TARRACO REPUBLICANA |
A la mort dels dos germans Escipio al 211 aC es nomena al fill d'un d'ells, Publi Corneli Escipio dirigir les campanyes militars contra els cartaginesos a Hispània. El primer que fa es arribar a Tarraco a on reorganitza les seves tropes.
| Torre de Kesse |
Des d'aquest moment i durant tota l'època republicana, Tarraco es converteix en una ciutat campamental a on té la seva base la flota naval i on hivernaran sovint les legions que estaven fent campanya a l'interior de la província. Així la va fer servir-la Cató en les campanyes contra les tribus ibèriques rebels (197-195 aC) i les de Tiberi Semproni Grac (180 aC). La ciutat, juntament amb els militars, estaria normalment poblada per comerciants itàlics donades les bones condicions del seu port i l'atractiu del mercat militar.
![]() |
| Inscripció de Pompeu |
De les restes arqueològiques d'aquest període destaquen les muralles i algunes de les torres com les de Cabiscol i de Minerva, que malgrat ser reconstruïdes en èpoques posteriors mantenien aparells de gran dimensions d'època republicana en la part inferior.
També es troben restes de sitges republicanes en els estrats inferiors del Fòrum de la ciutat, algunes escultures descobertes a les necròpolis paleocristianes (els coneguts togats) i inscripcions votives d'època de Pompeu i Cèsar.