A partir del praesidium de Cató anirà creixent al llarg del segle I aC una ciutat romana de nova planta, que es localitzarà al oest de la Neapolis grega. Aquesta ciutat tindrà un urbanisme ortogonal, nascut de l'estructura campamental inicial, que conforma un rectangle de 300x700 metres dividida en illes en un patró de 35x70 metres cadascuna (1x2 actus = 120x240 peus romans). Les vies principals es denominaven kardo maximus i decumanus maximus que confluïen en el Fòrum, lloc que antigament ocupava el pretori. 

Sembla que el nucli romà tenia una població mixta d'itàlics i indígenes ibèrics que, juntament amb la comunitat grega, esdevenen un municipi romà en època d'August. 

Un dels vestigis més antics de la ciutat és la muralla, construïda cap al 100 aC, que té una nul·la capacitat defensiva, poliorcètica, donat que tenia una alçada de només 3 metres i no tenia ni torres ni una entrada especial. 

En l'encreuament dels dos eixos principals es trobava el Fòrum o centre cívic, a on es concentrava el nucli polític, religiós i comercial. Estava flanquejat per un temple in antis tetràstil i pesudodípter dedicat possiblement a la triada capitolina que estava rodejat per un criptopòrtic en forma de U invertida. En la zona meridional es trobaven les tabernae. 

En època d'August es fan una sèrie de reformes en el Fòrum: primer es construeix una basílica en la part est, una curia-aedes i dos temples equidistats dedicats a Roma i August, que es troben a les dues entrades laterals al recinte. 

Encara que de la ciutat romana s'ha excavat ben poc (menys del 10% de la seva extensió) es coneixen algunes de les grans cases o domus, algunes ocupen espais fora de muralles entre la ciutat grega i romana. D'aquestes cases destaquen les decoracions dels mosaics amb temes geomètrics en blanc i negre, i alguns figurats com l'emblema en opus vermiculatum del Sacrifici d'Ifigenia. 

Fora de la ciutat romana es trobaven els edificis destinats a l'esport i espectacle. D'una banda es documenta un amfiteatre simple que mesura 93x44 metres en els seus eixos principals. Davant mateix es situa una palestra o gimnàs de forma rectangular (100x55 metres) que va ser finançat per l'evergetisme d'un personatge local, Lucius Caecilius Macer (aedil i duumvir del municipi).

La necròpolis de la ciutat romana es localitza al sudoest en el lloc conegut com Les Corts, a on hi ha tombes principalment dels segles II-I aC, en època imperial hi hauran necròpolis a tos els voltants de la ciutat.