Monuments funeraris

Situació
        Context urbanístic
                Jaciments
                Monuments funeraris
Descripció
        Datació cronològica
        Inscripció
        Funció
Roma
         Societat
                Religió
                Art
                    Arquitectura
        Romanització
Llegendes
Bibliografia

Mausoleu
Tomba monumental. El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària (377-353 ane), féu bastir per a ell a Halicarnàs. Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia. Hi col·laboraren artistes molt famosos (Escopes, Leocares), i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s'alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques (conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones, al British Museum de Londres). Aquest monument donà nom a d'altres tombes monumentals construïdes posteriorment (els masoleus d'August i d'Adrià, a Roma, els de Gal·la Placídia i Teodoric, a Ravenna, etc).

Necròpolis i monuments funeraris a Aragó

Es constata l'absència de conjunts de necròpolis a Aragó. Només hi ha alguns exemples de petites proporcions (Osca, Cesaraugusta).

Els monuments funeraris es concentren sobretot en dues zones d'influència:

Baix Aragó:    Fabara
                        Casp: mausoleu de Miralpeix, també sepulcre-temple
                        Chiprana: monument familiar integrat a l'ermita de la Consolació                                            (només es coneix un dels paraments exteriors).

Cinco Villas: Sádaba: mausoleu dels Atilii (una façana conservada amb el mateix model que la de Chiprana, però amb més profusió i riquesa d'elements decoratius i iconogràfics).
La Sinagoga.

Són conjunts d'època imperial, construïts per famílies riques terratinents amb possibilitats de costejar luxosos enterraments. Gairebé tots aquests edificis tenen associades les vil·les agrícoles on vivien les famílies titulars.

Els últims anys s'han identificat dos nous monuments funeraris a partir d'elements ja coneguts. En ambdós casos estan desmuntats i reutilitzats com ermites, la qual cosa és una constant que es pot apreciar en molts edificis d'aquest tipus: l'espai funerari, espai de culte pròpiament, manté el seu caràcter religiós una vegada cristianitzat en època medieval. Els dos indrets al·ludits són:

Ermita de Velilla de Cinca (Osca), a les proximitats de Fraga, i per tant relacionat amb el nucli del Baix Aragó. S'ha volgut identificar amb un edifici similar al de Fabara, del tipus temple.

Ermita de la Virgen del Cid, a La Iglesuela del Cid (Teruel) i també pròxim al nucli del Baix Aragó.