Universitat Oberta de Catalunya

Honoris causa

  • Presentaci
  • Acte d'investidura
  • Trajectria

Trajectria

Tim Berners-Lee es va graduar al Queen's College de la Universitat d'Oxford (Anglaterra) l'any 1976. Mentre estudiava va construir el seu primer ordinador amb un soldador, unes portes TTL, un processador M6800 i un televisor.

Va estar dos anys a l'empresa Plessey Telecommunications Ltd, un dels principals fabricants britnics d'equipament de telecomunicacions, amb seu a Poole (Dorset), on va treballar en sistemes distributs de transaccions, retransmissi de missatges i tecnologia de codi de barres.

L'any 1978 va deixar Plessey i va entrar a D. G. Nash Ltd, empresa situada a la poblaci britnica de Ferndown (Dorset), on, entre altres coses, va escriure programari per a impressores intelligents i un sistema operatiu multitasca.

Durant un any i mig va exercir de consultor independent. En aquest perode cal incloure la seva estada de sis mesos (juny-desembre de 1980) com a enginyer de programari al CERN, el Laboratori Europeu per a Fsica de Partcules situat a Ginebra (Sussa). Al CERN mateix va escriure, per a s propi, el seu primer programa dissenyat per a l'emmagatzemament d'informaci, amb el qual es podien fer associacions aleatries. Anomenat Enquire, aquest programa, que mai no es va donar a conixer en pblic, constitu els fonaments conceptuals per al futur desenvolupament del World Wide Web.

Des del 1981 fins al 1984 va treballar a l'empresa de John Poole Image Computer Systems Ltd, on es va dedicar al disseny tcnic, responsabilitat que incloa microprogramari de control en temps real, programari per a grfics i comunicacions, i un llenguatge macro genric. El 1984 va tornar al CERN amb una beca i hi va treballar en sistemes distributs en temps real per a la recuperaci de dades cientfiques i el control de sistemes. Entre altres coses, Berners-Lee hi va treballar en el programari FASTBUS i va dissenyar un sistema heterogeni de trucades remotes.

El 1989 va proposar un projecte d'hipertext global, ms conegut com a World Wide Web. Basat en el treball que havia desenvolupat anteriorment amb l'Enquire, el projecte era dissenyat perqu la gent pogus compartir informaci i intercanviar coneixements en una teranyina de documents hipertextuals. Berners-Lee va escriure el primer servidor (httpd) i el primer client (WorldWideWeb) World Wide Web, un editor / navegador d'hipertext del tipus what-you-see-is-what-you-get(WYSIWYG) que funcionava en l'entorn NeXTStep. Aquest projecte s'engegava l'octubre del 1990 i el mes de desembre el WorldWideWeb ja es podia utilitzar per primera vegada dins el CERN. L'estiu del 1991 es va obrir a internet.

Entre el 1991 i el 1993 Berners-Lee va continuar treballant en el disseny del web mentre coordinava les aportacions que rebia dels usuaris d'internet. Les seves primeres especificacions dels URI, l'HTTP i l'HTML es perfeccionaven i debatien en amplis cercles a mesura que la tecnologia web s'anava divulgant.

L'any 1994 va fundar el World Wide Web Consortium al Laboratori de Cincies de la Computaci (LCS) de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT). Des d'aleshores ha estat director del World Wide Web Consortium, l'entitat encarregada de coordinar el desenvolupament mundial del web, juntament amb equips del MIT, l'ERCIM europeu i la universitat japonesa de Keio. L'objectiu del Consortium s esgotar totes les possibilitats que ofereix el web i garantir-ne l'estabilitat mitjanant una rpida evoluci i transformacions revolucionries del seu s. L'URL del Consortium s: http://www.w3.org.

L'any 1999 Berners-Lee va ser el primer titular de la ctedra 3Com Founders de l'LCS, organisme que es va fusionar amb el Laboratori d'Intelligncia Artificial per donar forma al Laboratori de Cincies de la Computaci i Intelligncia Artificial (CSAIL). s el catedrtic 3COM Founders d'Enginyeria de la Facultat d'Enginyeria, amb un nomenament adjunt al Departament d'Enginyeria Elctrica i Cincies de la Computaci del CSAIL, on tamb dirigeix al Grup d'Informaci Descentralitzada (DIG). El desembre del 2004 va ser nomenat professor del Departament de Cincies de la Computaci de la Universitat de Southampton (Regne Unit), on ocupa una ctedra. s codirector de Web Science Research Initiative (WSRI), projecte que es va posar en marxa l'any 2006.

s autor de Weaving the Web [‘Teixint la xarxa’], obra en qu analitza el passat, el present i el futur del web.

Premis

1995:

Premi Jove Innovador de l'Any de la Kilby Foundation
Premi ACM Software Systems (ex aequo)
Premi Honorari d'Ars Electronica Membre de nmero distingit de la British Computer Society


1997:

Orde de l'Imperi Britnic (OBE)
Premi IEEE Koji Kobayashi Computers and Communications
Medalla Duddell de l'Institute of Physics
Premi al servei distingit de la Interactive Services Association
Premi al lideratge en la innovaci de l'MCI Computerworld/Smithsonian
Premi Columbus de l'International Communication Institute


1998:

Premi Charles Babbage
Medalla Mountbatten del National Electronics Council
Premi Lord Lloyd of Kilgerran de la Foundation for Science and Technology
Premi PC Magazine Lifetime Achievement en excellncia tcnica
MacArthur Fellowship
Premi Eduard Rhein de tecnologia
Membre de nmero honorari de la Institution of Electrical Engineers


1999:

Nomenat "Una de les 100 principals ments del segle" per la revista Time
Premi World Technology de tecnologies de la comunicaci
Membre de nmero honorari de la Society for Technical Communications

2000:

Premi Paul Evan Peters d'ARL, Educause i CNI
Premi al carcter innovador de l'Electronic Freedom Foundation
Premi George R. Stibitz al carcter innovador en informtica, de l'American Computer Museum
Premi Especial a la contribuci ms destacada del World Television Forum


2001:

Medalla Sir Frank Whittle de la Royal Academy of Engineering
Membre de nmero de la Royal Society
Membre de l'American Academy of Arts and Sciences


2002:

Japan Prize de la Fundaci de Cincia i Tecnologia del Jap
Premi d'investigaci cientfica i tcnica de la Fundaci Prncep d'Astries (compartit amb Larry Roberts, Rob Kahn i Vint Cerf)
Membre de nmero de la Guglielmo Marconi Foundation
Medalla Albert de la Royal Society for the Encouragement of Art, Manufactures and Commerce (RSA)


2004:

Ttol de Sir (KBE) concedit per la reina Elisabet II en atenci als serveis prestats pel desenvolupament mundial d'internet
Premi Millennium Technology
Premi Especial de l'American Society for Information Science and Technology
Membre de l'American Philosophical Society


2005:

Premi Common Wealth al servei distingit en comunicaci de masses
Premi Die Quadriga
Premi Financial Times Lifetime Achievement


2006:

Medalla President de l'Institute of Physics


2007:

Orde del Mrit concedit per la reina Elisabet II
Premi Charles Stark Draper de la National Academy of Engineering
Medalla Lovelace de la British Computer Society
Premi D&AD President d'innovaci i creativitat
Premi Leadership del MITX (Massachusetts Innovation & Technology Exchange)
Soci estranger de la National Academy of Engineering


2008:

Premi Wolfson James Clerk Maxwell de l'IEEE/RSE
Membre de nmero de l'IEEE
Premi Pathfinder de la Harvard Kennedy School of Government



Ttols honoraris

Parsons School of Design, Nova York (Doctor en Belles Arts, 1995)
Universitat de Southampton (Doctor en Cincies, 1995)
Universitat d'Essex (Doctor Honorfic, 1998)
Universitat de Southern Cross (1998)
Open University (Doctor Honorfic, 2000)
Universitat de Colmbia (Doctor en Dret, 2001)
Universitat d'Oxford (Doctor en Cincies, 2001)
Universitat de Port Elizabeth (Doctor en Cincies, 2002)
Universitat de Lancaster (Doctor en Cincies, 2004)



Bibliografia seleccionada

Berners-Lee, T. J., et al., "World-Wide Web: Information Universe", Electronic Publishing: Research, Applications and Policy (abril de 1992).

Berners-Lee T. J., et al., "The World Wide Web", Communications of the ACM (agost de 1994).

Berners-Lee, T. J.; Fischetti, M., Weaving the Web, Harper San Francisco (1999).

Berners-Lee, T. J.; Connolly, D.; R. Swick, R., "Web Architecture: Describing and Exchanging Data", W3C Note 6-7 (1999).

Berners-Lee, T. J.; Hendler, J., "Publishing on the Semantic Web", Nature (26 d'abril de 2001), p. 1023-1025.

Berners-Lee, T. J.; Hendler, J.; Lassila, O., "The Semantic Web", Scientific American (maig de 2001), p. 29-37.

Berners-Lee, T. J., et al., "Computer Science: Enhanced: Creating a Science of the Web", Science, vol. 313 (11 d'agost de 2006), p. 769-771.

Berners Lee, T. J., et al., "A Framework for Web Science", Foundations and Trends in Web Science, vol. 1, nm. 1 (setembre de 2006). [Tamb publicat en format llibre amb l'ISBN 1-933019-33-6; 144 pgines]

Hendler, J.; Berners-Lee, T. J.; Miller, E., "Integrating Applications on the Semantic Web", Journal of the Institute of Electrical Engineers of Japan, vol. 122(10) (octubre de 2002), p. 676-680.

Shadbolt, N.; Hall, W.; Berners-Lee, T. J., "The Semantic Web Revisited", IEEE Intelligent Systems Journal (maig/juny de 2006), p. 96-101.

Informe del Web Science Workshop (12-13 de setembre de 2005). Celebrat a Londres i organitzat per la British Computer Society.

(Vegeu la llista completa de publicacions.)

Copyright FUOC 2008Avs legal