Arqueologia 
Història
TARRACO ALT IMPERI |
El 27 aC Octavi rep el títol d'August i el Senat decideix una nova reorganització de les províncies. En el cas d'Hispània, de dos províncies (Citerior i Ulterior) es passa a tres províncies: Bética, Tarraconense i Lusitània. Això significa que Tarraco es converteix en capital de província, i per tant un centre administratiu de primera magnitut.
|
| Retrat Llucí Ver (161-169 dC) |
El mateix any 27 aC, August es desplaça a Tarraco en motiu de les campanyes militars de la cordillera cantàbrica, a causa d'un malaltia dirigirà la guerra des de la pròpia Tarraco que es convertirà en capital de tot l'Imperi romà per un parell d'anys.
La ciutat encunyarà moneda amb el títol de colònia, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis, entre el 2 aC i 4 dC això indica que hi ha possiblement l'assentament de legionaris veterans de les campanyes cantabres a la ciutat (deductio), als quals se'ls assigna potser un tros de terra.
Apart de capital provincial es converteix amb capital de districte judicial, o sigui conventus iuridici, tal com ens indica Plini el Vell (III.4.23) que esmenta tots els pobles que eren dependents d'ella. Aquest serà un dels moments de major esplendor de la ciutat, que es converteix en un dels llocs més rics d'Occident tal com diu Pomponi Mela (segle I dC): "la més opulenta de les situades en aquesta costa."
 |
| Mapa de la Catalunya romana |
Mentre August residia a Tarraco va arribar una ambaixada de Mitilene per anunciar-li que l'emperador se'l nomenava déu vivent, una costum hel·lenística força freqüent. Encara que ell rebutjar aquest culte, a la seva mort, el 14 dC, Tiberi el deïfica com a part del culte oficial a la deessa Roma. A Tarraco es va erigir un temple i un altar a August, dels quals només hi ha el testimoni de les monedes. Quintilià (Ins. Orat. VI.3) fa un comentari irònic precisament sobre l'altar: "Els tarraconenses anunciaren a August que una palmera havia nascut sobre l'altar a ell dedicat. Sembla - va respondre -, que no es feia servir massa".
Tarraco pateix una profunda transformació urbanística en època dels flavis, en el regnat de Vespasià, que es patent en alguns dels espais públics com el Fòrum provincial. La ciutat canvia completament i s'embelleix de tal forma que es fa un dels llocs més agradables per residir tal com ens diu P.Anni Florus en el segle II dC (Verg. orator am poeta, 9).
