El català a la Franja d'Aragó
xx-xx-xxxx
http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i4/i4.html
Institut de Sociolingüística Catalana
English Version
Version française
El català a la Franja d'Aragó

1. Dades generals: descripció geogràfica, demogràfica i lingüística

La Franja d'Aragó (també anomenada Franja de Ponent) té una superfície de poc més de 5.000 km2 que s'estén al llarg de la frontera entre la Catalunya occidental i l'Aragó, acavall entre les províncies d'Osca, Saragossa i Terol. Quatre de les cinc comarques que integren la Franja pertanyen administrativament a l'Aragó mentre que la cinquena és dividida entre Aragó i Catalunya.

La població actual de la Franja sobrepassa lleugerament els 50.000 habitants i sembla que el retrocés demogràfic que ha conegut la regió des de principis del segle XX s'hagi ralentitzat i fins i tot invertit al voltant de la ciutat de Fraga. Les pèrdues demogràfiques són atribuibles a diversos factors: l'emigració provocada per la recessió d'un sector agrari arcaic i l'escassa industrialització, l'aïllament geogràfic (xarxa de carreteres deficient, absència de centres d'ensenyament superior, etc.), i l'envelliment de la població que ha provocat uns índexs de natalitat molt baixos. Paral.lelament, els índexs d'immigració són molt baixos.

Des del punt de vista lingüístic, el català és la llengua dominant en les comunicacions orals i informals mentre que el castellà és la llengua de les comunicacions escrites i de les sitiuacions formals. Tot i que no existeixen dades oficials recents sobre el coneixement i l'ús del català a la Franja (el cens de 1981 calculava el nombre de catalanoparlants a 48.000 persones, dels quals 10.000 en tenien una compteència passiva), estimacions més recents indiquen que aproximadament el 90% de la població (unes 45.000 persones) tenen el català com a llengua habitual.

La Franja només té una ciutat d'una certa importància (Fraga, 11.444 habitants el 1986). L'any 1981 el 35% de la població vivia en pobles de menys de 1.000 habitants i el 45% en pobles d'entre 1.000 i 5.000 habitants. Si Lleida exerceix una influència important sobre les poblacions del nord-est de la Franja, les altres reben la influència de les ciutats aragoneses de Barbastre i Alcañiz.

1.2 Història general de la regió i de la llengua

La regió va ser conquerida als musulmans al segle XII i va ser inicialment repoblada per catalanoparlants però la frontera catalano-aragonesa va ser modificada molt sovint al llarg dels segles següents. L'ús del català a l'administració va ser pràcticament exclusiu fins a la unificació de les corones d'Aragó i de Castella. Els primers documents redactats en català en la regió daten del segle XIII. El territori catalanoparlant de l'Aragó es va anar reduint posteriorment arran de la repoblació d'alguns pobles per part de castellanoparlants al llarg del segle XVII a la vegada que el segle XVIII va veure la imposició del castellà.

Arran de la nova ordenació territorial en províncies de 1833, la Franja va ser dividida en tres províncies (Osca, Saragossa i Terol). Cap a finals del segle XIX la influència de la Renaixença va comportar un lleuger ressorgiment de la llengua catalana, a la vegada que els treballs de codificació del català estàndard va tenir en compte les variants lingüístiques de la Franja. Després dels anys de dictadura, els anys setanta va marcar una nova embranzida del català a la Franja a través de la recuperació de la consciència lingüística.

Tot i això, l'Estatut d'autonomia d'Aragó no fa cap esment a la llengua catalana i es limita a preveure mesures de protecció per a les diverses "modalitats lingüístiques" de la regió. Sembla ser que ni tan sols aquestes mesures de protecció no han estat mai aplicades a través d'accions concretes a l'excepció d'un període cap a mitjans dels anys vuitanta. En aquest sentit, cal destacar que l'any 1984 es va publicar el Manifest de Mequinensa, en el qual els alcaldes de 17 poblacions de la Franja reivindicaven més mesures de protecció i normalització per al català. Excepte alguns progressos realitzats en el món de l'ensenyament, la majoria dels compromis adquirits per l'administració autonòmica no van ser respectats. Un altre esdeveniment important va ser la celebració a la Franja d'algunes sessions del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana en les conclusions del qual es fan algunes recomanacions a favor del català a l'Aragó.

Finalment, cal notar que l'aplicació del nom "català" a la variant parlada a la Franja ha provocat nombroses polèmiques atès que aquesta paraula és de vegades interpretada com a una manifestació de vel.leïtats pan-catalanistes o de negació de la identitat aragonesa dels habitants de la Franja. Aquestes consideracions, afegides a una consciència lingüística escassa i a un complex d'inferioritat lingüística molt marcat, provoca que els habitants de la Franja hagin de recórrer a tota una sèrie de noms inspirats pels topònims locals per anomenar la seva llengua: fragatí, tamarità, lliterà, etc.  Això ha provocat que al llarg dels últims anys s'han donat moltes controvèrsies entre els partidaris del català estàndard i els defensors de les particularitats locals que s'oposen a l'ensenyament del català estàndard a les escoles.

1.3 Estatus jurídic i polítiques oficials

Com ja hem esmentat, l'Estatut d'autonomia d'Aragó (1982) no preveu cap estatus oficial per l'aragonès o pel català i es limita a preveure la protecció de les diferents modalitats lingüístiques regionals com a "elements integrants del seu patrimoni històric i cultural". En tant que el govern autònom d'Aragó té competències en matèria cultural, hauria de vetllar en principi per "la conservació i l'estudi de les manifestacions específiques de l'Aragó i de les seves modalitats lingüístiques".

L'absència de reconeixement oficial ha estat criticada des de diversos sectors (incloent-hi el Justícia de Aragón) que retreuen al govern regional la no-aplicació de l'article 3.2. de la Constitució espanyola que preveu que les llengües altres que el castellà  siguin igualment oficials en les comunitats autònomes respectives, d'acord amb els seus estatuts d'autonomia. En aquest sentit, el gener de 1993 el Justícia de Aragón va considerar que aquesta situació constituïa una clara discriminació respecte de l'estatus oficial de les llengües pròpies d'altres comunitats autònomes. També va criticar el govern aragonès per no haver adoptat, seguint l'exemple d'altres comunitats autònomes, clares disposicions a favor de l'ús, ensenyament i difusió de les llengües d'Aragó.

2. Presència i ús del català per sectors

2.1. Ensenyament

Tot i que el Ministeri de Cultura espanyol és globalment responsable de la política educativa a l'Aragó, el govern autònom exerceix algunes competències d'acord amb el que disposa l'Estatut d'autonomia  d'Aragó i la Constitució espanyola. Des de 1984 s'han signat diversos acords entre el Ministeri i el govern aragonès pel que fa a l'ensenyament del català, en virtut dels quals les escoles poden oferir classes de català durant l'horari escolar normal quan els pares dels alumnes en facin la demanda per escrit.

Alguns centres d'ensenyament pre-escolar ofereixen classes facultatives de català però la llengua vehicular hi continua essent el castellà en la mesura que la manca de reglamentació oficial deixa l'elecció de la llengua de les classes al professor.

L'ensenyament del català s'ha incrementat considerablement a primària i secundària des de la introducció de les classes de català al curs 1984-1985. El nombre d'escoles que ofereixen aquestes classes ha passat de 12 a 26 entre 1984 i 1991 i el nombre d'alumnes de 791 a 2.593. Pel que fa a l'ensenyament primari i el primer cicle de secundària, el curs 1989-90 aproximadament 65% dels alumnes assistien a les classes de català a raó de 2 hores setmanals. Quant al segon cicle de secundària, el mateix any entre 15 i 25% dels alumnes dels instituts i dels centres de formació professional assisteixen a les classes de català a raó d'1 o 2 hores setmanals.

No obstant això, el català no s'utilitza mai per impartir altres assignatures atès que menys del 20% del professorat té competència lingüística en català. De més a més, molt pocs manuals escolars en català són editats pel govern regional i els professors han de recórrer al material editat a Catalunya.

L'absència de centres d'ensenyament superior a la Franja provoca que la majoria dels estudiants cursin els seus estudis a les universitats catalanes o aragoneses. D'uns anys ençà, es poden seguir cursos de català a la facultat de lletres de l'Escola de Formació de Professorat de la Universitat de Saragossa.

2.2 Autoritats judicials

L'ús del català a l'administració de Justícia és totalment nul. Es tracta d'un dels sectors més oposats a la introducció de llengües altres que el castellà. Només aquelles persones que desconeguin el castellà tindrien en teoria el dret a expressar-se en la seva llengua a través d'un intèrpret, la qual cosa no es produeix mai atès que tothom sap el castellà. També en teoria, el dret civil aragonès permet, en les relacions jurídiques entre particulars, la introducció d'una clàusula precisant la llengua de comunicació, a la vegada que el codi de comerç estableix la validesa dels contractes sigui quina sigui la llengua utilitzada. Tot i així, la utilització pública de qualsevol document redactat en una llengua altra que el castellà requereix ser traduït a aquesta llengua.

2.3 Autoritats i serveis públics

No s'utilitza pràcticament mai el català en les relacions entre l'administració central delegada i els ciutadans. Pel que fa a l'administració regional, l'ús oficial del català només és real en les relacions entre l'oficina del Justícia de Aragón i els ciutadans que hi presenten les seves queixes tot i que és possible adreçar-se oralment en català als funcionaris de l'administració autonòmica i local, encara que l'ús escrit continua essent una excepció).

En tant que el català no és llengua oficial a l'Aragó, els topònims només consten en la seva forma castellana d'acord amb una llei del govern central de 1985. Tot i que la legislació actual ho permeti, l'adopció de la forma catalana de noms i cognoms continua topant amb molts entrebancs . El castellà també és la llengua dominant en els rètols oficials de les carreteres i dels carrers de  les poblacions, encara que, excepcionalment, es facin servir ròtuls bilingües en alguns pobles.

2.4 Mitjans de comunicació i tecnologies de la informació

D'acord amb l'Estatut d'autonomia de l'Aragó, el govern aragonès pot exercir les seves competències en aquest sector i ha creat la Corporació Aragonesa de Ràdio i televisió (1987), el reglament de la qual preveu el respecte del pluralisme cultural i lingüístic de l'Aragó i la promoció de la cultura aragonesa i de les altres "modalitats lingüístiques". Això no obstant, els mitjans de comunicació que depenen del govern autònom no utilitzen mai el català. Cal destacar, però, que el fet de poder rebre els programes de ràdio i televisió provinents de Catalunya i del País Valencià ha contribuït a intensificar la identitat lingüística dels habitants de la Franja i a familiaritzar-los amb el català estàndard.

Pel que fa a la premsa diària, no existeix cap diari totalment o parcialment redactat en català, tot i que en algunes poblacions és possible comprar la premsa catalana, especialment la premsa comarcal de Lleida.

Hi ha, en canvi, algunes publicacions periòdiques editades per associacions culturals locals que són redactades majoritàriament en català, com ara Desperta Ferro, Batecs, i Sorolla't. Com en el cas de la premsa diària, també és possible comprar publicacions periòdiques catalanes en algunes poblacions de la Franja.

Només algunes emissores de ràdio municipals emeten alguns programes en català, tot i que l'escassetat de programes queda compensada per la recepció de les emissions de les emissores catalanes i valencianes. El mateix comentari val per a la televisió en la mesura que només la instal.lació de repetidors per part d'algunes associacions culturals de la Franja permet accedir a la programació en català.

2.5 Producció i indústries culturals

La producció editorial en català és molt escassa a la Franja. Tot i la manca de dades concretes, sembla que la majoria dels llibres publicats són reculls de poemes i contes populars, i alguna novel.la. Tot i així, convé destacar que la Franja ha donat alguns escriptors rellevants a la literatura catalana actual, com ara Jesús Moncada, Hèctor Moret o Josep Antoni Chauvell. També existeix un premi literari de literatura juvenil (Premi Desperta Ferro) que una associació privada atorga cada any. Pel que fa al sector musical, l'ús del català es limita a la música tradicional, al cant coral i a les gravacions dels cantants Anton Abad i Tomàs Bosque.

2.6.Sector sòcio-econòmic

L'ús informal del català és bastant extès en certs sectors laborals com ara l'agricultura i els llocs de treball de contacte amb el públic (comerços, hotels, sucursals bancàries) tot i que el coneixement del català no és pràcticament mai un requisit per poder accedir a una feina.

El català és pràcticament absent del món d ela publicitat en la mesura que només la publicitat d'algunes festes locals i d'empreses catalanes és redactada en català.

2.7 Ús familial i social del català

La majoria dels pares (principalment fora dels nuclis més urbanitzats) continua de transmetre el català als seus fills i sembla ser que la tendència a parlar castellà als fills hagi minvat al llarg dels últims anys. Tot i així, una enquesta portada a terme el 1991 indica que el castellà continua essent la llengua de l'escola a pesar de la introducció de les classes de català. D'altra banda, el castellà continua tenint el paper de llengua de prestigi en tota la regió.

Els habitants de la Franja tenen la sensació d'assistir a una lenta recessió del català. Les actituds diglòssiques que fins i tot afecten alguns defensors de la normalització del català són difícils d'extirpar. Les relacions su jectives entre llengua i identitat presenten nombroses ambigüitats: molts habitants de la Franja creuen que existeix una certa contradicció entre la fidelitat a la llengua catalana i la seva identitat aragonesa, tot i que sembla que la influència de les emissions de ràdio i televisió provinents de Catalunya i el País Valencià estigui produint un increment del sentiment de pertinença a una comunitat lingüística més extensa.

2.8 Relacions transfrontereres

Tot i la proximitat de Catalunya i del País valencià, els intercanvis amb la Franja són escassos i els seus habitants tenen tot sovint la sensació d'haver estat deixats de banda per la resta de la comunitat catalanoparlant. De més a més, l'estat actual de les diferents xarxes de comunicació facilita més els contactes amb l'Aragó que no pas amb Catalunya.

3. Conclusió

La Franja D'aragó és una regió principalment rural, amb unes fronteres mal definides, que encara pateix les conseqüències del declivi demogràfic constant que ha conegut al llarg del segle XX, la qual cosa no li permet disposar, ara per ara, de prou instruments per defensar la seva llengua.

El prestigi social del castellà, unes actituds diglòssiques molt arrelades i les relacions ambígües entre lleialtat lingüística i identitat regional han portat la majoria dels habitants de la Franja ha acceptar la preponderància del castellà i a percebre la seva llengua com a un instrument de comunicació merament local i familiar.

Fins ara, el govern aragonès ha fet molt poc per corregir aquesta situació. El fet que el català no sigui oficial a l'Aragó l'exclou de molts àmbits d'ús on és present a les altres comunitats catalanoparlants de l'Estat.

La presència del català clarament insuficient en l'ensenyament i l'ús del català com a llengua vehicular del sistema escolar no permeten garantir als joves que segueixen les classes facultatives de català un nivell de competència en català que els permeti utiloitzar la seva llengua d'acord amb les necessitats de la societat actual. D'aquí que la transmissió intergeneracional del català, que fins ara semblava assegurada, corri el perill de desaparéixer.

[Inici de la pàgina]

©Euromosaic