El català a l'Alguer
xx-xx-xxxx
http://www.uoc.es/euromosaic/web/document/catala/ca/i6/i6.html
Institut de Sociolingüística Catalana
Version française
El català a l'Alguer

1. Dades generals: descripció geogràfica, demogràfica i lingüística

El terme municipal de la ciutat de l'Alguer (aproximadament 225 km2) és contingu als municipis de llengua sarda de Sassari, Olmedo, Putifigàri i Villanova. D'acord amb les dades del cens de 1991, la població total de la ciutat és de 39.026 persones.

Entre 1960 i 1970, més de la meitat de les famílies catalanoparlants que vivien al centre històric de la ciutat va anar desplaçant-se cap als barris perifèrics i les noves granges que van sorgir com a conseqüència de la transformació agrària que va conèixer tota la regió. De més a més, cal afegir-hi una tendència creixent de la població algueresa a l'emigració cap a la Itàlia continental i l'estranger. Paral.lelament, es va produir un flux constant de nous immigrats (principalment procedents de la mateixa Sardenya, però també napolitans i sicilians), atrets per la industrialització creixent de la regió i el desenvolupament del sector turístic.

La llengua catalana de l'Alguer ha de conviure no només amb l'italià sinó també amb altres llengües i dialectes: el sard, el dialecte giulano-dàlmata, el dialecte emilià, etc. L'italià és la llengua principal de la majoria de la població (51%) mentre que el 41,% té com a llengua habitual l'alguerès i 7% el sard.

L'economia de la ciutat de l'Alguer es basa principalment en l'agricultura (9,3% de la població treballa en aquest sector), la indústria lleugera i la construcció (31,6%). Les feines tradicionals (pesca i artesania) estan en recessió constant des de l'aplicació del Pla de Desenvolupament de Sardenya que es va començar a aplicar l'any 1953 i que ha potenciat el desenvolupament de les infrastructures, de la construcció i de la indústria.

La desaparició de les antigues estructures econòmiques ha provocat la desintegració de l'antic equilibri social i la difusió de l'italià com a vehicle principal de les noves comunicacions. A la pràctica, ni el sard ni el català no tenen lloc ni són necessaris en l'actual mercat de treball.

1.2. Història general de la regió i de la llengua

L'illa de Sardenya va ser cedida al segle XIII al rei d'Aragó Jaume II pel Papa Bonifaci VIII tot i que no fou incorporada a la Corona d'Aragó fins al 1323 després d'una llarga guerra. La ciutat de l'Alguer va ser conquerida per Pere III el 1354. Després de nombroses revoltes, la població sarda va ser deportada i substituïda per colons catalans a partir de 1372. Posteriorment, es van prendre noves mesures amb l'objectiu d'excloure la població sarda de la vida pública (1391 i 1478).

En tant que capital dels reis catalans a Sardenya, l'Alguer es va beneficiar d'importants privilegis econòmics que comportaren un fort creixement demogràfic i un nivell molt alt de prosperitat al llarg dels segles XIV, XV i XVI. A partir del segle XVII comença la decadència econòmica i demogràfica de la ciutat com a conseqüència de la política duta a terme pels Habsburg i de les successives epidèmies de pesta. Poc després de la Guerra de Successió, Sardenya va ser cedida el 1720 a la Casa de Savoia i es trencaren els contactes amb Catalunya.

 El català es va convertir en la llengua de la població urbana, de l'administració i de les classes socials privilegiades després de la conquesta de l'illa, mentre les poblacions rurals continuaven a parlar el sard. El predomini del català es veure reforçat pel seguit de mesures anti-sardes a les quals acaben d'al.ludir. Tot i la castellanització progressiva de les elits després de la unificació de les corones d'Aragó i de Castella, el català va continuar essent la llengua dominant (socialment i administrativa) fins al segle XVIII. La incorporació de sardenya al Regne d'Itàlia va suposar la desaparició del català de l'administració i de l'Església, en un moment on els contactes amb Catalunya són cada vegada més escassos. Al llarg del segle XX aquesta situació es va veure reforçada per la generalització de l'ensenyament de l'italià a les escoles.

Tot i la influència de la Renaixença, els conflictes entre els diferents grups de filòlegs locals (els quals van portar fins i tot a l'edició simultània de dues gramàtiques totalment incompatibles) varen abocar al fracàs tots els projectes de recuperació lingüística. La recuperació que està vivint el català des dels anys seixanta es deu en bona part a la col.laboració de les associacions culturals catalanes en les activitats culturals realitzades a l'Alguer. Així, el català ha anat recuperant alguns espais d'ús que havia perdut (reunions del consistori municipal, avisos a l'aeroport) tot i que les polèmiques tradicionals entre lingüistes sobre la codificació de l'alguerès i dels diferents nivells de llengua continuen impedint l'establiment d'una varietat estàndard per al català de l'Alguer.

Diverses associacions i grups culturals intenten posar fi a aquesta situació, d'entre els quals destaquen el partit polític Sardenya i Llibertat, l'Obra Cultural de l'Alguer, el Centre de Recerca i Documentació Eduardo Toda i l'Escola d'Alguerès Pasquale Scanu. Tot i així, les actuacions dels defensors de la llengua catalana no són unitàries en la mesura que alguns consideren que l'alguerès és una variant dialectal del català, altres com una llengua que ha de desenvolupar les seves pròpies normes i uns altres cerquen un compromís entre el català estàndard i la variant local.

1.3. Estatus jurídic i polítiques oficials

Tot i que l'article 6 de la Constitució italiana preveu la tutela de les minories lingüístiques d'Itàlia, aquesta disposició mai no ha estat aplicat al català. Ara bé, una nova lectura de l'article 9 de la Constitució italiana que atribueix la competència de l'Estat en el desenvolupament de la cultura podria estar portant a un cert reconeixement de competències culturals a les regions.

Pel que fa a la ciutat de l'Alguer, la carta municipal de 1991 estableix que l'ajuntament es proposa protegir, promoure i difondre la llengua catalana i contribuir econòmicament al finançament de les associacions culturals.

2. Presència i ús del català per sectors

2.1. Ensenyament

Excepte en algunes situacions molt específiques, podem dir que mai no ha existit una legislació o una política oficial específiques sobre l'ús de les llengües minoritàries en el sistema educatiu. Només la circular 73/94 del Ministeri de la Instrucció Pública contempla la possibilitat de fomentar el respecte a les minories lingüístiques. Així, doncs, el català no s'utilitza a l'ensenyament preescolar i a secundària, mentre que la seva presència a l'ensenyament primari és molt escassa (poc més d'una trentena d'alumnes reben cursos de català que es completen amb activitats extraescolars).

Pel que fa a l'ensenyament superior, el català és ensenyat a la Universitat de Sassari i compta amb una càtedra de llengua i literatura catalanes.

D'altra banda, també existeixen cursos de català per a professors organitzats pel Centre de Recursos Pedagògics "Maria Montessori", a la vegada que algunes associacions culturals alguereses organitzen cursos de català per a adults.

2.2. Autoritats judicials

L'italià és l'única llengua que s'utilitza habitualment als tribunals en la mesura que només s'utilitza el català en el cas (molt excepcional) que una persona no sigui capaç d'expressar correctament en català o si l'advocat d'una de les parts ho sol.licita. Si es dóna aquesta circumstància, les despeses de traducció i interpretació corren a càrrec de l'interessat.

2.3. Autoritats i serveis públics

El català no té cap mena de presència en aquest sector, atès que només algunes comunicacions de la companyia d'electricitat, del servei de telefònica i de les oficines de correus es fan de tant en tant en català. Algunes vegades també està permès registrar la forma catalana de noms i cognoms.

2.4. Mitjans de comunicació i tecnologies de la informació

La reforma del sistema italià de televisió endegada el 1975 contemplava una tímida iniciativa de regionalització per tal de posar fi al monopoli de la RAI. Tot i així, la proliferació posterior de televisions privades va deixar les regions sense a penes participació en el sector.

Pel que fa a la premsa, un diari de l'Alguer publica cada quinze dies (des de 1994) un petit suplement de còmics en català. També existeixen dues publicacions periòdiques que utilitzen parcialment el català: L'Alguer (revista cultural bimestral) i Revista de l'Alguer (revista de publicació anual dedicada principalment a temes filològics). L'ajuntament de l'Alguer assumeix una part de les despeses d'impressió i distribució.

Radio Sigma inclou sovint en els seus programes la participació d'invitats procedents dels altres territoris de llengua catalana per tal de familiaritzar la població amb la altres varietats dialectals. L'audiència aproximada d'aquesta emissora és de 6.000 persones. Cal senyalar que tot i que els locutors parlen en alguerès, els anuncis publictaris sempre es fan en italià.

La televisió local (Tele Ribera del Corall) emet un 10% de programes en català i películes doblades al català per TV3. Aquesta emissora és finançada exclusivament amb capital local i amb el suport de l'ajuntament de l'Alguer.

2.5. Producció i indústries culturals

La producció literària en alguerès és molt limitada (una dotzena de llibres al llarg dels tres últims anys). Es tracta sobretot de llibres per nens, obres poètiques i de temàtica religiosa.

Cada any se celebra un festival de música tradicional algueresa i nombrosos concerts de cançó popular. Tambéhi ha una dotzena de cantants de música moderna que han editat discos al llarg dels cinc últims anys.

Pel que fa al teatre, existeixen dues companyies estables d'aficionats (Gaví Bal.lero i Nova Companya de Dilectants) que reben l'ajut de l'ajuntament i d'entitats privades. Les representacions tenen lloc dos cops l'any i cada obra és representada durant tres dies.

Altres activitats culturals que tenen lloc en alguerès són: conferències, exposicions fotogràfiques, festes i celebracions religioses.

En darrer terme, cal valorar el fet que des dels anys vuitanta l'ajuntament de l'Alguer ha incrementat considerablement les subvencions atorgades a l'editorial catalana de la ciutat, a la televisió local, als festivals culturals, als concerts i a tota mena d'activitats culturals en català.

2.6. Sector sòcio-econòmic

El català té una presència molt limitada en les activitats del sector sòcio-econòmic atès que mai no es requereix coneixements de català per accedir a un lloc de treball i que l'italià és la llengua vehicular dels algueresos. Així, només algunes campanyes publicitàries emeses per Radio Sigma són dutes a terme en català. No obstant això, alguns estudis indiquen que aproximadament un 37% dels algueresos utilitzen el català en les converses informals que tenen lloc a la feina.

2.7. Ús familiar i social de la llengua

Sembla ser que la majoria dels pares que tenen el català com a llengua principal continuen a transmetre la llengua als seus fills i que només un 11% d'aquests adoptarien l'italià com a llengua principal.

Tot i així, l'ús quotidià del català és molt més elevat en la generació dels avis i dels pares (42%) que no en les noves generacions: a penes 13% dels fills parlen català entre ells. D'altra banda, en nombroses famílies els pares parlen en català als fills més grans i en italià als més joves, la qual cosa indicaria un ràpid procés d'abandó dels comportaments lingüístics tradicionals.

Malgrat el descens progressiu de l'ús del català a la família, aquesta continua essent el principal vehicle d'aprenentatge de la llengua (60,6%), seguit dels amics (29,7%). En canvi, només un 3% de la població declara haver après català gràcies a la ràdio i la televisió. També cal subratllar que, tot i la situació diglòssica de substitució que està vivint el català a l'Alguer i el fet que la majoria de la població continua essent analfabeta en la seva pròpia llengua, s'està produint un increment constant i considerable del nombre de persones (sobretot en el nucli urbà) capaces de llegir i entendre rètols i anuncis en català.

Pel que fa al prestigi social de la llengua, sembla ser que els catalanoparlants siguin considerats (per part dels sardoparlants) com a ciutadans privilegiats en la mesura que la seva llengua va recuperant lentament la seva presència alguns espais (mitjans de comunicació i administració local), mentre el sard continua en declivi constant.

L'italià, en canvi, és assimilat a les nocions de progrés, de cultura, de modernitat i d'utilitat, mentre que el sard i l'alguerès són considerats propis de comunitats tradicionals, socialment endarrerides, i com a llengües poc útils. Les actituds facotables cap a l'alguerès es basen en la nostàlgia i en l'orgull inspirat per la història i les tradicions pròpies. En aquest sentit, alguns aspectes de la recuperació de la identitat catalana de l'Alguer tenen un caràcter fonamentalment folclòric.

Quant a l'evolució futura de la llengua, només una petita minoria d'algueresos pensa que el català està en perill d'extinció, tot i que aquells que consideren que la llengua està iniciant un procés sòlid de recuperació només representen una lleugera majoria de la població. Tot i així, la majoria de la població adopta actituds favorable cap a la defensa de la llengua catalana.

2.8. Intercanvis transfronterers

La ciutat de l'Alguer manté relacions culturals i turístiques importants amb Tarragona i Ciutat de Palma, ciutats amb les quals està agermanada. També sembla que el procés de política lingüística portat a terme per la Generalitat de Catalunya hagi tingut un impactew considerable sobre les actituds lingüístiques dels algueresos. De més a més, també cal destacar la cooperació institucional que existeix entre el Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament de l'Alguer des que se celebraren el 1989 les Primeres Trobades Universitàries.

3. Conclusió

Podem afirmar que existeixen encara prou factors i condicions adequades per tal de frenar i invertir un fenòmen que, aparentment, semblava irreversible: la substitució lingüística. En efecte, i encara que no tan marcat en les noves generacions, existeix un interès important en la població algueresa a favor de la recuperació de la seva llengua.

Per això cal que el govern italià aprovi finalment una llei de protecció de les minories lingüístiques; que s'introdueixi el català en el currículum escolar; si es posi en marxa un programa de formació del professorat en llengua catalana; i, finalment, que s'intensifiquin els intercanvis culturals amb Catalunya i els altres territoris de llengua catalana.

[Inici de la pàgina]

©Euromosaic