Joseba Abaitua
Facultat de Filosofia i Lletres, Universidad de Deusto

3. La ressaca de l’aniversari

La glòria, però, no havia de durar eternament. Un cop assolides les fites dels Jocs Olímpics i de l’Exposició Universal de 1992 arribaren les vaques magres. El desenvolupament dels programes no acabava de llevar el fruit que hom n’esperava. La revolució de la microelectrònica amb la generalització de l’ordinador personal va fer incrementar d’una manera espectacular la competència i va reduir els marges de benefici de les grans empreses. Van començar d’aparèixer els números vermells en els comptes de resultats anuals; la reestructuració de plantilles no va trigar a arribar. FUJITSU tancà el centre d'R+D de Barcelona. IBM reduí al mínim els equips de recerca tant en Madrid com a Sevilla (i dirigí els seus esforços vers el reconeixement de veu, amb resultats molt bons, com hem comprovat recentment). SIEMENS reestructurà internament les seves plantilles i l’equip de TA passà a constituir-se en empresa independent amb el nom d’INCYTA.

Per acabar-ho d’adobar, la Comissió europea decidí de suprimir el projecte EUROTRA, després de 15 anys d’activitat (1978-1992). En el tercer programa marc d'R+D (1990-1994) la Comissió va acordar de canviar de rumb i promoure el desenvolupament de recursos lingüístics (ET10/52 - gramàtiques, diccionaris, col·leccions terminològiques i corpus de textos del que aleshores eren les nou llengües oficials), utilitzant eufemismes que evitaven reconèixer el fracàs de la inversió feta en el projecte EUROTRA. El grup de Barcelona reduí dràsticament la plantilla i esdevingué GILCUB, amb una desbandada general dels seus integrants cap a llocs docents a la universitat. Els especialistes que hi restaren Núria Bel i Maite Melero, entre d’altres, van poder continuar investigant en TA durant un quant temps, gràcies a llur participació en nous projectes europeus, com ara TRADE, considerat per alguns el caliu sota la cendra del que havia estat EUROTRA. Però la seva activitat s’anà reorientant progressivament vers la recuperació i ampliació dels recursos lingüístics desenvolupats en l’etapa anterior, mitjançant projectes com ara PAROLE o EAGLES. El grup de Madrid també va aconseguir de subsistir a base de participar en projectes europeus de desenvolupament de recursos, com ara CRATER, per al tractament de corpus, o CON-TEXT, aplicat a la correcció ortogràfica.

La SEPLN esdevé novament el termòmetre mitjançant el qual podem mesurar l’activitat en TA. En el vuitè congrés, celebrat el setembre de 1992 a la Universidad de Granada, s’hi presentaren 4 comunicacions sobre TA (un percentatge molt baix sobre el total). En els congressos posteriors al de Granada, la presència de la TA experimenta una gran davallada, sols compensada tímidament pels treballs del grup de Gabriel Amores, que es creà a la Universidad de Sevilla precisament el 1992. L’activitat no reapareix a la SEPLN pràcticament fins al congrés tingut a Madrid el 1997, precisament de la mà dels grups de les universitats de Sevilla i Deusto.