NOTES

1. "Aproximació a la poesia de Salvador Espriu", Salvador Espriu en els seus millors escrits (Arimany: Barcelona, 1974) p. 15-26.

2. Josep Grau indica el valor més especulatiu del vers en la seva declaració que el jo líric espriuà no és pas necessàriament un jo autobiogràfic i que, com a conseqüència, aquesta col·lecció no es limita a una lamentació de la situació local de la primera postguerra. Invitació a la poesia de Salvador Espriu (Claret: Barcelona, 1992). El capítol "Visita al Cementiri de Sinera", p. 29-71, és, a més a més, indispensable per a una lectura sòlida del poemari.

3. Joan Fuster ens ha revelat amb referència a una sèrie de narracions d’Ariadna al laberint grotesc que l’avaluació contemporània que Espriu va fer d’aquesta situació era enterament perspicaç, anticipant la fi de la "petita pàtria".

4. Tots els comentaristes han apreciat aquesta referència prou explícita. Maria Isabel Pijoan ens ha revelat que el "retorn a la pàtria és típic, segons el mateix Espriu, de tot el poble català, el qual s’identifica, d’alguna manera, amb Ulisses, que era prudent, avisat, assenyat i volia tornar sempre a la seva terra, Itaca." (Salvador Espriu: o els itinieraris de la poesia [Abadia de Montserrat; Barcelona, 1991] p. 117). Tot i la rellevància d’aquestes observacions no deixen de resultar una mica vagues i ens fa l’afecte que la significança d’aquest mite respecte a l’estructura temàtica del poemari i l’especulació etnològica d’Espriu no s’ha arribat a comentar degudament.

5. "Introduction", dins Homer, The Odyssey (Penguin: Harmondsworth, 1991) p. XI-L. La traducció al català és nostra.

6. Concordem amb Maria Isabel Pijoan i la seva identificació d’aquestes roques amb "els amagatalls d’Escil·la i Caribdis, els dos monstres de mar que feien naufragar els navegants que passaven prop d’ells" i que Ulisses hagué de superar. Itineraris, p. 132.

7. Maria Isabel Pijoan ho descriu d’aquesta manera: "Així, Sinera, gulliverització de Catalunya, no és res més que un desolat cementiri, en una interpretació cívico-poètica de la comunitat humana d’Arenys de Mar, la petita pàtria espriuana de la postguerra, sota els efectes de la recent guerra civil espanyola. Per tant, el títol, Cementiri de Sinera, farà al·lusió a la mateixa Sinera ja del tot esdevinguda cementiri." Itineraris, p 134.

8. Josep Grau ens ho descriu de la forma següent: "Aquesta relació directa entre "Cementiri" —la residència dels morts— i "Sinera" —la residència dels vius— evoca, ja d’entrada, una concepció mítica i, al mateix temps, romàntica del poble: entès, aquest, com a una comunió i interrelació entre els vius i els morts d’una mateixa col·lectivitat humana." Invitació, p. 44.

9. Per a més informació sobre el concepte del pare primordial i la seva influènia en l’elaboració de la societat primitiva vegeu S. Freud, Totem and Taboo (Routledge and Kegan Paul: London, 1950) especialment p. 140-46.

10. "D’une question preliminaire à tout traitement possible de la psychose", Écrits (Eds. du Seuil: Paris, 1966) p. 531-83.

11. "A l’alliance [les règles de la communauté] préside un ordre préférentiel dont la loi impliquant les noms de parenté est pour le groupe, comme le langage, imperative en ses formes, mais inconsciente en sa structure", Écrits, p. 276-77.

12. Invitació, p. 69.

13. Ulysses (Penguin: Harmondsworth, 1973) p. 610. La traducció al català és nostra.

14. En Compàs d’espera (La Guerra: València, 1993) Enric Sòria ens ofereix un exemple idénticament emotiu d’aquest procés continuat de transferència generacional en el seu homenatge al poeta desaparegut.

15. Per a Josep Maria Castellet, "se trata de un mundo muerto, ante el cual no cabe sino el recuerdo, preñado de un tiempo feliz...La catástrofe ha sido irremediable y el universo en el que el poeta había vivido su infancia y juventud se ha venido abajo." Iniciación a la poesía de Salvador Espriu (Taurus: Barcelona, 1970) p. 197-98. Joaquim Molas reaccionà d’una manera pareguda considerant que Espriu "se entrega a una implacable y desolada recherche de temps perdu" oferint-nos "un intento de poblar con fantasmas del pasado el fracaso, el vacío, la muerte que el poeta arrastra dramaticamente consigo." "Pròleg" a S. Espriu, Antología (El Bardo: Madrid, 1968); citat, així mateix, per J. M. Castellet, Iniciación, p. 199-200. La interpretació que ens ofereix Maria Isabel Pijoan és consistent amb aquest panorama: "el record fixa en la memòria d’imatges de la topografia de l’espai íntim sinerenc...reprodueix diferents sensacions del passat de la vida sinerenca, recuperat, així, i deturat en el seu present." Itineraris, p. 74.

16. La versió de Riba ens descriu com Circe els proporciona:

17. Odissea, p. 159.

18. La versió de Riba llegeix així:

19. En el primer capítol Homer descriu que Calipso:

20. Odissea, p. 156.