Quan els Romans van fer acte de presència a la Història, Itàlia era un mosaic de pobles, entre els que destacaven els etruscs, que ocupaven una franja des del riu Arno fins el Tíber. El poble etrusc, d'avançada civilització, va arribar a ocupar Roma, travessar els Apenins i establir-se a la fèrtil Campania. Mentrestant, a les costes de la Itàlia meridional (anomenada Magna Grècia) i a Sicília tenia lloc una important activitat comercial capitalitzada per les colònies gregues: Cumans, Tarento, Siracusa, etc.

En els seus remots orígens, Roma era un llogarret estratègicament situat al Latium, al cor d'Itàlia, a prop de la desembocadura del riu Tíber, on es creuaven les principals rutes de la península. Aquests avantatges geogràfics, juntament amb l'emplaçament sobre uns turons de fàcil defensa, convertiren aviat l'humil poblat en la metròpoli i baluard de la regió.

Segons la tradició, Roma, fundada per Ròmul l'any 753 ane, fou governada per reis durant dos segles i mig. Els tres últims reis, d'origen etrusc, imposaren a la ciutat els costums, institucions i religió del seu país. Expulsat Tarquini el Superb, setè dels reis, s'implantà el règim republicà i Roma, mitjantçant les armes i amb una hàbil política de tractats i aliances, anà sotmetent sistemàticament tots els pobles veïns. Així, l'any 275 ane els Romans posseïen tota la península, excepte la conca del Po, ocupada en aquells moments pels Gals.

Una vegada dominada la península itàlica, Roma s'enfronta a Cartago, la potència més temuda del Mediterrani, en una lluita a mort per la conquesta marítima. Després de tres guerres púniques, durant les quals els Romans van conquerir un vast territori, Cartago queda totalment anul·lada. El poder romà s'estèn per tots els pobles de la costa de la Mediterrània, mar que en endavant s'anomenarà "Mare Nostrum".

Roma converteix en províncies seves els pobles que conquereix. La creació d'aquest conglomerat geogràfic-polític culmina en temps d'August (segle I), el qual, després d'una llarga sèrie de guerres civils, estableix un nou règim: l'Imperi. Amb ell comença una època relativament pacífica, durant la qual té lloc la Romanització, difusió de la civilització romana per tots els territoris conquerits.

Tanmateix, la conservació de l'Imperi exigia dures guerres i, per tant, el manteniment d'un fort exèrcit. El segle III assenyala ja l'inici de la seva progressiva decadència. El poder de Roma es va esmicolant a poc a poc, víctima de les ambicions personals dels emperadors i de la desorganització militar. Les invasions dels pobles germànics i l'expansió del cristianisme són dos factors més que influeixen en el desmembrament.

El segle IV, l'emperador Constantí trasllada la capital a Bizanci i l'anomena Constantinoble. Al morir Teodosi I (395), el territori queda dividit entre els seus dos fills: Arcadi assumeix el comandament de l'Imperi d'Orient; Honori, el de l'Imperi d'Occident. Aquest últim cau definitivament l'any 476.