Hispània Romana. Províncies.

Paral·lelament a l'expansió del poder romà pels països del Mediterrani es produeix
una absorció de les cultures indígenes.
Els romans s'instal·laren sòlidament a Hispània, a les mateixes bases sobre les
quals els cartaginesos havien configurat el seu imperi colonial: les mines d'argent i plom
de la regió de Cartagena, les mines de Sierra Morena i la navegació a través de
l'estret de Gibraltar, que garantia el monopoli comercial amb les remotes terres de
l'Atlàntic.
Els conqueridors romans influiren també culturalment sobre els pobles sotmesos, als
quals van imposar els seus costums i la seva llengua en un procés de romanització que
arribà a tots els àmbits de la vida social, política i religiosa. El llatí s'estengué
amb rapidesa per la Bética i més lentament pel Nord.
Molts pobles i ciutats d'Hispània adoptaren noms llatins relacionats amb emperadors o
militars : Caesar Augusta (Saragossa), Emerita Augusta (Mèrida), Lucus
Augusti (Lugo). Altres topònims al·ludeixen als nous déus portats pels
conqueridors: Mongó (prov. de Girona) equival a "Montem Iovis" (= Mont
de Júpiter).
Les llengües romàniques parlades a la península no procedeixen del llatí escrit,
culte, emprat pels grans autors clàssics, sinó del llatí vulgar, la llengua
parlada usada pels legionaris, artesans i mercaders, que sovint no procedien de la mateixa
Roma sinó d'altres províncies de l'Imperi.
Les diferents característiques de les zones ocupades donaren lloc a les tres grans
llengües romàniques peninsulars: gallec-portuguès, català i castellà.
Són abundants els vestigis arquitectònics de la civilització romana per tota la
geografia peninsular: ponts, aqüeductes, vies, arcs, termes o amfiteatres. Moltes ciutats
tenen un centre històric amb restes romanes perquè foren fundades pels romans. Barcelona
n'és un bon exemple. Un dels llocs on més es pot veure i viure l'empremta dels romans
és Tarragona, la imperial
Tarraco, capital de la província Tarraconense.
Però no només queden vestigis de pedra. El Dret Romà encara està a la base de la
jurisdicció actual. |