És el mateix un document digital que un document electrònic? També hi ha editors específics d'HTML amb un funcionament semblant al d'un tractament de textos És el mateix un hipertext que un hipermèdia? Recomanacions de George P. Landow pels autors d'hipertextos Orígens de l'hipertext Argments a favor dels nodes petits Estructures estandaritzades del text Un mateix contingut amb diferents mapes de navegació Cognitive Flexibility Theory Guies d'estil per a la creació de llocs Web Els usuaris d'Internet no llegeixen sinó que només fullegen les pàgines Els navegadors contenen algunes eines de navegació Aquestes mateixes pàgines són un exemple del model que proposem Estructura d'un hipertext basat en un node central

Documents hipertextuals per a entorns virtuals d'aprenentatge © Cristòfol Rovira Resum L'article mostra les noves oportunitats que la Web d'Internet ha generat en el camp de la creació de documents hipertextuals. A partir de la grandària dels nodes, s'analitzen les característiques essencials del hipertextos d'abans de l'aparició de la Web per comparar-les amb les pàgines d'Internet. També es comenten les avantatges educatives que poden tenir aquest tipus de documents per entorns virtuals d'aprenentatge i finalment es presenta una proposta per escriure hipertextos basada en la grandària dels nodes. Sumari 1. La web obre la porta als documents digitals 2. La grandària dels nodes 3. Avantatges educatives 4. L'hipertext d'Internet 5. Proposta per escriure hipertextos 6. Conclusió 7. Bibliografia La web obre la porta als documents digitals El rotund èxit del servei World Wide Web ha comportat un sorprenent efecte secundari: el trencament de les barreres tecnològiques per la creació de documents digitals. En aquests moments qualsevol autor pot plantejar-se la realització d'un hipertext sense dependre d'un equip tècnic que materialitzi les seves idees. Amb un tractament de textos d'última generació podrà crear documents hipertextuals en format HTML. Aquestes facilitats no arriben per igual a tots els elements multimèdia que pot incloure una obra digital. La incorporació d'il·lustracions és trivial, en canvi pel so o la imatge en moviment cal utilitzar programes i aparells específics. Els nous documents digitals són especialment interessants pels docents d'institucions educatives no presencials basades en entorns virtuals d'aprenentatge construïts amb tecnologia Web. Les potencialitats expressives de l'hipertext es podrien posar al servei de la transmissió del coneixement i l'aprenentatge. Tanmateix, la superació de les dificultats tecnològiques és només un primer pas per poder escriure documents hipertextuals. Cal conèixer com dissenyar un discurs no seqüencial, quina és la retòrica del nou mitjà i, més en concret, cal saber quines característiques ha de tenir un hipertext per afavorir l'aprenentatge. La grandària dels nodes Un punt clau per donar resposta a aquests interrogants és la grandària dels nodes que formen el document hipertextual. Malgrat pugui semblar que estem plantejant una qüestió secundària, gran part de les discussions sobre allò que és, o pot arribar a ser, un hipertext tenen com a referent l'extensió òptima dels fragments d'informació. Segons les teories clàssiques de l'hipertext, desenvolupades per autors com Bush (1945), Conklin (1987), Engelbart (1963), Nelson (1974), Landow (1991), cada node hauria de desenvolupar una sola idea o concepte i, per tant, la tendència hauria de ser a escriure nodes petits. No hi ha un consens que ens permeti donar xifres concretes del nombre idoni de paraules o paràgrafs. Tanmateix, el referent més utilitzat és l'extensió d'una pantalla d'ordinador. Si identifiquem els pressupòsits bàsics d'aquestes teories pre-Web de l'hipertext podrem comprendre les raons de proposar nodes de poca extensió. Una de les pressuposicions bàsiques és que el lector construeix del seu propi discurs a mesura que va enllaçant els fragments d'informació que té disponibles en l'hiperdocument. Els itineraris de lectura no estan predeterminats i el lector, en funció dels seus coneixements i interessos, consultarà els nodes que consideri més oportú en cada moment. Es trenca amb tota estructura d'un discurs seqüencial, com per exemple començar amb un plantejament, seguir amb un desenvolupament i acabar amb unes conclusions. Per aquests autors, la riquesa de l'hipertext està en potenciar al màxim la llibertat del lector. Per aconseguir-ho el nodes hauran de desenvolupar una sola idea i afegir-hi lligams associatius que permetin l'accés a altres fragments d'informació, els quals tindran, de nou, aquestes mateixes característiques. Per tant, quan més llarg és el node, més discurs seqüencial conté i menys capacitat tindrà el lector de navegar en funció dels seus interessos. Avantatges educatives Des d'una perspectiva educativa, la principal avantatge que podrien apartar els hipertextos creats seguint aquest plantejament és la flexibilitat en l'adaptació dels continguts al nivell de coneixements previs de l'estudiant. Cada lector escolliria una ruta de lectura que li permetés ampliar els seus coneixements evitant els nodes ja coneguts. Sembla que un hipertext amb aquestes característiques està resultant efectiu en situacions de transmissió de coneixements avançats en matèries complexes i mal estructurades (Spiro, 1991). En aquests casos els lectors ja coneixen l'estructura conceptual bàsica dels continguts que es transmeten i l'hipertext facilita l'adquisició d'un aprenentatge expert. L'estructuració de l'hipertext en petits nodes permet que els lectors consultin el mateix material en diferents contextos, en diferents moments, per diferents propòsits i des de diferents perspectives conceptuals. Segons Spiro, d'aquesta manera s'adquireix el coneixement flexible y adaptable propi d'un nivell d'aprenentatge avançat en àrees de coneixement d'estructura intrísecament ambigua, com la crítica literària o la filosofia. L'hipertext d'Internet En la xarxa Internet no s'ha materialitzat aquest paradigma. S'utilitza el lligam hipertextual per facilitar l'accés telemàtic a document remots y no per estructurar associativament la informació. Des d'una perspectiva clàssica, Internet tindria moltes mancances com a sistema hipertextual. El punt clau per analitzar les característiques hipertextuals d'Internet torna a ser la grandària dels nodes. Les pàgines d'Internet no segueixen la recomanació d'expressar una sola idea en una sola pantalla d'ordinador. Cada pàgina tendeix a ser un document complert que ocupa diverses pantalles accessibles per mitjà de les fletxes de desplaçament vertical (scroll). Per tant, els lligams compleixen la funció de facilitar l'accés a altres documents complerts en lloc de ser instruments per a la construcció del discurs del lector. La pràctica ha demostrat que no és gens fàcil consultar Internet. La pèrdua del rumb de lectura és molt habitual degut a la gran quantitat d'informació accessible i no assimilable. La sensació de sobrecàrrega cognitiva i la pèrdua de rumb són encara més acusats en hipertextos amb nodes petits, sense una seqüencialitat, on cal construir el propi discurs mentre es llegeix. Aquest fenomen, conegut com "perduts en el hiperespai", ha generat l'aparició d'un seguit de prestacions addicionals en els hipertextos per ajudar a la navegació. La més utilitzada és el mapa de navegació on es representen gràficament tots els nodes i lligams de l'hiperdocument. Proposta per escriure hipertextos Sovint s'ha definit l'hipertext com "la generalització de les notes a peu de pàgina". La nostra proposta és que en l'escriptura d'un hipertext cal generalitzar al màxim les notes de peu de pàgina sense arribar a trencar una mínima estructura seqüencial bàsica. Proposem que els hipertextos es construeixin en base a un node relativament extens que contingui l'argumentació essencial del text i a continuació afegir-hi una sèrie de petits nodes addicionals d'ampliació i complement. El node principal també actua com a mapa de navegació textual perquè conté tots els enllaços als nodes complementaris. Aquests petits nodes addicionals tenen el seu referent en les notes a peu de pàgina d'un document tradicional. Tanmateix, hi ha dues diferències importants: els petits nodes de l'hipertext assumeixen un percentatge més alt de contingut i mantenen enllaços actius entre ells. En un hipertext amb aquestes característiques s'eviten les pèrdues de rumb dels seus lectors perquè hi ha una espina dorsal seqüencial. En funció del nivell de coneixements previs dels potencials lectors s'hauria de calibrar el pes que s'atorga a cada tipus de node. Quan menys coneixements tinguin, més importància s'haurà de concedir el node principal seqüencial. Conclusió L'accés immediat a la informació que proporciona el lligam hipertextual pot afavorir la creació de materials d'aprenentatge flexibles, interactius i fàcils d'utilitzar. Tanmateix, el trencament total amb la seqüencialitat sovint implica més inconvenients que avantatges. Cal trobar el punt just d'equilibri entre la flexibilitat del lligam associatiu i l'expressió de l'argumentació seqüencial de l'autor. Bibliografia Bush, V. (1945). "As we may think". Atlantic Monthly (no. 176, july, pàg. 101-108) Cassany, D. (1993). La cuina de l'escriptura. Barcelona: Les Naus d'Empúries. Codina L. (1996). El llibre digital. Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació. Conklin, J. (1987). "Hypertext: An Introduction and Survey". IEEE Computer (vol. 20, no. 9, september, pàg. 17-41) Diaz, Paloma; N. Catenazzi; I. Aedo (1996). De la Multimedia a la Hipermedia. Madrid: Rama. Engelbart, D.C. (1963). "A Conceptual Framework for the Augmentation of Man's Intellect". A: Howerton (ed.) Vistas in Information Handing. London: Spartan Books, Vol 1. Landow, G. P. (1991) "The rethoric of hypermedia: soma rules for authors". A: P. Delay and Gearge P. Landow. Hypermedia and literary studies. Massachusetts: MIT. Lynch, P.; S. Horton (1997). Yale C/AIM Web Stile guide [en línia]. Rev. 1/97.Yale University, 1997. [Consulta: 10 març 1998] <http://info.med.yale.edu/caim/manual/index.html> Nelson T. H. (1974). Dream Machines. South Bend, IN: The Distributers. Nielsen, J (1998). The Alertbox: Current Issues in Web Usability [en línia]. [Consulta: 10 març de 1998] <http://www.useit.com/alertbox/> Nielsen, J. (1991). Hypertext and hypermedia. Boston: Academic Press. Rada. Roy. (1991). Hypertext: From text to Expertext. London: McGraw -Hill. Rovira C. (1997). Entornos hipertextuales de aprendizaje. En P. Cid; J. Baró (eds.). Anuari Socadi de Documentació. Barcelona: Societat Catalana de Documetnació. Rovira C. (1997). La documentació dins la societat de la informació. En A. Pérez (coord.) . Documentació i arxivística. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Rovira C. (1998). La recuperació d'informació per navegació en la web. En J. Baró (ed.). Cercar i col·locar informació en el World Wide Web. Barcelona: Llibres de l'ïndex. Shneiderman, B.; G. Kearsley (1989). Hypertext Hands-On!: An Introduction to a New Way of Organizing and Accesing Information. Reading, Massachussetts: Addison-Wesley. Spiro, Rand J. et al. (1991). "Cognitive Flexibility, Constructivism, and Hypertext". Educational Technology (may 1991, pàg. 24-33)