Llengua i Internet: text i pretext

 Antnia Mart
Departament de Lingstica computacional, Facultat de Filologia (UB)
amarti@lingua.fil.ub.es

 

Una taula rodona ens pot donar moltes sorpreses. Si el tema s la "llengua i les noves tecnologies" hem d’estar disposats a sentir de tot, fins els punt de no saber si els participants parlen del mateix. L’espectacle est garantit si i la taula est constituda per una mostra representativa dels poders "fctics" que es mouen entorn de la llengua: representants d'institucions que vetllen per la seva difusi i conservaci, un ejecutiu d'una de les empreses ms importants de software del mn, un periodista i un escriptor. La llengua objecte del debat s el castell. s un detall no trivial que puntualitzo per raons estrictament de rigor; si la llengua hagus estat una altra, el fil discursiu d’alguns del ponents hagus seguit una altra trajectria: ni millor ni pitjor, diferent.

Els components de la taula que vetllen per la puresa de la llengua van desgranant el seu discurs. L'essncia del contingut s que Internet t una incidncia negativa sobre la llengua, de manera que cada cop es parla i, sobre tot, s’escriu pitjor: els "chats" i el correu electrnic sn una demostraci palpable de la degradaci que est sofrint. Entre d’altres caracterstiques negatives d’aquest sistema de comunicaci, assenyalen que la semntica del discurs s'est empobrint ja que s’observa una disminuci en ls de mots plens de significat en favor de les onomatopeies, pronoms, dibuixos, signes auxiliars i tota mena de recursos que podrem considerar perifrics respecte del llenguatge; les normes ortogrfiques senzillament s’ignoren, s'ajunten mots que s'han d'escriure separats, desapareixen els accents, s'introdueixen mots de l'angls de manera incontrolada ...

s cert, a Internet la gent s’expressa de manera diferent. Un missatge com el que tenim a continuaci podria ser una mostra representativa d’aquest nou sistema de comunicar-se: 

Hi!

:-)

Et va be dijous? per nosaltres OK!

Quin rooooootllllo la reunio!!!!!! :- @, :- @, ....

Siyusun ;-)

Joan

L’autoria del text podria correspondre a un estudiant de cinqu curs de Filologia, a un executiu d’una empresa multinacional o a un professor de Fsica. Si fssim un estudi sociolgic dels usuaris d’Internet, probablement ens trobarem que tots estan escolaritzats i quan escriuen un examen o un informe segur que fan s dels seus coneixements normatius sobre la llengua i elaboren uns textos que serien jutjats com a perfectament correctes per part dels qui vetllen pel compliment de les normes. No es tracta, doncs, d’illetrats que desconeixen les ms elementals regles de l’expressi escrita i de l’ortografia.

Per alguns dels ponents, la Gran Xarxa exerceix un efecte negatiu respecte de la llengua i constitueix una fora desintegradora en la mesura que individus coneixedors de les normes, quan es posen davant de l’ordinador i comencen a enviar missatges o entren en una tertlia, obliden el que han aprs i s’expressen segons un codi que no correspon al de la llengua escrita.mark1.gif (26989 bytes)

s aquesta l’anlisi que cal fer del problema? Evidentment, lamentar-se d’aquesta situaci no porta enlloc, i els usuaris d’Internet continuaran fent la seva. Ara b, s un bon pretext per donar una visi catastrofista de la llengua, que presenten com un b com en perill i que, per tant, cal defensar del enemics, virtuals o reals.

Potser si ens plantegssim el tema des de la perspectiva que les llenges sn eines al servei de la comunitat i dels individus, que ens permeten comunicar-nos, reflexionar i fer les coses ms diverses la situaci no s tant dramtica. s lgic que les llenges es facin ress dels canvis socials i, per tant, el que s’est produint grcies a Internet s l’aparici d’un nou registre o, potser millor, d’un nou codi de comunicaci. Per tant, potser que en lloc de lamentar-nos, haurem de celebrar el naixement d’una nova manera de comunicar-se.

Quina explicaci pot haver-hi per aquesta actitud d’ alarma que manifesten alguns sectors relacionats amb la llengua? En primer lloc hi ha una tradici en el mn de les lletres de mirar amb recel la innovaci tecnolgica que es percep com una amenaa envers l’humanisme. La tecnologia s’associa al divorci entre l’home i la natura, a la manca d’imaginaci, a la imposici d’arquetips aliens a la naturalesa humana. Quan van aparixer els primers processadors de textos es temia que condicionessin la nostra manera d’escriure, que el mitj tingus repercussi sobre el contingut. Si fssim conseqents amb aquestes argumentacions encara escriurem amb els dits ja que la cunya, el pinzell, el llapis, la ploma estilogrfica o el bolgraf constitueixen eines que ens allunyen del que deuria ser la immediatesa de les primeres manifestacions escrites. Probablement Guttemberg tamb va tenir els seus detractors i ms d’un deuria considerar que la impremta no podia produir llibres amb la bellesa dels que es produen als monestirs. gogh.jpg (36959 bytes)

La realitat s, per, que la tecnologia de la llengua ha donat lloc a una srie de recursos que milloren la nostra qualitat de vida: els sintetitzadors de veu a partir de textos escrits obren tot un univers de lectures als invidents; els sistemes d’ajuda a la traducci alliberen als traductors de les tasques ms feixugues; l’edici en CD-ROM permet accedir a les dades de manera molt ms rpida i intelligent; podem combinar el text amb so i imatge en moviment, etc. Els avenos tecnolgics sn el resultat de l'activitat intelligent humana i sn tant humans en el seu origen com un quadre de Van Gog o Cien aos de soledad. Han contribut de manera evident a facilitar la integraci en el mn laboral de sectors fins ara marginats per raons diverses, com el sexe o minusvlues fsiques o psquiques. Pensem, per un moment, com canviaria la nostra vida si de cop desapareguessin les rentadores, els processadors de textos, la telefonia mbil o la televisi. Un problema totalment diferent s l's, o l'abs, que se'n pugui fer. Per aquest s ja un altre problema: una pedra es pot usar per fer una casa o per llanar-la contra alg. La perversitat est en l'home, no en la tecnologia.

[Tractar de frenar els avenos tecnolgics, o en bioqumica o en qualsevol rea del coneixement seria, a ms de totalment intil, tractar d'anar contra la prpia naturalesa humana. L'home no ha deixat mai de sentir curiositat per descobrir i conixer. El que si cal s construir l'aparell tic i legal corresponent a cada nova situaci]

D’on ve, doncs, aquesta inquietud davant dels avenos tecnolgics? Probablement s la por al desconegut, a all que s’escapa al nostre coneixement o al nostre control.

I aqu entrem en una nova consideraci, la del control. Un component inquietant del llenguatge dels internautes s que es tracta de text escrit que escapa al control de qualsevol tipus d’autoritat normativa. De tots s conegut el prestigi de la llengua escrita enfront de la llengua parlada: la primera s patrimoni dels iniciats, la segona s patrimoni de tothom; la primera s permanent, mentre que la segona desapareix tant bon punt es creada; la primera est sotmesa a unes normes estrictes, la segona s molt ms lliure. Cada cop que la llengua escrita ha sofert un procs, diguem-ne, de democratitzaci, probablement ha baixat la mitjana de la seva qualitat pel que fa a la correctesa per en canvi ha augmentat considerablement el nombre d’usuaris. Internet est significant la creaci d’un nou registre de llengua escrita (potser seria millor considerar-lo un nou codi) que respon per a moltes de les caracterstiques de la llengua parlada: es tracta d’una escriptura rpida, espontnia, colloquial i, el que s ms important, totalment incontrolable, com la parla. Per primer cop ens trobem que, de manera massiva, s’estan produint textos escrits que volen reflectir la parla espontnia i el seu context: l’entonaci, l’estat d’nim de l’emissor, el gest, l'aspecte fsic, etc.

Tornem a l’exemple del comenament. Les icones :-) i :-@ expressen un estat d’nim alegre i sorpresa, respectivament; podem fer l’ullet grcies a ;-). Aquests signes associats al text permeten que el receptor contextualitzi el missatge i que, per tant, el pugui interpretar correctament. La repetici de carcters de l’alfabet, manllevat del llenguatge dels cmics, permet reflectir l’entonaci i d’altres caracterstiques de la parla espontnia. L’s de paraules de l’angls, per escrites tal i com sonen dna un carcter desenfadat al text, etc. Tot est orientat a dotar al text escrit del mxim de caracterstiques de la llengua parlada per tal d’apropar-nos virtualment a una situaci de comunicaci presencial.

Una altra caracterstica del llenguatge d’Internet que contribueix a augmentar el nerviosisme que es detecta en alguns sectors, s que s’est configurant de manera espontnia i que les convencions s'introdueixen i es difonen rpidament. Un internauta pot arribar en segons a un nombre bastssim d’interlocutors, de manera que les innovacions, les noves propostes, es difonen amb rapidesa encara que, tamb, poden caure rpidament en dess.

Fins ara, la bstia negra dels qui tenen cura de la puresa de la llengua havien estat els mitjans de comunicaci: quantes vegades no hem sentit que els periodistes no saben escriure ni parlar correctament. Considerem que es tracta d'apreciacions injustes. El professional d’aquests mitjans ha d’actuar amb una immediatesa que no t res a veure amb una ponncia o amb una lli magistral. Moltes vegades ha d’improvisar o b ha d’escriure l’article en un temps molt limitat. s lgic que, de vegades, falli la normativa, la riquesa expressiva o l'estil. Ara b, han contribut de manera molt positiva a crear lectors, ni que sigui del Marca, i a elevar el nivell cultural del pas. El seu, al cap i a la fi, s tamb un registre diferent.

Els qui aixequen la veu contra Internet no s’adonen, o no volen adonar-se que una llengua, s la totalitat dels seus usos i com ms registres tingui, ms riquesa t. La normalitzaci lingstica del catal va estar orientada a recuperar mbits d’s que havem perdut: les bromes, els acudits, els jocs, els fiem en castell. Si ara apareix un nou registre, ens hem de resistir a emprar-lo? Hi ha alg que de manera seriosa consideri que constitueix realment un empobriment de la llengua?

s possible que lamentar-se constitueixi una actitud conscient i volguda. Si la llengua est en perill, cal protegir-la i la millor defensa s sempre un atac. En aquest cas l’objectiu de l’atac s Internet i el que amaga s una actitud adversa envers un mitj que permet un s de la llengua escrita que escapa al seu control. Es tracta, creiem, de la mateixa estratgia emprada quan es lamenten que la llegua castellana est en retrocs en les comunitats bilinges: la millor defensa de la llengua castellana s tamb un atac, en aquest cas en contra del catal.

El lament, a ms de justificar l’atac d’all que es considera un cos estrany i pertorbador, fa que es centri l’atenci en aspectes perifrics del problema i amaga el problema real: una manca total de capacitat de reacci i d’iniciativa. Si consideren que escrivim malament, en lloc de lamentar-nos, caldria veure de quina manera es pot millorar la qualitat de l’ensenyament. Demonitzar les llenges minoritries com el catal tot i assenyalant-les com a causants d’una suposada situaci de retrocs del castell t, tamb, la doble finalitat d’amagar una manca de poltica lingstica (qu passa amb l’espanyol d’Hispanoamrica?) i de justificar l’atac a les cultures que desdibuixen un mapa lingstic que alguns voldrien d’un sol color.

Un altre problema sorgit arran del desenvolupament tecnolgic i que afecta directament la llengua s la manca d'unanimitat en la traducci o adaptaci de la nova terminologia que es va generant. Una aplicaci informtica pot contenir milions de paraules - text i, si es vol difondre, cal traduir-lo a les diferents llenges de dest. La traducci dels textos d'una aplicaci constitueix una part no menyspreable del seu desenvolupament i presenta el problema afegit que no es pot dur a terme fins que aquesta ha finalitzat. s una tasca que cal realitzar molt rpidament i sovint s'adopten solucions poc encertades des d'un punt de vista lingstic.

Cal remarcar que els textos que contenen els programes informtics constitueixen una font gens menyspreable d'incorporaci de nous termes i, el que s ms important, tenen un potencial de difusi molt gran, fins al punt que acaben per determinar la manera de parlar dels seus usuaris

Els qui vetllen per la puresa de la llengua mostren el seu disgust per les solucions adoptades, per la manca de coherncia en els resultats... Caldria preguntar-los quines accions s’han emprs per estandarditzar la nova terminologia o b de quins serveis d'experts disposen per tal que assessorin, entre d'altres, les grans empreses productores de software. Si la llengua s un b com no sembla lgic que es deixi en mans de l'empresa privada, limitada per condicionats econmics: sn les institucions pbliques les qui haurien de prendre la iniciativa en aquest terreny.

De nou ens trobem davant la mateixa actitud: hom es lamenta per un estat de coses per ning sembla disposat a posar-hi remei. Les queixes constitueixen un discurs que corre parallelament a la realitat de la llengua, i el seu objectiu sembla ms orientat a ocultar les prpies mancances que a promoure solucions.

chartres.gif (65553 bytes)

s lcit que els parlants, davant les crtiques dels experts a la seva manera d'expressar-se, es preguntin qu fan les institucions per tal de vetllar per la puresa idiomtica i la consistncia terminolgica. Les actituds que apunten cap a un procs de degeneraci lingstica van acompanyades d'accions de carcter institucional per tal de posar-hi remei? Les institucions que vetllen per la llengua faciliten la participaci de terminlegs solvents en la traducci dels programes? Hi ha algun tipus d'acci de cara a l'estandarditzaci del software de manera que els carcters no estndards (respecte de l'angls) es mantinguin al pasar d'un entorn a un altre? Hi ha un plantejament seris sobre l'ensenyament de la llengua?

Si no s aix, hom pot comenar a malpensar que la queixa i el lament formen part d'una actitud conscient respecte de la llengua per tal d' assolir uns determinats objectius: presentar una llengua com a amenaada s polticament ms rendible que emprendre accions per posar-hi remei.

Qu amaga aquest discurs? En primer lloc es tracta de posar una cortina de fum per tal d'ocultar la manca d'una poltica lingstica encaminada a adaptar la llengua a les noves situacions comunicatives que planteja la Societat de la Informaci. La inexistncia de respostes institucionals eficaces davant la proliferaci terminolgica en l'mbit de la tecnologia en sn una mostra palesa. Les respostes institucionals sn, de vegades, tan discutibles com les altres.

En segon lloc, presentar una llengua com a amenaada, en perill, t probablement l'objectiu d'amagar una manca de sensibilitat lingstica que ve de lluny: la llengua s'ha usat sovint com a argument des del terreny ideolgic per aquest fet no ha anat acompanyat d'una poltica orientada a la seva difusi i ensenyament i de la creaci d'una infraestructura en recursos lingstics. Tot i que l'espanyol s la quarta llengua del mn pel que fa al nombre de parlants, est pel darrere de l'itali, francs, alemany, japons i moltes altres pel que fa a recursos en suport electrnic, que garantirien una presncia digna en el mn de les telecomunicacions.

No deixa de ser significatiu que Espanya sigui un dels pasos de la Uni Europea on la recerca en enginyeria lingstica t menys retorn en les empreses del sector i aix probablement no s ms que el reflex en els mitjans de producci de la manca de sensibilitat institucional en aquest tema.

La societat imposa, des de sempre, exigncies a les llenges que afecten la seva existncia futura. Actualment, parlar de normalitzaci lingstica significa disposar de lexicons, gramtiques, bases de coneixement i tota mena de recursos lingstics en suport electrnic que ens permetin incorporar-nos en els entorns multilinges de traducci i d'accs a la informaci. Si es deixa passar aquesta oportunitat la culpa no ser de la tecnologia, sin de no haver sabut interpretar el moment histric. 

Les llenges minoritries, les llenges que no estan considerades com a llenges de cultura en l’mbit cientfic, i les llenges que no disposen d’una estructura d’estat que les recolzi tenen al devant un nou repte que hauran de superar de cara a la seva supervivncia.

Joanet, 12/10/98