pogut créixer en termes absoluts, però el seu pes relatiu ha disminuït: els principals productes es venen igualment als turistes (alimentació, cuir, bijuteria). L'explotació intensiva de la costa provoca importants contrastos entre els municipis de la costa i els de l'interior. Les Illes Balears figuren entre les regions més pròsperes d'Espanya, amb un PIB per habitant i una renda disponible per habitant netament per damunt de la mitjana espanyola (+37,2%  i +19,4%,  respectivament, el 1991).

Segons les dades de l'últim cens, els nivells de coneixement del català són els següents: comprensió 88,6%; competència oral 66,7%; lectura 55%; escriptura 25,9%. El coneixement del castellà es pot considerar universal. Gairebé el 75% de les persones nascudes fora de les Illes Balears comprèn el català, però menys del 30% el sap parlar. Les taxes de coneixement són més baixes, i les diferències entre autòctons i immigrats més grans, a Palma i a l'illa d'Eivissa. Per contra, a la resta de Mallorca, i sobretot a tota l'illa de Menorca, s´observa un millor coneixement del català i una major capacitat d´integració dels originaris d'altres regions i països. Segons una enquesta recent, un percentatge força elevat dels que saben parlar el català (gairebé 20%, siguin autòctons o immigrats) no consideren pas el català com a llur llengua principal.

1.2 HISTÒRIA GENERAL I HISTÒRIA DE LA LLENGUA

Al cap de tres segles d'ocupació musulmana, les illes Balears van ser conquerides el segle XIII per la monarquia catalano-aragonesa i poblades per catalans i valencians d'expressió catalana. Les obres de filosofia escrites en català el segle XIII pel mallorquí Ramon Llull i l'ús del català a la cancelleria reial de Mallorca van contribuir a l´evolució del català estàndard. El castellà hi va ser poc conegut abans de la unió de les corones de Catalunya-Aragó i de Castella el segle XV. El català va ser utilitzat com a llengua oficial a Menorca durant el període de dominació britànica (segle XVIII), mentre que a les altres illes el castellà hi va ser imposat a l'administració i a l´ensenyament per la monarquia borbònica, i adoptat per les classes superiors. Les illes van ser regrupades en una sola província amb motiu de la divisió administrativa d'Espanya de 1833). Les Balears, igual com Catalunya, van conèixer el segle XIX una renaixença lingüística i literària que produiria escriptors de gran qualitat. Diversos filòlegs balears van participar en els treballs científics per arribar a l´estandardització del català a començaments del segle XX. Un monumental Diccionari català-valencià-balear, començat en aquesta època, no va ser acabat fins als anys 60. L´avantprojecte d´estatut d'autonomia per a les Illes Balears, preparat abans de la Guerra Civil, mai no va ser aprovat. Malgrat la imposició oficial del castellà per part de la dictadura, el català va continuar essent l'única llengua de relació social fins a l'arribada del turisme, als anys 1950, i l'arribada de forts contingents d'immigrats castellanoparlants, que van transformar la estructura econòmica i demogràfica. El Consell General Interinsular, creat el 1978, va ser substituït el 1983 per l'actual govern autònom, que ha estat controlat des de la seva creació pel partit espanyol de dreta, Alianza Popular (rebatejat com a Partido Popular) que va ser, paradoxalment, l'únic a votar contra l'autonomia política.

El català parlat a les illes Balears és molt pròxim al de Catalunya a causa del nombre elevat de catalans entre els primers colonitzadors. Les normes definides per l'Institut d´Estudis Catalans a començament del segle XX, que tenen en compte les variants balears, hi van ser acceptades sense dificultat. Els baixos nivells de coneixement de la llengua escrita, l'absència prolongada del català de l'ús oficial i públic (excepte a Menorca), així com la familiaritat amb la llengua de l´Estat, han donat lloc a nombrosos castellanismes i a comportaments diglòssics. Els habitants de les diferents illes designen habitualment la llengua que parlen sota el nom de "mallorquí", "menorquí", i "eivissenc", respectivament, sense que això signifiqui en la majoria dels casos el rebuig de pertànyer a una llengua catalana comuna. Diferents eufemismes han estat inventats per l'administració per obviar aquest problema: llengua de les Balears, llengua de les illes, "sa nostra llengua", etc. L´Estatut d'Autonomia estableix un precedent atorgant un estatus oficial a "la llengua catalana, llengua pròpia de les Illes Balears". El terme català obté actualment una acceptació creixent, en part a causa de la familiaritat amb les altres variants causada pels mitjans audiovisuals.

Des dels anys 1970 nombroses campanyes han estat empreses per diversos grups i associacions en favor de la utilització del català als mitjans de comunicació, la recepció dels mitjans de comunicació catalans i valencians, l´ensenyament del català i en català, o encara amb l´objectiu d'augmentar la consciència lingüística del gran públic en general i dels joves en particular. Entre aquestes organitzacions i moviments, els nostres informants citen més particularment: Obra Cultural Balear (aquesta organització juga un important paper de coordinació i d'animació); Institut d´Estudis Eivissencs; Obra Cultural de Menorca; Institut Menorquí d´Estudis; Universitat de les Illes Balears; Grups de Defensa de la Llengua; Associació Voltor (aquesta organització mobilitza la població per a superar els obstacles polítics que impedien als habitants de les Illes Balears de captar els mitjans de comunicació audiovisuals catalans i valencians); Associació de la Premsa Forana de Mallorca (publicacions locals, emissores locals de ràdio i de televisió); Escola Municipal de Mallorquí (Manacor); Moviment d'Escoles Mallorquines; Comissió per a l´Ensenyament i la Normalització del Català; Associació de Professors en Llengua Catalana; Moviment de Renovació Pedagògica; Associació Club 31; Moviment Scout Catòlic; Col·lectiu d'Ensenyants per a la Normalització del Català (CENC), etc.

Segons els nostres informants, la passivitat del govern regional ha portat aquestes organitzacions a jugar un paper capital en la promoció del català: un cop que les organitzacions han pres la iniciativa en un àmbit donat, l'administració regional acaba atorgant-hi el seu suport i, eventualment, per prendre-hi el relleu.

Els principals fets destacats dels darrers anys citats pels nostres informants són: la recepció dels mitjans de comunicació en llengua catalana emesos des de Catalunya i el País valencià; la creació de mitjans de comunicació locals en català (publicacions i emissores de ràdio i de televisió); les campanyes populars en favor del català; la multiplicació dels cursos de català per a adults; la utilització creixent del català a l'ensenyament; i l'adopció de la Llei de normalització lingüística. Les qüestions lingüístiques ha donat lloc, segons aquestes fonts, a algunes fortes polèmiques, però no a conflictes importants.

La designació "llengua catalana" és un dels temes controvertits, la defensa dels noms populars (mallorquí, etc.) i de les variants dialectals ha estat sovint assumida per aquells que cerquen en realitat de promoure el castellà. La instal·lació de repetidors que fan possible captar els mitjans de comunicació catalans i valencians va provocar un altre conflicte, durant el qual govern central va atribuir les mateixes freqüències a d'altres emissores en llengua castellana i les antenes van ser objecte d'actes de sabotatge.

Un paper important en l'oposició al català el juga el Centre Cultural Mallorquí, creat el 1938 pels sectors d´extrema dreta. Aquest centre, que considera que la llengua parlada als Balears no és el català sinó una altra llengua derivada directament del llatí, va recórrer (sense èxit) contra la declaració del català com a llengua oficial de les illes Balears i contra diversos aspectes del procés de normalització. Un dels seus dirigents va ser condemnat a una pena de presó després d'un atemptat contra un repetidor de televisió.

1.3 ESTATUS JURÍDIC I POLÍTIQUES OFICIALS

Les illes Balears van accedir a estatus de Comunitat autònoma en el si d´Espanya el 1983. Cadascuna de les Illes principals és regida per un Consell Insular.

L´Estatut d´Autonomia de les illes Balears (1983) declara el català "llengua pròpia de les Illes Balears", li confereix el caràcter de llengua oficial, conjuntament amb el castellà, i atorga a tothom el dret de conèixer´l i de fer-lo servir. Dota la Comunitat Autònoma d'atribucions exclusives en diversos àmbits, entre els quals la cultura, la recerca i l´ensenyament del català. La normalització lingüística esdevé un dels objectius de l'administració regional. Les "modalitats insulars del català" seran objecte d´estudi i de protecció, "sens prejudici de la unitat de la llengua".

La Llei de normalització lingüística de les Illes Balears (1986) preveu nombroses mesures a favor del català. Proclama el dret i el deure de la comunitat autònoma de fer possible l'exercici dels drets lingüístics i distingeix entre la naturalesa dels estatuts oficials respectius del català (basat en un criteri territorial "amb l´objectiu de mantenir la primacia de cada llengua en el seu territori històric") i del castellà (que és de naturalesa individual, "a fi de protegir els drets lingüístics dels ciutadans, encara que la seva llengua no sigui la del territori"). La importància de la normalització del català és subratllada "en tant que component essencial de la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears". Els objectius generals de la llei consisteixen a: fer efectiu l'ús general i normal de la llengua catalana en l´àmbit oficial i en l'administració; garantir el coneixement i l'ús del català en tant que llengua vehicular en l'ensenyament; promoure l'ús del català a tots les mitjans de comunicació; crear una consciència social pel que fa a la importància del coneixement i de l'ús del català. A l'articulat són tractats els temes següents: el dret de conèixer i d'usar el català; el recurs als tribunals per a protegir els drets lingüístics; la funció del català en l'administració, el sistema judicial, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, la publicitat, la vida social i cultural; els topònims i la senyalització; la formació lingüística i els criteris de selecció dels funcionaris; la promoció de la llengua i de la cultura; la planificació i la coordinació de la normalització lingüística; la realització de recerques sociolingüístiques; la responsabilitat de la Universitat de les Illes Balears pel que fa a la normativització de la llengua, etc. Diferents decrets i ordres dictats pel mateix govern regional, dels consells insulars i dels municipis, completen el text de base.

2. ÚS I PRESÈNCIA DEL CATALÀ PER ÀMBITS

2.1 ENSENYAMENT

L´ensenyament a les Illes Balears és competència del govern central, si bé l´ensenyament del català i la normalització lingüística en general són competència, d´acord amb l´Estatut d´Autonomia, del govern balear. En conseqüència la introducció del català en el sistema d´ensenyament requeria la col·laboració entre aquests dos governs. Les disposicions de la Llei de normalització lingüística (1986) en matèria d´ensenyament són les següents: el català esdevé la llengua oficial de tots els nivells d'ensenyament; els alumnes tenen el dret de rebre l´ensenyament en la seva llengua; la llengua i la literatura catalanes esdevenen matèria obligatòria en tot l´ensenyament no universitari i s´hi destinarà el mateix nombre d'hores que a l´estudi de la llengua i de la literatura castellanes; en acabar l´escolaritat obligatòria, els alumnes han de saber usar normalment i correcta les dues llengües oficials; el govern autònom han de destinar-hi prou mitjans per garantir l'ús vehicular del català i per assegurar la formació lingüística dels professors; el català serà matèria obligatòria en la formació dels adults; els professors i estudiants universitaris tenen el dret de fer servir la llengua de la seva elecció; el govern balear s´encarregarà d'elaborar els materials didàctics per a l´ensenyament del català i en català.

Aquestes disposicions, que han estat completades a través de diferents decrets, han estat acomplertes pel que fa a l´ensenyament obligatori del català. En canvi, la introducció del català en tant que mitjà d'ensenyament, segons els nostres informants, ha estat sempre fruit d'iniciatives dels professors i/o dels pares més que no dels poders públics. Per demanar l´ensenyament en català els pares han de seguir un procediment particularment complicat i l'ús del català només s´autoritza si els alumnes han seguit les etapes anteriors de l´escolaritat en la mateixa llengua. El 1990-91 les classes es donaren totalment o parcial en català a 147 de les 555 escoles; i 25.531 alumnes, és a dir, el 17,2% del total, reberen al menys una part de l´ensenyament en català. La presència del català a les escoles privades és molt menys estesa que als centres públics, i les illes de Mallorca i Eivissa (sobretot aquesta) van per darrere de Menorca.

Els nostres informants fan una avaluació negativa de la política seguida pel govern central en l´àmbit de l'ensenyament. Pel que fa al paper del govern regional, tot reconeixent els poders limitats de què disposa, li retreuen una certa indiferència en la matèria. Cap organisme d'inspecció assegura l´entrada en vigor de les disposicions legals. En canvi una gran gamma de manuals, principalment publicats a Catalunya, són disponibles per a tots els nivells, excepte els més avançats. La majoria dels professors saben expressar-se en català.
El 1990-91 gairebé 14% dels alumnes de les escoles maternals reberen l´ensenyament enterament o parcial en català (només el 1,5% als centres privats), mentre que el català era ensenyat a gairebé la meitat de les escoles. Un nombre reduït d'escoles ofereixen un programa d'immersió en català. Els nostres informants lamenten la manca de controls oficials al nivell pre-escolar, que no forma part de l´escolaritat obligatòria. Les mancances observades tenen conseqüències greus, car el fet de no haver començat els estudis en català crea dificultats administratives posteriors per a poder continuar-les en català.

El català és ensenyat com a matèria obligatòria a tots les centres. El 1990-91, l´ensenyament es feia totalment o parcial en català a 48,1% de les escoles públiques però només a 5,8% de les escoles privades. El català és matèria obligatòria a tots els centres. Segons els nostres informants, gairebé el 60% dels alumnes reben al menys una part de l´ensenyament en català.

A la Universitat de les Illes Balears gairebé la meitat de les classes són en català, però hi ha importants diferències entre els departaments i les facultats. L'ús del català a l'administració universitària era força estès. El català pot ser estudiat en tant que matèria. El català és matèria obligatòria en la formació d'adults. Gairebé 75% dels estudiants reberen almenys algunes classes en català. L'oferta de classes de català destinada al públic i als funcionaris fou considerable. Es va preveure la xifra de 6.000 inscrits per a l'any 1990-91.

Pel que fa a la formació dels professors, a la l´escola de formació de mestres, els estudiants de primer curs fan classes de català. Des de 1985-86, un programa de reciclatge per als professors en exercici s´ofereix conjuntament per part del govern central i del regional i per la Universitat de les Illes Balears. Gairebé 2.100 professors s´hi van inscriure el 1991-92. També s´organitzen trobades anuals per als professors de les escoles on l´ensenyament es fa enterament en català.

2.2 AUTORITATS JUDICIALS

La Llei de normalització lingüística estableix la validesa jurídica de la llengua catalana, sense retards ni discriminacions i sense necessitat de traduccions. En virtut d´aquesta llei, els ciutadans tenen el dret d'adreçar-se en català als òrgans del sistema judicial; els procediments, documents, etc. en català són vàlids davant els tribunals de les illes Balears; i els certificats lliurats pels registres públics (de la propietat immobiliària, etc.) han de ser en la llengua oficial demanada per qui els sol·licita.

De tota manera, la legislació balear és diferent de la de les altres comunitats autònomes, ja que no preveu que el coneixement del català sigui tingut en compte per cobrir places de funcionaris del sistema judicial.

Segons els nostres informants, les disposicions en favor de l'ús del català en el sistema judicial només són aplicades molt de tant en tant, excepte en el que afecta les comunicacions orals informals, entre altres raons perquè pocs jutges i magistrats coneixen el català.

2.3 AUTORITATS I SERVEIS PÚBLICS

La política de l´Estat envers la llengua catalana és avaluada de manera negativa per tots els nostres informants, que consideren que els organismes que depenen de l´Estat fan servir principalment el castellà i que l´Estat no fa res, contràriament a allò que preveu la seva pròpia legislació, per assegurar que els seus funcionaris adquireixin el domini del català. Aquesta llengua seria tolerada, com a molt, (els documents redactats en català, per exemple, serien acceptats), però cap mesura no sembla haver estat presa per tal d´afavorir-ne l'ús. El fet que el coneixement del castellà sigui una obligació i el del català un simple dret, en el marc de la legislació espanyola, és percebut com un obstacle important. L'absència total del català d´alguns àmbits, com ara les forces armades, és també citada, així com el recurs presentat pel govern central contra diferents articles de la Llei de normalització lingüística.

Encara que l'avaluació de les polítiques de l'administració regional sigui lleugerament més positiva, els nostres informants consideren que les mesures preses pel govern balear en favor del català són extremadament limitades. Fins i tot si el català és emprat en un bona mesura als debats del parlament balear, des d´altres punts de vista la Llei de normalització lingüística resta lluny de ser respectada en la major part dels departaments regionals i el coneixement del català no sembla ser tingut en compte per al nomenament de funcionaris. Si li retreu al partit al poder, el Partido Popular, l'adopció d´una actitud contrària a l'ús del català estàndard. El nostre corresponsal principal subratlla també que la legislació en matèria de política lingüística ha estat adoptada més tard que en les altres comunitats autònomes espanyoles i que diverses realitzacions aquestes altres comunitats (creació d'una cadena autònoma de televisió, suports del govern central a la política lingüística, creació d'una Direcció General de Política Lingüística, etc.) no tenen paral·lel a les illes Balears.

L'ús del català a l'administració municipal varia molt segons el municipi. Allà on el Partido Popular té la majoria els municipis semblen menys ben disposades a utilitzar el català. En nombrosos casos, l'ús oficial del català és molt per sota del que preveuen els reglaments especials aprovats. Nogensmenys, els nostres informants consideren que la situació és millor que als nivells administratius superiors: el català és reconegut i en alguns casos rep suport per parts dels municipis. L'ús del català als debats dels consells municipals és freqüent. L´ajuntament de Palma i el Consell Insular de Menorca són les úniques institucions que han posat en funcionament serveis lingüístics d'una certa envergadura.

Als serveis públics, la freqüència d'ús de les dues llengües oficials varia substancialment de l'un a l'altre. Alguns fan servir exclusivament el castellà a les comunicacions escrites, mentre que d'altres han adoptat un model bilingüe de funcionament. L'ús oral del català hi és una mica més estès.

Els noms propis i els llinatges catalans són admesos per la legislació espanyola. L´única forma oficial dels topònims és la catalana: segons la Llei de normalització lingüística, aquesta forma han de figurar en primer lloc en els rètols i els senyals. Segons els nostres informants, la major part de la senyalització dels carrers, les carreteres i altres localitats i serveis és bilingüe. Per contra, el castellà continua predominant als rètols comercials.

La Llei de normalització lingüística confia a la Universitat de les Illes Balears la responsabilitat de l´establiment de les normes lingüístiques, compresos els topònims. Un Gabinet de Terminologia, que col·labora amb el banc de terminologia de Catalunya, ha estat posat en marxa conjuntament per aquesta Universitat i pel Departament balear de Cultura.

2.4 MITJANS DE COMUNICACIÓ I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Les disposicions fonamentals de la Llei de normalització lingüística en matèria de cultura són les següents: els ciutadans tenen el dret de rebre la informació en català; el govern balear ha de promoure la llengua i la cultura catalanes als mitjans de comunicació; el català serà la llengua habitual de les emissores de ràdio i de televisió que depenguin del govern autònom (les quals, de fet, són encara inexistents); el govern regional ha de col·laborar en aquest procés amb les altres comunitats autònomes d'expressió catalana i ha de facilitar la recepció dels mitjans de comunicació que vénen aquestes comunitats; també ha de contribuir al finançament dels mitjans de comunicació en llengua catalana, encoratjar la producció, projecció, doblatge i subtitulació de films i altres audiovisuals en català, donar suport a les manifestacions culturals en català (teatre, espectacles, etc.), promoure la producció i difusió de llibres i altres publicacions en català, etc. La comprensibilitat dels mitjans de comunicació en llengua catalana d´altres territoris no posa cap problema, excepte eventualment per als immigrants recents i els estrangers.

Tots els diaris de les Illes Balears són publicats en castellà (excepte un que surt en anglès). L'ús del català en aquests diaris no depassa en cap cas el 10% i es limita a qüestions molt concretes (articles de col·laboradors externs sobre la cultura o el món rural, cartes als director, necrològiques) i a alguns suplements setmanals ocasionals, els més importants dels quals són publicats per la Gran Enciclopèdia de Mallorca (60.000 exemplars cadascun). Alguns dels diaris en català publicats a Catalunya es poden trobar  en alguns quioscos.

Algunes revistes publicades a les Illes són íntegrament en català: Lluc (trimestral, cultura); El Mirall (mensual, cultura); La Nau Mediterrània (setmanal, informació general); La Veu d'Eivissa i Formentera; Migjorn; Ponent; ... . La distribució és principalment per subscripció. L'existència aquestes publicacions és sovint precària. Els tiratges són compresos en una forquilla que va des d´alguns centenars fins als 2.000 exemplars. La revista d'informació general El Temps, editada a València, també hi té una certa importància. A més, hi ha diverses revistes publicades parcialment en català. Les revistes es beneficien d´algunes ajudes del govern balear, de vegades sota la forma de publicitat institucional. L'Associació de la Premsa Forana de Mallorca, creada el 1980, agrupa 40 publicacions d'un tiratge global de 30.000 exemplars.

Des de la supressió el 1991 de l´única emissora de Radio Nacional de España que emetia íntegrament en català no hi ha queden emissores aquestes característiques. Algunes ràdios locals, així com Ràdio Jove (associada a la Direcció General per a la joventut del govern balear), emeten programes en català a raó d´algunes hores per dia a una audiència més aviat limitada. Dues emissores de RNE, així com algunes cadenes privades, emeten parcialment en català. Gràcies als repetidors es capten diferents emissores de Catalunya, principalment les del govern català.
Televisión Española emet alguns programes en català (telediaris locals, reportatges, etc.) per a les Illes Balears a les hores de menor audiència. La baixa qualitat aquests programes, la difusió de la quals impedia a la població local de poder veure altres programes més populars en llengua castellana, ha ocasionat una certa polèmica. Les televisions locals (una de les quals, a Mallorca, ha aconseguit una certa importància) inclouen programes en català a raó d´algunes hores per setmana. Totes les cadenes comercials espanyoles emeten íntegrament en castellà. Una d'elles fa programes expressament per a les Balears, però en castellà. Gràcies a la instal·lació de repetidors per l'associació Voltor (i malgrat l'oposició inicial de les autoritats que havien atorgat fins i tot les freqüències a les cadenes comercials), els habitants de les Balears capten les dues cadenes públiques catalanes i la del govern valencià.

Una Companyia de Ràdio i de Televisió de les Illes Balears ha estat creada pel govern balear, tal com preveu la Llei de normalització lingüística, però cap emissora ha estat endegada. El govern balear ha subvencionat l'associació Voltor, ja citada, i ha acordat suports a la normalització lingüística de diversos mitjans de comunicació. Nogensmenys aquest govern s´ha oposat també a la creació d'una ràdio comercial en llengua catalana i totes les llicències de ràdio atorgades han estat per a emissores en castellà.

No disposem d´informacions específiques sobre la disponibilitat de programari informàtic en català a les Illes Balears. Quant als teclats i impressores, les mateixes observacions fetes pel que fa a Catalunya són aplicables aquí.

2.5 PRODUCCIÓ I INDÚSTRIES CULTURALS

La producció anual de llibres en català a les Illes Balears se situa a l´entorn de 150 títols. La major part són manuals escolars, llibres per a infants, obres de poesia, contes i novel·les. També s´hi han editat enciclopèdies. El govern regional atorga subvencions en aquest àmbit, sovint sota la forma de l'adquisició d'un cert nombre d'exemplars. Els premis literaris més importants són convocats per l´ajuntament de Palma i per una caixa d´estalvis.

L'activitat musical en llengua catalana és força considerable. Hi ha nombrosos grups i intèrprets que han fet enregistraments la difusió dels quals és (algunes excepcions a part) poc efectiva. L'ús del català en la música tradicional i en el repertori dels grups corals és considerable. El català és també present, però en menor grau, en el món del pop i del rock. El govern regional atorga subvencions als discs en català.

Diverses companyies professionals i una cinquantena de grups afeccionats fan teatre en català. Aquests grups de teatre es beneficien d´algunes subvencions dels municipis i del govern regional, el qual ha creat un circuit de representacions teatrals.

Alguns films han estat rodats a les Illes Balears però la immensa majoria dels que es projecten a les sales de cinemes són en llengua castellana. A causa de la manca de coordinació entre el govern balear i les altres comunitats de llengua catalana, el públic balear veu en versió castellana fins i tot els films rodats o doblats en català a Catalunya. El Departament balear de Cultura atorga algunes subvencions per a la creació audiovisual en català.

Se celebren diversos festivals i actes dedicats a la cultura en llengua catalana a les Illes Balears (setmana del llibre en català, premis literaris, recitals de poesia, festivals de música popular), així com un gran nombre de festivals i festes tradicionals locals. La utilització del català com a llengua vehicular en aquestes manifestacions representa un avenç important.

2.6 EL MÓN DEL TREBALL

El coneixement del català només és exigit per a alguns llocs a la funció pública i per a feines que comporten contactes amb el públic. De tota manera els catalanoparlants (sobretot els professors, els comerciants i els metges) fan un ús sovintejat de la seva llengua al treball, si més no durant una part del temps.

La major part de la publicitat es fa en castellà, excepte la de les activitats culturals, una part de la publicitat institucional, i de vegades la dels bancs i dels productes artesanals. Fins i tot la publicitat de l'administració regional, contràriament en allò que preveu la seva pròpia legislació, és sovint en castellà. Els rètols comercials són gairebé totes en castellà, sobretot a Palma i als llocs turístiques, malgrat algunes subvencions atorgades pel govern regional a les empreses que els instal·len en català. Només alguns productes d'origen local, principalment en el sector de l'alimentació, porten l'etiqueta o les instruccions d'ús en català.

2.7. ÚS FAMILIAR I SOCIAL DE LA LLENGUA

 Cal remarcar que l'ús del català és clarament majoritari entre els parlants en totes les activitats tret d´aquelles que impliquen l'escriptura. També és majoritari, però tot just, en el conjunt de la població, tret de (de molt poc) en les situacions on els contactes amb els desconeguts són més freqüents i, evidentment, quan es tracta d´escriure.
 Hi ha una preferència clara pel castellà a les activitats que requereixen coneixements de la llengua escrita. Cal notar tanmateix que aquesta preferència, i altres, són condicionades pel nivell de competència lingüística (fins i tot les persones que saben comprendre, parlar o llegir el català poden fàcilment trobar-se amb més dificultats quan el fan servir que quan fan servir el castellà) i per la presència real de les dues llengües en certes situacions o entorns (televisió, administració, manifestacions públiques, etc.).

 En conjunt, els parlants consideren que la llengua avançarà si rep el suport del govern, tot i que hi ha certes actituds poc optimistes respecte del futur.

Pel que fa a l´ús de la llengua per part del jovent, l'opinió general és que els joves coneixen millor la llengua que la gent més gran, però que la fan servir menys.

Els contactes socials, familiars i professionals poden ser decisius en l'aprenentatge del català per part del castellanoparlants. A penes 1 de cada 4 (sens dubte, els més joves) ha après el català a l'escola (perquè no fa gaire que aquesta possibilitat existeix). Per als catalanoparlants, par contra, la influència castellanitzadora de l'escola ha estat massiva.

2.8. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS

L´informe ha obviat aquest apartat fins el moment actual.

3. CONCLUSIÓ

En conjunt, cal que les autoritats de les illes Balears respectin les normes legals en vigor, atès que hi estan obligades. D'altra banda, no n´hi ha prou amb l'acció de les organitzacions civils per evitar la substitució del català pel castellà. En aquest sentit, sembla clar que és important que els poders públics s'ocupin de promoure iniciatives de comunicació i d'intercanvi entre el conjunt del territori lingüístic dels tres Estats de la UE on es parla el català i entre tots els sectors de la societat.

[Inici de la pàgina]

©Euromosaic