Universitat Oberta de Catalunya

Honoris causa

  • Presentaci
  • Acte d'investidura
  • Trajectria

Trajectria

Alain Touraine neix el 3 d'agost de 1925, a Hermanville-sur-Mer. Va ser alumne de l'cole Normale Suprieure, el 1945, i catedrtic d'histria el 1950. Desprs va ser nomenat, successivament, assistent de recerca i investigador al CNRS (Centre National pour la Recherche Scientifique), crrec que va ocupar fins al 1958. Entre el 1952 i el 1953 va ser Rockefeller Fellow a les universitats de Harvard, Colmbia i Chicago.

El 1956 crea el Centre de Recerca de Sociologia del Treball de la Universitat de Xile. El 1965 Alain Touraine es doctora en Lletres i el 1960 s designat director d'estudis de l'cole Pratique des Hautes tudes, que desprs s'anomenaria cole des Hautes tudes en Sciences Sociales. Del 1966 al 1969 exerceix la docncia a la Facultat de Lletres de Pars-Nanterre. El 1958 funda el Laboratoire de Sociologie Industrielle i el 1970 el Centre d'tudes des Mouvements Sociaux. Finalment, el 1981 funda el Centre d'Analyse et d'Intervention Sociologiques, que dirigeix del 1981 al 1993, any en el qual cedeix la direcci a Michel Wieviorka.

Membre de diverses associacions de sociologia, Alain Touraine ha estat, principalment, president de la Societat Francesa de Sociologia, del 1968 al 1970, i vicepresident de l'Associaci Internacional de Sociologia, del 1974 al 1978. Ha estat, d'altra banda, membre de l'Alt Consell per a la Integraci (1994-96) i s membre del Consell d'Administraci de la Maison de l'Amrique Latine. s membre estranger de nombroses acadmies: l'Acadmia Nord-americana de les Arts i les Cincies, l'Acadmia Polonesa de les Cincies, l'Academia Europaea, l'Acadmia Mexicana de les Cincies i l'Acadmia Brasilera de les Lletres.

La seva tasca es pot dividir en tres perodes:

El primer, dedicat a la sociologia del treball i, en particular, a la sociologia de la conscincia obrera. A aquest perode pertanyen els seus primers treballs duts a terme a l'Amrica Llatina, sobre els obrers xilens de les mines de carb i de la siderrgia, i tamb el seu llibre sobre la societat postindustrial: La socit post-industrielle.

Durant aquest perode va definir i centrar la seva sociologia, com ha exposat al seu llibre Sociologie de l'action [‘Sociologia de l'acci’] (1965), i, vuit anys ms tard, a Production de la socit [‘Producci de la societat’].

El segon perode ve marcat pels esdeveniments del Maig del 68 i els cops d'estat militars a l'Amrica Llatina, fets que van portar Alain Touraine a concentrar el seu inters en l'estudi dels moviments socials. Va elaborar, amb un grup d'amics, un mtode d'intervenci sociolgica i va fer una srie d'estudis, des de La voix et le regard [‘La veu i la mirada’] fins a Le Mouvement ouvrier [‘El moviment obrer’], del 1984. En el transcurs d'aquest segon perode va esmerar els esforos a estudiar l'Amrica Llatina i els problemes del desenvolupament en general. L'any 1981 va viure a Polnia, per estudiar Solidarność, i a l'Amrica Llatina hi va escriure un llibre, publicat inicialment a Xile i desprs revisat, reelaborat i publicat a Frana, amb el ttol de La parole et le sang. Politique et socit en Amrique Latine [‘La paraula i la sang. Poltica i societat a l'Amrica Llatina’].

El tercer perode s'obre amb ttols com Le retour de l'acteur [‘El retorn de l'actor’] i sobretot Critique de la modernit, Qu'est-ce que la dmocratie? [‘Crtica de la modernitat’, ‘Qu s la democrcia?’], Pourrons-nous vivre ensemble? gaux et diffrents [‘Podrem viure junts? Iguals i diferents’] i Comment sortir du libralisme? [‘Com sortir del liberalisme?’], que presenten els temes que el preocupen. La idea dominant s la del subjecte, considerat el principi d'acci central dels moviments socials: vegeu Penser le Sujet. Autour d'Alain Touraine, [‘Pensar el Subjecte. Entorn d'Alain Touraine’], F. Dubet i M. Wieviorka, ed. (Fayard, 1995). El seu ltim llibre, La recherche de soi. Dialogue sur le Sujet [‘La recerca de si mateix. Dilegs amb el Subjecte’], amb Farhad Khosrokhavar, se centra en l'elecci del subjecte com els seus llibres ms recents.

Aix, tot el seu treball constitueix una sociologia de l'acci, estudiada a un nivell prctic durant el primer perode, amb un enfocament histricament ms ampli en el transcurs del segon perode i d'una manera ms filosfica en el tercer perode.

Al llarg de la seva vida, ha intentat relacionar entre ells diferents tipus d'estudis: estudis terics i analtics, recerques empriques de tipus prpiament sociolgic, anlisis d'esdeveniments histrics reals i, finalment, llibres de tipus ms polmic o ntim. Sempre ha considerat indispensable de mantenir-se informat de la millor manera possible sobre els diferents tipus de societats. Per aix ha escrit un llibre sobre les universitats i el moviment estudiantil nord-americ, ha seguit constantment amb inters l'evoluci del Canad francfon, ha dut a terme un vast estudi sobre els pasos postcomunistes i ha consagrat una gran part del seu temps a l'estudi dels pasos del continent sud-americ.

Ha insistit cada vegada ms en el canvi cultural general que ha condut, d'una visi a la manera de Descartes, orientada a la conquesta del mn mitjanant el coneixement, el dret, l'economia i les armes, a una nova cultura orientada a la construcci del subjecte, s a dir, de la voluntat d'actuar que cada individu t, entesa com la finalitat de la seva mateixa existncia. I Alain Touraine destaca constantment el paper motor de les dones en aquesta mutaci.

Nomenat doctor honoris causa de les universitat segents:

Ginebra (1988), Mont-real (1990), Catlica de Lovaina (1992), La Paz (1995), Bolonya (1995), Mxic (1996), Santiago de Xile (1996), Quebec (1997), Menndez Pelayo (1997), Crdoba (Argentina, 2000), Puebla (Mxic, 2001), Candido Mendes (Brasil, 2002), Roma (2003), Jÿvaskÿla (Finlndia, 2004), San Martn (Argentina, 2005), Valparaso (2005) i Bogot (2006).

Crrecs professionals

President de la Societat Francesa de Sociologia (1968-70)
Vicepresident de l'Associaci Internacional de Sociologia (1974-78)
Membre del Consell d'Administraci de la Maison de l'Amrique Latine

Acadmies

Membre de l'Acadmia Europaea (1990-99)
Membre estranger de l'Acadmia Polonesa de Cincies (1991)
Membre honorari estranger de l'Acadmia Nord-americana de les Arts i de les Cincies (1994)
Membre corresponent de l'Acadmia Mexicana de Cincies (1998)
Membre corresponent de l'Acadmia Brasilera de Lletres (1998)
Membre de l'Acadmia Nacional de la Histria de l'Argentina (1998)
Membre de l'Acadmia Xilena de Cincies Poltiques (1998)
Membre estranger de l'Acadmia de Cincies de Tor, secci de Cincies Morals, Histriques i Filolgiques (2003)

Publicacions
Selecci dels llibres ms recents.

2006Le Monde des femmes, Pars: Fayard.

2005Un dbat sur la lacit, amb Alain Renaut, Pars: Stock, Les Essais.

2005Un nouveau paradigme pour comprendre le monde d'aujourd'hui, Pars: Fayard. [Trad. espanyola (Paids, 2005)].

2004Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigacin social, Alain Touraine, Michel Wieviorka, Ramn Flecha y otras colaboraciones, Barcelona: El Roure ed.

2002Barbarie et progrs (edici integral de les entrevistes “Noms de Dieux”, d'Edmond Blattchen), Lieja: Alice ditions.

2000La recherche de soi. Dialogue sur le Sujet, amb Farhad Khosrokhavar. Pars: Fayard. [Trad. portuguesa (Instituto Piaget, 2001), brasilera (Ed. Bertrand Brasil, 2001, 2004), espanyola (Ed. Paids, 2002), italiana (Il Saggiatore, 2003)], edici a Livre de Poche el 2005.

Copyright FUOC 2006Avs legal