VIATGE INTERIOR

"Quan surts per fer el viatge...". El poema s'inicia amb aquest anunci, el d'un viatge que el lector pot fer. Si opta per seguir-lo, ens adverteix del que hi podem trobar.

El destí d'aquest viatge és Ítaca. Aquesta illa, que existeix realment, té una important connotació que ens remunta a la mitologia grega i més concretament a l'obra l'Odissea d'Homer (recorda que la qüestió homèrica debat la "titularitat" del seu autor) (s. VIII aC). En aquesta obra original l'illa és l'objectiu, la fita, el màxim desig que porta a la plenitud personal.

En aquest cas, Konstandinos Kavafis (Alexandria 1863-1933) en la seva obra "Ítaca" exposa, metafòricament, la idea de les ítaques que les persones ens hem de plantejar. Són els objectius que volem que es facin realitat en la nostra vida i que en un moment donat hom s'ha de proposar.

Remuntant-nos de nou a Homer, en podem fer la següent reflexió: Ulisses, el personatge principal de la seva obra, pensa en l'absurd de les guerres (¿segur?) i es pregunta què hi fa ell allà, lluny de la seva pàtria. Sent la necessitat de tornar a casa, a Ítaca. Li sembla que només si pot tornar a casa, hauran valgut la pena tants anys de lluita. Per a ell Ítaca és el lloc de l'amor i de la tendresa, la fidelitat de l'esposa -Penèlope-, i la joia del fill -Telèmac-. Per arribar-hi ha hagut de superar grans obstacles, dificultats que només perquè es vol aconseguir veritablement quelcom, ha pogut afrontar.

Entre aquestes dificultats hi ha el país dels menjadors de lotus (els lotòfags), l'illa d'Eòlia (on habita el rei dels vents Eol), l'illa d'Eea (on hi ha la deessa Circe), les Sirenes, les vaques del déu Sol, els lestrígons o els cíclops.

Kavafis ens parla dels dos darrers, els lestrígons i els cíclops i a més a més del déu Posidó. Ens compara l'efecte violent que aquests personatges van tenir i les ensopegades, entrebancs i situacions adverses que podem experimentar en la vida.

De totes formes, com Ulisses, que tenia clara la seva fita, Kavafis ens diu que hem de tenir clares conviccions d'on és que ens proposem d'arribar. El poema ens diu: "són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se't manté alt, si una emoció escollida et toca l'esperit i el cos alhora...mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima".

En aquest darrer exemple, l'autor reflecteix la "part interior de la persona" (crec que és una manera poc explícita de referir-se a l'ànima) com el que pot ser i fer aquesta. L'exemple següent del poema ens il·lustra l'afirmació feta: "si no és la teva ànima que els dreça davant teu".

En expressions diferents apareix la idea que "el viatge" ha de tenir una llarga durada i que el que s'hi va trobant s'ha de saber gaudir: "has de pregar que el camí sigui llarg" apareix en dues ocasions i : "És preferible que duri molt anys i que ja siguis vell quan fondegis l'illa", "que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen".

El camí que es va fent és importantíssim. Tot el que hi anem descobrint ha de servir per a consolidar allò que es vol assolir, per tant, si és molt llarg millor.

És talment com si Kavafis ens plantegés un viatge per l'interior d'un mateix. Podem interpretar que creu que Ítaca és dins la persona mateixa i quan aquesta s'arriba a descobrir és quan assoleix la fita tan anhelada, la pau, la felicitat i això no pot arribar a succeir si no hi ha el camí, el viatge previ -el temps-, les dificultats -els cíclops-, els bons moments -els mercats i les grans ciutats-.

Per ampliar més aquest comentari, em remeto a un material que tenia arxivat de 1994 que no ha estat editat. Es tracta d'un recull de reflexions escrites per Teodor Suau (Mallorca).

COMENTARI: En aquest exercici, crec que es ressegueixen prou bé les passes del poema, per bé que les reflexions no responen a una organització determinada o, millor dit, predeterminada. Vull dir que s'enfilen un seguit de reflexions sense que hi hagi un fil conductor. Fixeu-vos que estan separades en paràgrafs que no sé si tenen una excessiva raó de ser. De tota manera, penso que tot i que en alguns punts la lectura és potser massa "textual", no s'acaba d'explotar el text, se'n fa una glossa. Finalment, m'hagués agradat trobar unes conclusions, un moment de reflexió final que aplegués les principals idees que expressa el poema. Això hauria permès, tal vegada, acabar de perfilar els conceptes "d'Ítaca i d'itaques".

Pel que fa al document que s'adjunta al final del poema (que és molt interessant i que he afegit per tal que tots el llegim i, si convé, debatre al fòrum) també m'hagués agradat saber què se'n pensa, per què s'adjunta, en quin sentit es creu que complementa o modifica la lectura que s'ha fet del poema, etc.