HEL·LENíSTIC |
|
Al llarg del segle III la ciutat patirà una gran transformació sobretot arrel de l'arribada dels Romans a finals d'aquest segle. La població es converteix en un veritable centre comercial redistribuidor dels productes del món itàlic. Correspon a aquest moment la major part de cases privades i d'espais públic com la stoa, agora i un mercat annexe. L'espai públic (stoa, agora i mercat) es construeixen en el punt d'intersecció del dos carrers principals (eixos nord-sud, est-oest) sobre un antic barri. Tot el conjunt ocupa aproximadament una hectàrea definida per una plaça porticada de 52x40 metres o agora amb una stoa de doble nau i de dos pisos, a la que donen una sèrie d'habitacions interpretades com tendes. En l'angle sud-est també es localitza un mercat amb d'altre conjunt de tendes. Finalment al oest de la plaça hi ha restes del què podien ser les bases d'uns altars, o sigui una zona religiosa. Una altre construcció pròpia d'aquest període es l'escollera, datada en el curs del segle I aC, i que presenta una tècnica constructiva d'opus quadratum extern i opus caementicium a l'interior. El monument té unes dimensions de 82 metres de longitud, 6 d'amplada i 6,50 d'alçada. Respecte a l'arquitectura domèstica d'aquest moment tenim dos tipus de planta: una casa de peristil de tradició grega organitzat a partir d'un pati, i un casa pròpiament de tradició romana organitzada a partir d'una habitació sense sostre, conegut com atri, que sota recull les aigües. Moltes de les habitacions estaven decorades amb pintures i amb mosaics al terra. Dos d'aquests mosaics tenien inscripcions en grec que parlaven de temes de sympósion. De l'àrea del santuari d'Asklepion tenim una sèrie de reformes del segle II aC quan es desmunten les muralles del segle IV aC i es porten 25 metres més al sud, i d'aquesta manera s'obtingué un espai rectangular en el qual s'edificà un ábaton - espai reservat per a refugi dels malalts. A principis del segle I aC també està documentat el culte a Serapis, el déu nacional de l'Egipte hel·lenístic, amb la construcció d'un temple in antis, dòric i tetràstil a l'altre banda del ábaton. Coneixem l'advocació al seu culte gràcies a restes d'una escultura del Can Cerbero i els peus del déu. Els romans arriben per primer cop a Empúries en el 218 aC per intervenir en la segona guerra púnica, des d'aquest moment la ciutat perd part de la seva autonomia i serà un dels llocs a on hivernaran les legions romanes. En el 195 aC, arrel de la rebel·lió indígena Cató s'instal·larà de forma definitiva i construirà un praesidium o campament al oest de la ciutat del qual només coneixem restes del pretrori, unes cisternes i parts de la muralla. |
Menú |