Títol	El feixisme i la cultura catalana al País Valencià a la postguerra: a propòsit d'un procés de folclorització i d'eliminació
Autor	Josep Ballester
Nombre de paraules	8.705
Institució	Universitat de València
Josep Ballester Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura Universitat de València C/ Alcalde Reig, 8 Apartat de correus 22.045 46006 València Tel.: 96/ 386 44 85 Fax: 96/ 386 44 87 Email: Josep.Ballester@uv.es

El feixisme i la cultura catalana al País Valencià a la postguerra: a propòsit d'un procés de folclorització i d'eliminació

RESUM:

Per a tots els que viuen al País Valencià o el coneixen des de prop, el kulturkampf que caracteritza la seva vida cotidiana no és pas solament una assignatura acadèmica sinó una batalla constant. Aquesta comunicació té per intenció oferir una visió de les arrels contemporànies del conflicte a fi de fornir una apreciació més informada del fenomen. Començant amb una exposició del lligam entre el feixisme franquista de la immediata postguerra i el "valencianismo bien entendido" de caire localista, aquest article cerca de traçar el desenvolupament de la manipulació oficialista de la llengua i la cultura autòctones que culminà en la vilificació histèrica del pensador radical Joan Fuster, l'any 1963, després de la seva apologia per la catalanitat de la cultura autòctona del País Valencià en la seva obra mestra Nosaltres, els valencians.

Títol	Vicent Ventura (Castelló, 1924-València, 1998): Mot i compromís esdevinguts ciutadania.
Autor	Manuel Garcia Grau
Nombre de paraules	1.742
Institució	Universitat Jaume I
Manuel García Grau Universitat Jaume I Campus C. de Borriol E-12080 Castelló Tel.: 954 345700 ext. 1851 Email: mgrau@fil.uji.es

Vicent Ventura (Castelló, 1924-València, 1998): Mot i compromís esdevinguts ciutadania.

RESUM:

El dia de Nadal de 1998 morí el periodista castellonenc Vicent Ventura que, conjuntament amb Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Sanchis Guarner i un distingit però reduït grup d'intel·lectuals i acadèmics, havia de constituir el fulcrum de la resistència a la política oficial de l'espanyolització de la cultura valenciana. Amb aquesta nota la nostra pretensió és recordar la sinceritat, el dinamisme i l'enginy que caracteritzaven la seva defensa a ultrança del fet cultural valencià i, a l'ensems, del bon procediment democràtic. Per mitjà d'aquest petit homenatge voldríem fer constar, així mateix, l'exemple que representa l'entranyable periodista per a tots els que es troben involucrats en la feina per un futur per al País Valencià basat en el progrés, la raó i el respecte.

Títol	Vicent Andrés Estellés: la resistència silenciosa
Autor	Daniel P.Grau
Nombre de paraules	3.321
Institució	University of Oxford
Daniel P. Grau University of Oxford Faculty of Medieval and Modern Languages and Literature Taylor Institution Annexe 41, Wellington Square OXFORD OX1 2JF Tel.: + 44 1865 270492 (despatx) Fax: + 44 1865 270757 Email: daniel.grau@modern-languages.oxford.ac.uk

Vicent Andrés Estellés: la resistència silenciosa

RESUM:

La contundència de la labor del poeta Vicent Andrés Estellés de cara a la defensa de la catalanitat del poble valencià, cristal·litzada en la magnum opus d'El Mural del País Valencià, sovint ens fa perdre de vista la dimensió periodística del seu vers. Al llarg de la seva vida, l'insigne burjassoter també participà en la lluita quotidiana què és la política local i en va deixar constància en una sèrie de poemaris. En aquesta nota, ens proposem de considerar des d'aquesta perspectiva el seu reportatge líric de la famosa Batalla de València dels primeríssims anys seixanta i en destaquem un dels motius clau: la bel·ligerància entre la tendència progressista i els elements més reaccionaris de la ciutat.