Ofrenes. Són objectes de diferents característiques (elements valuosos, rams de flors,  animals i persones sacrificades) que són dipositats com a acte de dol sense que necessàriament tinguin un altre tipus de funcionalitat. Tanmateix, hem de pensar que aquests objectes associats poden tenir, sens dubte un caràcter multifuncional, és a dir, que  les ofrenes poden  ser alhora elements d’aixovar, aliments, etc.. 

De la interrelació de la informació obtinguda en l’estudi dels diferents elements que conformen la unitat funerària i també de la contrastació d’aquesta amb la resta de  la cultura material i el territori d’un grup humà, podrem obtenir una informació molt preuada de tipus social i cultural  dels individus que formen una població i d’aquesta en sí mateixa.

Els diversos trets diferencials pel que fa al contenidor i al contingut que acompanyen al mort en una unitat funerària, ens poden permetre relacionar-ho amb les característiques físiques d’aquest (edat, sexe). També podrem fer aproximacions interpretatives segons la disposició de les diferents  unitats funeràries dins d’una necròpolis. Tot plegat, aquestes diferències intrapoblacionals, ens parlaran de l’estatus social  d’un individu  en el moment de morir, o d’una família, un grup clànic, etc..

Cada religió estableix uns criteris pel ritual, contenidor i aixovar, i aquestes mateixes tradicions poden anar-se modificant al llarg del temps. Els primers cristians del Baix Imperi romà presentaven una gran diferenciació entre l’enterrament de rics i pobres sobretot en el contenidor que podia anar des de tegules a sarcòfags de marbre elaborats. Per contra, en el segle XIII i XIV reacciona en contra de la demostració de riquesa davant la mort, en la simbologia cristiana apareixen avars amb bosses de diner al coll anant al infern (Ariès, 1982, 72).