Universitat Oberta de Catalunya

Honoris causa

  • Acte d'investidura
  • Trajectria
  • Honoris causa anteriors

Distincions | PublicacionsTrajectria

Neix a Barcelona l'any 1930 i es titula en Medicina per la Universitat de Barcelona. L'ambient familiar, marcadament catalanista, crea un clima que, de ben jove, afavoreix la seva orientaci a lluitar per la democrcia i la recuperaci de la identitat catalana. En l'poca universitria s'integra en diferents grups de tendncia nacionalista i antifranquista –Grup Torras i Bages, Comissi Abat Oliva, Grup Pere Figuera o Confraria de la Mare de Du de Montserrat de Virtlia– i es relaciona amb figures com Jaume Carner o Joan Ravents, Jaume Vicens Vives, Josep Benet, Joan Triad i Raimon Gal, els quals considerar els seus mestres. La dcada de 1950 centra una etapa de forta autoformaci ideolgica. La seva lluita contra la privaci de llibertats i drets i a favor de la reconstrucci de Catalunya el porta a ser detingut arran dels fets del Palau de la Msica i empresonat. A partir de la dcada de 1960 emprn diverses iniciatives culturals, econmiques i socials de gran abast, com Banca Catalana, el CIRP –Centre d'Informaci, Recerca i Promocions–, que finanar diccionaris en catal, donar suport a editorials com Lavnia, cases discogrfiques com EDIGSA i diverses revistes, i tamb mltiples campanyes a favor del catal. Durant la dcada de 1970 comena a fer poltica activa amb la creaci, l'any 1974, de Convergncia Democrtica de Catalunya, partit del qual encara s president. El 1977 obt acta de diputat al Congrs de Madrid. s reelegit l'any 1979. El 1980 guanya les eleccions al Parlament de Catalunya i s nomenat president de la Generalitat, crrec que exercir fins al 2003. La seva tasca de govern ha estat decisiva per a vertebrar l'autonomia catalana. I s en el decurs del seu mandat que impulsar, d'una manera decidida, la creaci de la Universitat Oberta de Catalunya, l'any 1994. La seva profunda vocaci europea el porta a ser elegit, l'any 1992, president de l'Assemblea de Regions d'Europa. Ultra la seva vocaci poltica i les seves inquietuds culturals, econmiques i socials, la seva tasca intellectual l'ha dut a plasmar en diversos llibres bona part del seu ideari, centrat bsicament en la qesti catalana i Europa.

Actualment det la presidncia del Centre d'Estudis Jordi Pujol, alhora que imparteix cursos en universitats, participa en frums i cercles internacionals de poltica i ha reprs la seva passi d'escriure sobre poltica, identitat i valors.


Distincions i condecoracions

Jordi Pujol ha estat honorat per mltiples entitats, governs i institucions, dels quals ha rebut fins ara catorze diplomes, quatre medalles d'or, dotze condecoracions i quinze ttols, entre els quals cal destacar el de doctor honoris causa per les universitats segents:

  • Universitat de Rosario (Argentina)
  • Universitat de Tolosa del Llenguadoc
  • Universitat Catlica de Brusselles
  • Universitat Lumire Lyon II
  • Universitat Lornt Etvs de Budapest
  • Universitat de Suwon (Corea)
  • Universitat de Galles
  • Universitat Ramon Llull
  • Universitat de Pars 8

Publicacions ms rellevants

  • Una poltica per Catalunya, 1976
  • La immigraci, problema i esperana de Catalunya, 1976
  • Des dels turons a l'altra banda del riu, 1978
  • Construir Catalunya, 1979
  • Als joves de Catalunya, 1988
  • Catalunya Espanya, 1996
  • Tot comproms comporta risc, 1997
  • Passi per Catalunya, 1999
  • Antologia poltica de Jordi Pujol, 2003
  • Sobre Europa (i altres coses), 2004

Copyright FUOC 2008Avs legal