L'Observatori Atlantis és el fruit d'un treball cofinançat per la Unió Europea i realitzat per un consorci format pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, el Research Centre on Multilingualism (Universitat Catòlica de Brussel·les) i la Foundation for European Research (Gal·les). El projecte consta d'una base de dades consultable per Internet amb informació sobre recursos digitals en les anomenades llengües minoritzades de la UE. L'estudi que presentem revela el grau d'incorporació de diferents comunitats lingüístiques a la societat de la informació: el català, el basc i el gal·lès són sens dubte les llengües més actives.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
El 1996 es publicava l'informe Euromosaic sobre les comunitats lingüístiques minoritzades a la Unió Europea dels dotze (posteriorment es va lliurar un segon informe, inèdit, sobre les comunitats als tres estats que hi varen entrar el 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia). La informació, recollida i tractada bàsicament el 1994, tocava diferents àmbits habituals en estudis d'aquest tipus: ensenyament, administració pública, mitjans de comunicació, activitat cultural, etc. En canvi, en aquell moment no es va tractar l'emergent àmbit digital en el context de la societat de la informació. Al cap de sis anys, els autors de l'informe varen presentar un proposta de projecte a la mateixa Direcció General que els havia encomanat els informes anteriors, la Direcció General d'Educació i Cultura, per cobrir aquesta mancança.
Es presenten en aquest treball, adaptat a partir d'una comunicació presentada al 3r Simposi sobre l'Ensenyament del Català a No Catalanoparlants que va tenir lloc a Vic,[1] alguns dels resultats del projecte Atlantis (Academic Training, Language Acquisition and New Technologies in the Information Society), un projecte cofinançat per la Comissió Europea (Direcció General d'Educació i Cultura) i el Parlament Europeu en el marc de la darrera de les convocatòries –la convocatòria del 2000, abans de la supressió d'aquestes convocatòries l'any 2001– destinades a donar suport a projectes per a protegir i fomentar les anomenades llengües "regionals i minoritàries" en el si de la Unió. Entre aquestes llengües, mentre no en canviï l'estatus, hi ha la llengua catalana.
Es tractava de desenvolupar un observatori sobre la presència de productes digitals en aquestes llengües, i veure fins a quin punt les corresponents comunitats es van incorporant a la societat de la informació. El resultat té la forma d'una base de dades consultable –des del mes d'abril de 2002– a través d'Internet, a l'adreça http://www.uoc.edu/in3/atlantis/. Es poden consultar altres articles sobre els resultats del mateix treball (Strubell i Torres 2002;[2] Climent, Strubell, Torres i Williams 2002).[3]
Cada producte digital té un registre i, normalment, una adreça web directament clicable que facilita l'accés a més informació o, de vegades, al mateix producte. Més endavant donem un exemple de registre (fitxa).
El projecte va ser liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El coordinador general ha estat un dels autors d'aquesta comunicació (Miquel Strubell),[4] i els altres membres de l'equip de la UOC han estat Salvador Climent i Marta Torres (coautora de la comunicació presentada a Vic). El projecte ha comptat amb dos centres més. De fet, els directors d'aquests centres, en els tres casos –com ja hem dit–, són els autors dels treballs anteriors encarregats per la Comissió Europea i realitzats entre 1993 i 1997, entorn del projecte Euromosaic. Un d'aquests centres és el Research Centre on Multilingualism (RCM), de la Universitat Catòlica de Brussel·les, que ha rebut el suport d'investigadors de la Universitat d'Hamburg. El director de l'RCM és el Dr. Peter Nelde[5] i els altres membres del seu equip són Jeroen Darquennes, el Dr. Peter J. Weber i Oliver Gries. L'altre centre que ha participat en el projecte és la Foundation for European Research (Gal·les), el director de la qual és el Dr. Glyn Williams,[6] que ha comptat amb la col·laboració de Gwenda Rhian Jones i de Nia G. Williams. La base de dades va ser dissenyada per Rubén Colon[7] i el lloc web per Lluís Jardí[8] i Marta Torres.[9]
Els recursos s'havien de classificar d'acord amb sis categories, cadascuna de les quals consta d'un informe final, consultable al web en la seva versió anglesa:
1. Plataformes d'aprenentatge en llengües minoritzades: L'aprenentatge en línia ofereix contextos apropiats per a les petites poblacions dispersades i en conseqüència pot ser d'un valor considerable per a nombrosos grups lingüístics. S'ha recopilat informació sobre el grau d'incorporació dels grups de llengües minoritzades en les plataformes d'aprenentatge en línia que es desenvolupen en cadascuna de les regions de la UE on es parla una llengua minoritzada. S'han considerat tots els nivells educatius, així com les diverses àrees de coneixement. L'usuari potencial pot veure quins recursos del coneixement s'estan fent disponibles en llengües minoritzades.
2. Eines i recursos en les tecnologies del llenguatge: Les tecnologies del llenguatge són un factor clau per al desenvolupament de les llengües minoritzades. Per a l'ús interlingüístic del correu electrònic, les pàgines web o els grups de discussió cal una tecnologia de traducció apropiada per a cada parell de llengües, i és estratègic per a les llengües minoritzades que hi siguin incloses. També és vital que aquestes llengües puguin ser tractades en la recuperació, extracció i altres tractaments de la informació i en el processament de la parla. Aquest tipus d'eines i recursos poden incidir decisivament en l'aprenentatge en línia, l'administració i l'edició electrònica. Per a elaborar productes de tecnologia lingüística cal disposar d'eines i recursos: corpus electrònics, diccionaris, correctors ortogràfics, gramàtiques electròniques, etc.
3. Tecnologies de la informació i de la comunicació: plans regionals, aplicacions informàtiques i eines d'Internet: Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) avancen ràpidament. Aquesta categoria dóna compte de fins a quin punt les autoritats regionals tracten el tema, de la importància que donen a la disponibilitat d'eines en la llengua en qüestió, i de la gamma d'aplicacions existents i les principals eines d'Internet en cada llengua.
4. Recursos digitals culturals i diversitat lingüística: El desenvolupament dels recursos digitals i el seu emmagatzematge i accessibilitat en el context de l'emergent economia digital requereixen la creació de sistemes de gestió de recursos mediàtics. Hem investigat fins a quin punt aquestes iniciatives es duen a terme a cada regió. El desenvolupament de cercadors de recursos especialitzats permet que aquests materials estiguin a l'abast per al desenvolupament industrial basat en el sector dels nous mitjans de comunicació, i també per als avenços en l'aprenentatge en línia que dependrà cada vegada més dels recursos digitals. La iniciativa e-Content de la UE és important en aquests progressos. Hem localitzat biblioteques digitals, museus amb fons digitalitzats, música i enregistraments orals.
5. Convergència i emissions en llengües minoritzades: Moltes llengües minoritzades tenen els seus propis mitjans de comunicació audiovisuals. La transició de la difusió analògica a la inclusió de sistemes digitals obre el potencial de la convergència. Augmenta la producció –i fins i tot el rodatge– de productes audiovisuals en format digital. Això és pertinent per a algunes eines d'aprenentatge, i les plataformes amigables que promouen la interactivitat poden potenciar la democràcia digital. Hi hem inclòs mitjans audiovisuals (televisions i ràdios).
6. Edició electrònica i llengües minoritzades: L'edició electrònica en la majoria de llengües minoritzades ja està en curs, encara que en alguns casos només a través de webs. El potencial per a l'edició de periòdics i revistes s'ha ampliat notablement gràcies a la publicació en línia, a baix cost, a Internet. Les dades que s'han recopilat mostren l'avenç d'aquestes iniciatives en totes les llengües minoritzades: en revistes i periòdics (i fins i tot diaris), i en llibres electrònics com ara enciclopèdies, diccionaris i vocabularis, gramàtiques, etc., alguns dels quals són consultables en línia i d'altres, en CD-ROM.
En el treball, cada equip havia de cercar les iniciatives més significatives en el camp dels recursos digitals relacionades amb un grup de llengües. Les llengües triades foren totes les llengües autòctones parlades als estats membres actuals de la Unió Europea que, a la vegada, no fossin cap de les onze llengües oficials d'algun dels estats veïns. Això explica la presència de l'irlandès, el luxemburguès i el sòrab i el no tractament, per exemple, de les comunitats de parla alemanya situades a Bèlgica, França i Itàlia. En alguns casos (com l'albanès i l'eslovè, llengües minoritzades a Itàlia i, en el segon cas, també a Àustria), tot i que la llengua és oficial en un estat veí, s'ha inclòs perquè l'estat no ha entrat encara a la Unió i perquè, a més, té una població estatal força reduïda. A la pàgina web, hi ha un mapa de les llengües del projecte. Passant el cursor per sobre de cada zona, el visitant pot veure la llengua de què es tracta. Les llengües estudiades foren les següents:
|
 |
L'albanès, l'asturià, el basc, el bretó, el català, el còrnic, el cors, el frisó, el friülès, el gaèlic, el gallec, el luxemburguès, el francoprovençal, el gal·lès, l'irlandès, el ladí, l'occità, el sami, el sard, l'eslovè i el sòrab.
|
|
|
| Imatge 2. Territoris de les comunitats lingüístiques incloses en l'estudi |
El recull és especialment ric en recursos i productes en llengua catalana. Aquest predomini es deu, segurament en part, a la diligència del nostre equip a Barcelona, més familiaritzat amb el nostre entorn, i a les bones dades facilitades per diferents informadors. Però també es deu, probablement i per damunt de tot, al dinamisme que una comunitat lingüística amb set milions de parlants permet. Algunes de les llengües minoritzades estudiades tenen menys de cent mil parlants, la qual cosa, no cal dir-ho, limita molt la seva capacitat de desenvolupament de productes digitals.
Aquesta abundància de recursos en llengua catalana no ens facilita pas la feina d'aquest treball. Ens hem vist obligats a fer-ne una tria molt selectiva. Per tant, més enllà de les nostres preferències, els autors conviden el lector a visitar la base de dades i a fer les cerques oportunes.
|
Imatge 3. Aspecte de la pàgina web en donar els resultats d'una cerca
Feu clic damunt la imatge per veure-la augmentada |
El resultat d'una cerca és un llistat de productes. A la dreta apareixien els enllaços (columna "URL"), que permeten tot sovint un accés immediat al lloc web del producte.
Els botons a l'esquerra de cada producte permeten al visitant consultar el registre del producte en qüestió. Heus aquí un exemple de registre:
|
| Imatge 4. Aspecte del registre d'un recurs digital introduït a la base de dades |
Un cop presentada la base de dades, mirem quins productes poden ser d'interès per a fer-los servir en l'ensenyament. Deixem de banda els típics CD-ROM infantils, de jocs amb diferents graus de contingut i orientació pedagògics, que es troben als catàlegs dels principals editors.
D'entrada cal fer una gran distinció entre els productes destinats a ensenyar llengua o a oferir recursos al professor de llengua i literatura, per una banda, i els productes més adequats per a donar material per a fer treballs sobre la llengua, per l'altra.
|
 |
| 2.
| Recursos lingüístics |
Entre els primers, trobem una quantitat gens menyspreable de productes a la Xarxa o en suport CD de gran qualitat pel que fa als continguts docents, objectius pedagògics i presentació dels materials. Per raons d'espai, no podem avaluar-los tots –tampoc no és l'objectiu d'aquest article. Ara bé, no podem deixar de destacar tres productes que, al nostre entendre, ocupen un podi d'honor. Els hem seleccionats per diverses raons:
|
|
Són d'accés lliure i gratuït a Internet
|
|
|
|
No es necessita cap CD-ROM ni cap altre material addicional per a fer-los funcionar
|
|
|
|
Per la nostra experiència personal, podem afirmar que els servidors que els allotgen funcionen permanentment
|
|
Ens referim als productes següents:
El PELC és un programa elaborat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. Qualsevol visitant s'hi pot donar d'alta a través de la pàgina inicial. Ofereix materials i exercicis interactius sobre coneixements gramaticals i sobre el marc històric i social, entre altres temes, per a tres nivells de llengua: elemental, mitjà i superior. Des de qualsevol pàgina, l'alumne té accés, mitjançant un enllaç, a la bibliografia relacionada amb el tema i un diccionari en línia d'Enciclopèdia Catalana, dues eines imprescindibles per a qualsevol estudiant.
|
| Imatge 6. Aspecte d'una pàgina d'exercicis del programa PELC, d'autoaprenentatge de català |
El SALC de la Universitat Pompeu Fabra ofereix fitxes interactives a partir de materials extrets de manuals preexistents en suport paper. Aquest recurs permet que l'usuari avaluï el seu nivell i que es marqui un pla de treball. El SALC també proposa uns itineraris prefixats per a assolir els nivells B (elemental), C (mitjà) i D (avançat) de la Junta Permanent de Català.
Ofereix enllaços a les fitxes de teoria relacionades amb l'àmbit que s'està treballant –per a resoldre dubtes puntuals–, a material bibliogràfic recomanat per a l'autoaprenentatge de català i al diccionari electrònic d'Enciclopèdia Catalana. Com a particularitat, el PELC i el SALC ofereixen la possibilitat de fer dictats en línia. D'aquesta manera no desatenen la part oral de la llengua.
Una proposta d'interès especial és l'Intercat, un paquet de productes fruit de la col·laboració entre diverses universitats de Catalunya, adreçat a estudiants universitaris estrangers que volen aprendre la nostra llengua. Entre els seu continguts trobem la Guia de conversa universitària, que ofereix el text i l'àudio de les expressions més habituals en les situacions comunicatives de l'estudiant. La finalitat de la guia és proporcionar als estudiants una eina que els doni recursos per a la comunicació i que els faciliti l'aprofitament dels serveis que ofereix la universitat.
A banda d'aquests tres productes, trobem eines que ofereixen altres avantatges, com per exemple el CATACROC. Es tracta d'una petita aplicació creada fa més de deu anys però de continguts vigents, que cap en un disquet i es pot instal·lar en PC antics, ideal per a centres amb ordinadors antics. Això sí, funciona en un entorn MS-DOS i per tant no hi trobarem disseny, imatges ni animacions.
A més dels productes que tenen com a finalitat l'ensenyament de la llengua catalana, la Xarxa és una font inesgotable d'altres recursos que, amb una mica d'imaginació, poden ajudar a innovar i a incorporar les TIC a l'aula. Ens referim, per exemple, al VERBIX, una aplicació que conjuga verbs, consultable per Internet. Amb la supervisió del professor, es pot proposar un exercici de detecció d'errors en la conjugació –si el programa els comet– o de conjugació de verbs inventats –atès que el programa per defecte conjuga qualsevol verb inventat seguint el model dels verbs regulars.
Les traduccions automàtiques generades amb Internostrum del català al castellà o del català al castellà poden usar-se com a exercici de detecció d'interferències i d'altres errors. Com a activitat complementària es pot proposar als alumnes que enviïn els errors detectats a Internostrum per tal que puguin esmenar el sistema de traducció. D'aquesta manera, participaran en la millora d'una eina útil per a la nostra llengua i per a tots els usuaris.
Un recurs prou desconegut però útil per a qualsevol estudiant de català que necessiti resoldre un dubte sobre la pronúncia d'un mot o una frase és l'UPCTTS: The UPC Text-to-Speech System, una eina de síntesi de veu desenvolupada a la Universitat Politècnica de Catalunya que converteix el text en un fitxer de veu. Igualment, pot servir per a la creació de fitxers de veu per a exercicis que tinguin com a finalitat l'associació d'un text a la seva realització oral.
|
|
| 3.
| Altres recursos lingüístics |
Entre els segons, trobem materials interessants sobretot a les categories 4, 5 i 6 de la base de dades (respectivament, "Recursos digitals culturals i diversitat lingüística", "Convergència i emissions en llengües minoritzades", i "Edició electrònica i llengües minoritzades"). Les mirarem d'una en una, tot donant per suposat que els ensenyants estan familiaritzats amb els diferents recursos que ofereixen els portals destinats al món de l'ensenyament, com ara la Xarxa Telemàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya, Edu365 o Educàlia.
|
| Imatge 10. Portal de la Xarxa Telemàtica Educativa de la Generalitat de Catalunya |
|
| Imatge 11. Portal d'Educàlia |
|
| Imatge 12. Logo d'Edu365 |
|
 |
a. "Recursos digitals culturals i diversitat lingüística"
Un recurs didàctic de molt valor són les exposicions virtuals. Els Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC hi han participat diferents vegades, per exemple, en la confecció de l'exposició sobre les illes Pitiüses "Sempre Eivissa i Formentera".
Per a la geografia i el patrimoni local hi ha també recursos interessants en llengua catalana, com ara el web sobre la vall de Boí, que es pot visitar a l'adreça http://oliba.uoc.es/boi/portal.
Però tal com hem dit abans, hi ha molts i molts recursos per a treballar i aprendre la llengua. Alguns recursos de valor indirecte inclouen el creixent volum d'obres de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, que desenvolupa la Universitat d'Alacant amb la col·laboració de l'institut que agrupa totes les universitats de llengua catalana, i que porta el mateix nom de Joan Lluís Vives.
|
| Imatge 14. Logo de la biblioteca digital Joan Lluís Vives desenvolupada a la Universitat d'Alacant |
En el camp estricte de la literatura catalana, hi ha webs amb recursos audiovisuals (per exemple, enregistraments d'autors llegint extractes de la seva obra, que poden enriquir molt una classe) a Lletra.
Un altre web interessant sobre literatura és el que ofereix l'Associació d'escriptors en llengua catalana.
|
|
|
|
b. "Convergència i emissions en llengües minoritzades"
De recursos audiovisuals també n'hi ha d'interessants. Tenen una significació especial per als aprenents de català que viuen fora dels Països Catalans, atès que els ofereixen un contacte directe (encara que sigui virtual) amb una llengua oral en registres formals i informals. Van des d'emissores de ràdio que emeten en directe per Internet, com ara Segre Ràdio i Ràdio Santa Cristina, fins a emissores que ofereixen programes enregistrats, com ara Catalunya Ràdio, tot i que aquesta emissora i Catalunya Informació no s'emeten per Internet de forma constant. Altres recursos sonors, encara que no siguin de ràdio ni de televisió, es poden trobar al web de Lletra (vegeu més amunt).
|
|
|
|
c. "Edició electrònica i llengües minoritzades"
En l'apartat de mitjans de comunicació escrits trobem molts diaris i revistes digitals, tant versions digitals de productes comercialitzats en paper (Avui, El Periódico de Catalunya, etc.) com productes que només existeixen en format digital, com ara Vilaweb –que té acord amb El Punt i amb Europa Press– o el Diari de Barcelona. Entre els darrers hi ha moltes revistes especialitzades en molts camps diferents, que poden ser fonts interessants per a treballs de llengua en matèries diverses. D'aquestes revistes en trobem tota una gamma, des de la revista Digithum d'Humanitats de la UOC –on es publica aquest mateix article–, fins al suplement "Rock & Clàssic" del diari Avui o la revista Rockviu.com.
Hi ha publicacions electròniques no periòdiques d'interès per a conèixer la situació del català, com ara la versió en PDF d'un CD-ROM desenvolupat amb el suport de la Unió Europea per iniciativa del govern basc, amb participació, entre d'altres, de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de Lingua+, que dóna informació en català (i en altres llengües) sobre el català, el basc, el gal·lès i algunes altres llengües europees (la versió en castellà s'ofereix a Internet a l'adreça http://www.euskadi.net/euskara/cas60.htm).
|
Imatge 19. Pantalla extreta del CD-ROM Lingua +, disponible a Internet en format PDF
Feu clic damunt la imatge per veure-la augmentada |
Hi ha també informes detallats sobre la situació de la llengua catalana als diferents territoris, elaborats en el si del projecte Euromosaic, que es poden consultar a l'adreça
http://www.uoc.es/euromosaic/web/homect/main/clasllen/catala.html.
No voldríem acabar aquest apartat sense esmentar la important feina de Softcatalà. Aquesta organització no només ens permet fer servir eines de gran interès en la seva versió catalana (com ara Netscape, Google, Open Office, etc.), sinó que dóna als aprenents de català una imatge de llengua de prestigi que ens interessa difondre al màxim.
|
| Imatge 21. Logo de Softcatalà |
|
|
|
|
| 4.
| Conclusió |
La nostra voluntat en aquesta presentació ha estat mostrar als ensenyants especialistes en català la disponibilitat a Internet, concretament a través de l'Observatori Atlantis, de molts recursos que els poden facilitar la feina. Òbviament, hi ha recursos desenvolupats amb aquesta missió primordial, però hem volgut destacar, a més, alguns recursos que poden complementar la seva feina, si es fan servir amb imaginació.
Volem convidar els lectors d'aquest treball a proposar-nos la incorporació a la base de dades d'altres recursos digitals que creguin que poden ser interessants per a treballar la llengua catalana, i que no es limitin a ser simples pàgines web. Esperem que així podrem anar enriquint la base de dades, i també actualitzant la informació que conté.
|
|
 | Base de dades Euromosaic: |
| |
|
|
| Oficina Europea per a les Llengües Minoritzades (EBLUL): |
| |
|
|
| Mercator Education: |
| |
|
|
| Mercator Legislation: |
| |
|
|
| Mercator Media: |
| |
|
|
STRUBELL, Miquel; TORRES, Marta (2003). "El projecte Atlantis: recursos digitals per a les llengües minoritzades de la UE, recursos per a l'ensenyament del català". Digithum [article en línia]. UOC. Núm. 5. [Data de consulta: ]
<http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/atlantis0303/atlantis0303.html>
ISSN 1575-2275
|
|
|
|
[Data de publicació: abril de 2003]
|
| | |
