Introducci | Passat s patrimoni | Matemtica i arqueologia | Interacci causal | Arqueologia social

 

s ben evident que, en incloure-hi les "mesures" de la conducta social, tot canvia. Els elements sn els mateixos, els objectes que fan part del Patrimoni i que trobem a les vitrines dels museus, per ara "quantificats" i observats des d'una perspectiva nova. Encara no hem acabat, per. Per elles soles, aquestes mesures noms farien que amplificar al mxim el Problema anterior: la visi esttica s substituda per una visi matemtica del passat, per igualment esttica. Ara ja no diem que els objectes sn lletjos o bonics, sin que fem constar l'existncia de societats complexes i no complexes, de jerarquies socials, de desigualtats socials,... per no deixem de descriure unes altres societats. El Passat romandr encara separat del Present i, doncs, restar intil per entendre'ns nosaltres mateixos. Qu hi manca? Doncs la noci de causalitat.

agripa.jpg (32846 bytes)
Mausoleu d'Agripa

L'objectiu de tota anlisi histrica hauria de consistir a estudiar els canvis en les relacions socials al llarg d'un perode determinat de temps fins al present. Dit altrament, es tracta de comenar per un estudi exhaustiu (estadstic) de la nostra societat i de mesurar, per exemple, les formes d'interacci social que s'hi donen. A continuaci caldria que ens centrssim en el descobriment d'algun element o contradicci en les formes actuals d'interacci i que intentssim determinar-ne el procs de formaci, s a dir, la seqncia de canvis que al llarg del temps ha determinat que aquella contradicci aparegui en les circumstncies actuals. Aix doncs, si "mesurem" la conducta social s per tal d'estudiar la rellevncia causal de les diverses mesures i, com a resultat d'aquesta, la causa d'aquesta conducta i les seves conseqncies.

Si continuem prenent l'exemple anterior, intentarem un estudi dels canvis en l'organitzaci de la producci a travs del temps com a conseqncia de la interacci establerta entre les diverses unitats analtiques. Dit altrament, all que ens interessa s una recerca de les causes de les formes particulars d'interacci que hem "mesurat" en el registre arqueolgic (Patrimoni), aix com els efectes que aquestes formes d'interacci varen produir en la vida social d'aquelles comunitats i de les nostres.

appia.jpg (31158 bytes)
Via Appia (Roma)

Com podem dur a la prctica aquesta recerca de les causes i dels efectes de la interacci social? Per mitj d'un estudi estadstic de la variabilitat que hi ha en les mesures que hem pres.

La variabilitat s el tret fonamental que posseeix tot conjunt d'individus o d'objectes, segons la qual les mesures obtingudes sn diferents d'un individu a l'altre. El diccionari defineix variabilitat com a qualitat de variar, s a dir, de canviar i transformar. Una cosa variable s una cosa que canvia. Si ens interessa la variabilitat s pel fet que l'anlisi de la co-variaci ( la comparaci de la variabilitat de dues o ms de dues mesures) s en el nucli del procs de causalitat. Per b que no podem reduir co-variaci i correlaci a causalitat, s cert que tota causa co-varia amb el seu efecte.

Una explicaci causal s, per, alguna cosa ms que una simple cadena d'inferncia que duu d'un fet determinat a un altre, que considerem efecte del primer. Cal admetre tipus diversos de causalitat. De vegades l'esdeveniment A ser causa de l'esdeveniment B per la senzilla ra que l'un s la traducci, en un altre nivell de descripci, del primer. D'altres vegades, "causa" tindr el significat de causalitat fsica: quan dos processos es creuen i les modificacions produdes persisteixen desprs de la intersecci, aquesta l'anomenem intersecci causal. Per consegent, un procs s causal quan transmet informaci i s capa de propagar una modificaci en la seva estructura com a resultat d'una interacci; per exemple, quan dos esdeveniments apareixen associats en un procs amb ms freqncia que no pas si fossin estadsticament independents i, a ms, hi ha un esdeveniment previ que s la causa comuna i que explica la manca d'independncia entre tots dos. Hi ha una rellevncia causal directa entre dos esdeveniments o dos processos si hi ha, com a mnim, un procs causal que els connecti i si aquest procs causal s responsable en relaci amb la transmissi d'influncia causal de l'un a l'altre. Hi ha una rellevncia causal indirecta si entre dos esdeveniments o dos processos sn resultat d'una causa comuna.

Imposar una tal estructura causal com a representaci dels canvis formals que al llarg del temps ha experimentat el registre arqueolgic (el Patrimoni) permet d'explicar la Dinmica Social, car situem el fenomen en el seu nexe causal i en descrivim els processos causalment rellevants i les interaccions que l'han dut a tenir la forma particular com se'ns presenta.

La afirmaci de processos causals, entesos com a "relacions" entre els elements discrets en qu pot descompondre's analticament la realitat social, s ms adequada que no pas determinar l'existncia de relacions funcionals i/o de compatibilitat entre aquests mateixos elements. Per aix, si volem explicar l'acci humana, s a dir, parlar sobre nosaltres mateixos, haurem d'assenyalar els processos causals (histrics) que ens han dut a la situaci directament perceptible que volem tractar.

Aquest hauria de ser l'autntic propsit de la Histria i de l'Arqueologia: l'estudi del passat i la indagaci de la continutat entre passat i present. Com les societats passades van esdevenir la meva prpia societat. D'acord amb aix, la Histria i l'Arqueologia sn maneres d'analitzar, maneres de veure i de comprendre el present en la seva dimensi temporal, s a dir, "formativa" o causal, ms que no pas un acumulaci de dades sobre el passat. L'anlisi comena i se justifica aqu i ara per la identificaci d'un fenomen o d'un problema contemporani que no entenem. Per exemple, el racisme, la desigualtat social, l'explotaci dels pasos el Tercer Mn per part de les classes dirigents del Primer Mn, etc. "Comprendre" aquestes qestions significa reconstruir el seu procs de formaci, s a dir, determinar-ne la causa. No sabrem com resoldre el racisme, com reduir la desigualtat social, com impedir que uns quants individus explotin pasos i continents,... si desconeixem la manera com la nostra societat ha esdevingut racista, desigual o explotadora.

No arribarem a determinar-ne la causa posant per ordre un seguit de fotografies del passat: el segle XIX, el XVIII, el III, el I, el IV abans de la nostra era, el XVI a.n.e., o escrivint un anecdotari del passat bellament ordenat. El que ens cal fer s seguir cronolgicament el fenomen d'inters en diversos perodes histrics i determinar la manera com aquest fenomen es relaciona amb altres elements. Per exemple, per entendre el racisme a la nostra societat cal esbrinar com funcionava el racisme al segle XIX, que no s una altra societat, sin la nostra, per en un estat formatiu anterior, i aix successivament, passant per l'Edat mitjana, l'poca romana,... totes les quals sn estats formatius previs de la nostra prpia societat. En cadascun d'aquests perodes estudiem el tipus i la relaci d'aquesta estructura amb les accions racistes i el context social i econmic d'aquest perode amb l'estructura existent durant els perodes amb racisme. Aquesta diferncia podr interpretar-se en mitjans causals. Certs problemes exigiran que reculem noms uns pocs anys, d'altres exigiran que ho fem uns segles o fins uns millenis.

 

    arrow_l.gif (83 bytes)  arrow_r.gif (82 bytes)