Discurs d'investidura del Dr. Tony Bates [*]

Excellentssim i Magnfic Senyor Gabriel Ferrat i Pascual, Sr. Francisco Rubio Royo, Sr. Toni Badia, Sr. Albert Sangr, distingits invitats, senyores i senyors,

Abans que res, m'agradaria expressar que per a mi s un gran honor ser investit amb aquest ttol. Em sento especialment agrat pel fet que hagueu honorat un estranger i, encara ms, una espcie tan poc habitual, un canadenc.

De la mateixa manera, per a mi s un gran honor perqu la Universitat Oberta de Catalunya s una universitat excepcional. De fet, s nica. s l'nica universitat del mn finanada pblicament que treballa totalment en lnia oferint des de diplomatures fins a doctorats. s nica perqu els seus programes se centren en les necessitats d'una societat de la informaci. La UOC continua ampliant el seu nombre d'estudiants, mentre que el nombre d'estudiants de les altres universitats espanyoles disminueix. En els darrers temps, els seus programes s'ofereixen nicament en catal. Per tant, la UOC no tan sols t xit pel que s, sin per on s. Aquest lligam entre la llengua, la cultura i un ensenyament a distncia de qualitat s el que vull analitzar.

La UOC ha arribat tan lluny per diverses raons. Si la histria de Catalunya comena amb Guifr el Pels, llavors la de la UOC ha de comenar amb Gabriel Ferrat, tot i que de pels no en t res –s ferreter. Aquestes dues personalitats destacables tenen almenys dues qualitats en com: una visi clara del que volen aconseguir i el seny poltic per a assegurar una bona implantaci de la seva visi. Tots dos van haver de matar dracs, l'un potser real, l'altre metafric.

La UOC s una instituci creada no tan sols en el moment adequat, sin tamb en el lloc adequat. La UOC va ser creada fa deu anys, en el mateix moment en qu la xarxa World Wide Web permetia que Internet fos gestionable fcilment i, per tant, que esdevingus ms accessible. El web era important per a l'ensenyament en lnia perqu permetia que textos i grfics fossin creats, emmagatzemats i lliurats per Internet fent servir estndards comuns a un cost relativament baix. Els primers cursos de nivell universitari basats en el web van comenar a aparixer l'any 1995. En aquell mateix any es va crear la UOC. Cap altra instituci pblica d'ensenyament superior ha centrat totes les seves operacions exclusivament en un sistema en lnia. Per tant, el fet que la UOC fos creada tan aviat en la histria del web mostra, d'una banda, la visi del rector i, de l'altra, la increble valentia i confiana de la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, la UOC tamb s un exemple de la importncia del que jo anomenaria la cultura local en un mn cada vegada ms globalitzat. La decisi de la Generalitat de donar suport a la creaci de la UOC fou influda pel fet que la UOC volia impartir els seus cursos en catal. Era l'oportunitat de ser no tan sols un lder mundial en tecnologia, sin tamb de reforar, en un mn cada vegada ms globalitzat, una identitat cultural catalana nica.

En una societat orientada a la tecnologia hi ha la tendncia a ignorar la importncia dels factors culturals, que fins i tot poden ser subliminals. Per exemple, la primera universitat oberta, fundada a Anglaterra l'any 1969, avui dia est molt associada a l's de les tecnologies de rdio i televisi que aleshores eren avanades. No obstant aix, la universitat va ser creada pel partit laborista britnic per a ampliar l'accs a l'ensenyament superior i desafiar el seu elitisme a la fi dels anys seixanta. Potser la UOC tamb va ser creada per a ampliar-hi l'accessibilitat. Per tant, l'aprenent adult que estudia a casa seva amb la famlia ens evoca la imatge de la casa pairal i els valors arrelats d'autonomia i d'independncia, valors mantinguts fortament pel partit Convergncia i Uni, que va ajudar a crear la UOC.

Tot i aix, les marcades arrels culturals de la UOC podrien no haver estat suficients per a la seva supervivncia. Tamb es va haver de trobar amb unes necessitats econmiques importants a Catalunya. En els pasos avanats l'economia canvia molt de pressa. En concret, les feines ms ben pagades passen del sector industrial al sector basat en el coneixement. Actualment, hi ha una nova economia completa basada en la informaci, a diferncia de la indstria o l'agricultura. Les feines en l'mbit de la compravenda, els serveis financers, la biotecnologia, la tecnologia informtica, l'educaci i la sanitat no tan sols depenen de persones ben formades, sin de persones que poden continuar aprenent a mesura que la base de coneixement de la seva feina es va ampliant.

L'ensenyament en lnia s el mecanisme ideal per a un ensenyament al llarg de la vida, ja que ofereix oportunitats flexibles per a aprendre, amb l'objectiu que les persones ocupades puguin incorporar-lo a les seves vides. Evidentment, una ra de l'xit actual de la UOC s la flexibilitat que ofereixen els seus cursos en lnia. No obstant aix, s indispensable que la UOC desenvolupi un bon ensenyament a fi d'ajudar els seus aprenents a obtenir les competncies necessries en una economia basada en el coneixement. La Conference Board of Canada (1991), la primera organitzaci de negocis del Canad, ha definit clarament aquestes competncies:

  • competncies comunicatives (llegir, escriure, parlar, escoltar)
  • habilitat d'aprendre autnomament
  • competncies socials (tica, actituds positives, responsabilitat)
  • treball en equip
  • habilitat d'adaptar-se a circumstncies canviants
  • competncies cognitives (resoluci de problemes; competncies crtiques, lgiques, numriques)
  • responsabilitat personal i iniciativa
  • gesti del coneixement (on s'ha de buscar i com s'ha de processar la informaci)

Cal destacar que aquestes competncies sn necessries a ms de les competncies i el coneixement especfics requerits en una rea de coneixement com la cincia, la literatura o el dret. Les competncies generals definides per la Conference Board of Canada tamb es poden ensenyar si es fan servir els mtodes d'ensenyament adequats, per aquests mtodes sn diferents dels mtodes tradicionals que es fonamenten en l'ensenyament didctic. D'altra banda, com s'esdev en altres rees basades en el coneixement, actualment els mtodes d'ensenyament experimenten un canvi constant. El repte de la UOC s garantir que pot adaptar i canviar els seus mtodes d'ensenyament per a adequar-se a les necessitats canviants de la poblaci activa i de la societat com a conjunt.

[*]Knowledge-based economies may be locally based but are often global in scope. A critical skill is the ability to work in teams, in a multi-cultural environment, but also in virtual space and time. Knowledge-based industries are extremely entrepreneurial and volatile. Often small companies replace much larger ones, because in a knowledge-based economy it is the power of the concept and its implementation that matters, not the size of the corporation: think of Google.

However, for innovation to occur, people must be free to challenge existing practices and take risks. This requires the ability to seek information and test ideas on a global basis. The UOC itself of course is a knowledge-based organisation and therefore must continually adapt and re-invent itself. In other words, the UOC must create an organisation where innovation is encouraged and where established habits, technologies and methods of working are constantly reviewed and changed where necessary.

Because of the increasingly global nature of knowledge-based industries, the UOC must understand and accommodate the cultures and traditions of other countries, as well as remaining true to its own cultural heritage. It is interesting to note that despite early fears about cultural domination through the internet, English-speaking countries such as the USA and the United Kingdom have not been able to develop a 'global hegemony' in online learning, despite the advantage of being both technologically advanced and 'owning' the most important language of business. A recent study for instance showed that in Asia, imported courses from other countries were more likely to come from other Asian countries than from the USA or Britain. So although online learning can be globally disseminated through the internet, it needs to be modified and adapted to accommodate local cultures and language.

Thus Europe also presents major opportunities and challenges. The UOC is one of the most technically advanced universities in Europe, with ten years experience of e-learning, and over 500 online courses. However, the majority of courses are in Catalan or Spanish. Also, most of the UOC's existing degree programmes will need to change to fit the new European model of higher education agreed at Bologna. It would be nice if students from other European countries would choose to learn and study in Catalan, but the reality is that international programmes will need to be delivered in English and possibly other languages to attract students from other European countries. Thus, the UOC will also need to develop strong partnerships with other European institutions if its courses are to be acceptable in other parts of Europe. Therefore, the UOC must become an international leader in the design and delivery of multi-lingual and multi-cultural programmes if it is to succeed in Europe.

Aix, doncs, els factors nics que han portat al creixement i l'xit remarcable de la UOC en els darrers deu anys tamb sn amenaces potencials per al seu futur. Ha d'anar amb compte de no tancar-se en una tecnologia cada vegada ms obsoleta i de propietat, que no es pot adaptar als rpids canvis tecnolgics i pedaggics que tenen lloc fora de la UOC. Com a qesti ms important, la Universitat ha de garantir el desenvolupament de models pedaggics que facilitin les competncies necessries en una societat basada en el coneixement i tamb el suport a aquests models. Finalment, s'ha de mantenir fidel a les arrels culturals, poltiques i socials de Catalunya, alhora que ha de reconixer i adaptar-se a altres cultures.

Tot aix sn reptes considerables, per la UOC ha demostrat que t la capacitat, la determinaci i els mitjans per a adaptar-se i crixer. Jo em sento profundament orgulls d'estar vinculat a una organitzaci tan dinmica, innovadora i rellevant, i us agraeixo sincerament aquest gran honor.

En aquesta edici del discurs d'investidura com a doctor honoris causa del Dr. Tony Bates s'han mantingut les dues llenges amb qu va ser pronunciat originriament, el catal i l'angls. L'acte d'investidura va tenir lloc el dia 16 de juny de 2005 a la sala d'actes de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), a Castelldefels.

Les economies basades en el coneixement poden ser locals per sovint tenen un abast global. Una estratgia essencial s la capacitat de treballar en equip en un entorn multicultural, per tamb en un espai i un temps virtuals. Les indstries del coneixement sn extremadament emprenedores i voltils. Moltes vegades, les empreses petites substitueixen les ms grans, perqu en una economia basada en el coneixement el que compta s el poder del concepte i la seva implementaci, no les dimensions de l'empresa: pensem en el Google.

Tanmateix, perqu es produeixi la innovaci, les persones han de poder qestionar les prctiques existents i assumir riscs, la qual cosa requereix la capacitat de buscar informaci i verificar idees globalment. La mateixa UOC, sens dubte, s una organitzaci que es basa en el coneixement i, per tant, ha d'adaptar-se i reinventar-se contnuament. En altres paraules, la UOC ha de crear una organitzaci on es fomenti la innovaci i on els hbits, les tecnologies i els mtodes de treball establerts es revisin constantment i es canvin quan sigui necessari.

Atesa la naturalesa cada cop ms global de les indstries del coneixement, la UOC ha d'entendre i incorporar les cultures i les tradicions d'altres pasos, i tamb ha de mantenir-se fidel al seu patrimoni cultural. s interessant observar que, malgrat la por inicial del domini cultural per mitj d'Internet, els pasos angloparlants com ara EUA i el Regne Unit no han estat capaos de desenvolupar una "hegemonia global" en l'aprenentatge en lnia, tot i l'avantatge de ser pasos molt avanats des del punt de vista tecnolgic i "posseir" la llengua dominant en el mn dels negocis. Un estudi recent, per exemple, ha demostrat que a l'sia els cursos importats solen provenir d'altres pasos de l'sia i no dels EUA o Gran Bretanya. Aix, encara que l'aprenentatge en lnia es pugui difondre globalment per Internet, necessita modificar-se i adaptar-se per a incorporar la llengua i la cultura locals.

Aix, doncs, Europa tamb presenta grans reptes i grans oportunitats. La UOC s una de les universitats ms avanades d'Europa, amb deu anys d'experincia en l'aprenentatge virtual i ms de 500 cursos en lnia. Tanmateix, la majoria dels cursos sn en catal o en espanyol. Tamb la major part dels programes de llicenciatura hauran de canviar per a adequar-se al nou model europeu d'educaci superior que es va acordar a Bolonya. Seria fantstic que els estudiants d'altres pasos d'Europa volguessin aprendre catal i estudiar en catal, per la realitat s que caldr que els programes internacionals s'imparteixin en angls i probablement en altres llenges per a atraure els estudiants d'altres pasos europeus. Per aix, la UOC tamb haur d'establir acords de collaboraci amb altres institucions europees per tal que els seus cursos siguin acceptats en altres regions d'Europa. Per tant, ha de convertir-se en una instituci capdavantera en el disseny i la difusi de programes multilinges i multiculturals si vol reeixir en l'mbit europeu.

Ara acabar el meu discurs en catal.