Jaciments

Situació Context urbanístic Jaciments Monuments funeraris Descripció Datació cronològica Inscripció Funció Roma Societat Religió Art Arquitectura Romanització Llegendes Bibliografia	Als voltants de la població de Fabara se situen tres punts estratègics amb restes romanes documentades:
	A pocs metres del sepulcre, es troben les restes d'un petit despoblat i en unes roques properes, vàries sepultures excavades a la roca viva, destruïdes quan es van utilitzar les roques, a mitjans d'aquest segle, per a una construcció al costat del mausoleu.Una mica més amunt, a la mateixa serra, es poden veure els vestigis de les canteres romanes.
	Els "Mesulls". Evaristo Cólera, al 1802, parla d'un edifici anomenat "La Garita", de pedres lligades amb grapes de ferro. Molt a prop hi havia les restes de cinc edificis del mateix tipus. El rector va deduir que els sis formaven un grup i tenien la mateixa finalitat: tombes o enterraments. Aquestes restes i altres properes són fàcilment identificables en l'actualitat, però "La Garita" ha desaparescut completament.
	"Singlos de la Muntfalla". És el jaciment romà de més importància al terme de Fabara. Està situat dalt d'un turó, cap a la part nord del poble, a poc més d'una hora a peu, a la dreta del riu Matarranya. Va ser localitzat i excavat en part per Pérez Temprado. Té una orientació aproximada est-oest, amb una longitud d'uns 130 m i 35 m d'amplada; el turó forma part de la carena dels "Singlos". A una banda del turó s'extenia una muralla i a l'altra, pel costat del riu, les parets de la muntanya són totalment verticals, la qual cosa feia la zona inaccessible. Les restes arqueològiques d'aquest turó estan localitzades al cim, dins d'un perfecte recinte emmurallat. La muralla tenia una longitud de 27 m a l'oest i 130 m al nord. De construcció romana, amb pedres voluminoses col·locades en sec, sense treballar per l'exterior. A l'interior del recinte hi ha abundants restes d'habitacions, vuit de les quals foren excavades pel sr. Pérez Temprado en quatre punts diferents. L'arqueòleg va recollir una moneda romana. Posteriorment s'han trobat alguns fragments de ceràmica ibèrica, de línies vermelles paral·leles i semicercles, de cronologia dubtosa. Es tracta d'una construcció amb finalitats probablement militars, com a punt de vigilància.