NUCLI IBÈRIC - KESSE |
Des de fa ja molts anys es coneix l'existència de materials i restes arquitectòniques ibèrics dins del recinte de la ciutat que corresponen a períodes anteriors a l'arribada dels romans. Alguns dels fragments s'han trobat descontextualitzats, però ja fa un temps s'ha documentat una concentració de restes a la part baixa de la ciutat, a prop del teatre romà.
![]() |
| Denari de la ceca de Kesse |
De les excavacions del carrer dels Caputxins s'han documentat ceràmiques àtiques del segle IV aC i estructures d'habitat ibèric, amb cronologies que anirien des del segle V fins al III aC. Recentment s'han trobat d'altres estructures i material en el carrer Pere Martell a la mateixa zona, si bé les restes encara són molt minses per parlar d'un oppidum.
De fet els texts romans de l'època de la conquesta parlen d'un oppidum proper, conegut amb el nom de Kissa o Cissis, a on es situà després la ciutat de Tarraco. Els texts de Titus Livi citen aquest nucli arran d'una primera victòria dels germans Escipio davant de l'exèrcit cartaginès (XXI.60) al 218 aC i la resposta d'Asdrúbal (XXI.61).
![]() |
| As de la ceca de Kesse |
El 217 aC desembarca Publi Corneli Escipio les seves tropes al port de Tarraco i ja els romans s'instal·len definitivament a la ciutat (Titus Livi, XXII.22). Val a dir que amb l'arribada dels romans apareixen per primer cop les monedes ibèriques de Kese, amb envers de cap viril i revers de genet amb palma amb la llegenda KESE, possiblement el nom real d'aquest antic oppidum ibèric.