La societat romana es configura al voltant de dues classes socials que tenen la ciutadania romana: una aristocràcia de propietaris (patricii) i un proletariat que lluita per a aconseguir drets (plebs).

L'economia està basada en el sistema de producció esclavista.Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien grans mercats d'esclaus, als quals acudien els traficants. 

Patrici -ícia
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets. Hom ha discutit a bastament l'origen de la classe patrícia. Alguns creuen que es tractava d'unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió. D'on el fet d'adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària. Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d'interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses. El fet és que, al llarg de la història de l'urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol tipus d'innovació que pogués amenaçar els seus privilegis adquirits. Posseïren durant llarg temps el dret exclusiu de l'exercici de les magistratures i dels càrrecs sacerdotals i àdhuc, fins a la promulgació de la llei Canuleia, tingueren prohibit de contreure matrimoni amb membres d'una altra classe social. Per tot això, estigueren sempre en conflicte amb la plebs fins a l'adveniment de la república (quan la plebs aconseguí l'accés al senat) i, més tard, sota el regnat dels emperadors, els quals adquiriren la potestat de poder elevar els plebeus al rang de patricis. Amb tot, aquests encara mantingueren a perpetuïtat diversos càrrecs (com el de rex sacrorum, els principals dels flamines dels salii, els interreges, el de princeps senatus, etc). Els darrers anys de l'Imperi, el títol de patrici  -exigit sobretot pels generals bàrbars- designà l'autoritat suprema en qualsevol ram de l'administració. Abans, però, sota el regnat de Constantí I el títol ja havia esdevingut honorífic i estava situat immediatament després del d'emperador i del de cònsol.                                   

Plebs
A la Roma antiga, part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania, reservats als patricis. La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis.                Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries: abolició del poder d'interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis (llei de les XII taules), derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus (llei Canuleia, 450 aC), obertura de les magistratures (lleis Licínies-Sèxties, 367 aC), etc. A la llarga, les famílies plebees que assoliren magistratures importants foren reconegudes com a nobiles i formaren la nova noblesa patrício-plebea. A la fi de l'edat republicana, el terme designava només la multitud, en oposició als senadors i cavallers.