Joseba Abaitua
Facultat de Filosofia i Lletres, Universidad de Deusto

1. Màquines de rentar automàtiques

Mai cap fabricant no ha fet una màquina de rentar automàtica que escarneixi la fesomia d'una rentadora humana. Els enginyers han adaptat la tecnologia a la feina i han aconseguit andròmines cúbiques amb aparença de moble de cuina, en comptes d'androides amb articulacions similars a les del C-3PO. Aquestes màquines tenen molts avantatges i en general la gent s'estima més fer-les servir i no pas rentar a mà, tret d'algunes peces de roba delicades. Pel que fa a la traducció automàtica (TA), ha passat molt altrament. Tot i les recomanacions de Bar-Hillel el 1960, en què van començar a confluir les propostes de la intel·ligència artificial amb les del generativisme en lingüística, els investigadors van dirigir llurs esforços vers dissenys que volien ser "intel·ligents" i reproduir el coneixement humà. Així, durant unes quantes dècades hom ha codificat una gran quantitat de coneixement lingüístic en diccionaris i gramàtiques (bilingües, multilingües o interlingües), a fi de fer-lo processable per mitjans computacionals. Malgrat els considerables recursos humans i tècnics que s'hi ha esmerçat, els sistemes que n'han resultat (SYSTRAN, METAL, LOGOS, ATLAS, etc.) no han satisfet les expectatives. Per no parlar de projectes que han estat abandonats a mig fer, tot i haver-s'hi dedicat inversions formidables –EUROTRA, ROSETTA– o dels que no han passat mai de ser simples prototips de laboratori, com ara MENTOR, KBMT, etc. L’amortització indispensable d’uns costos de desenvolupament tan elevats ha fet que la sortida al mercat d’alguns d’aquests productes hagi estat a uns preus prohibitius. Tot i així, el mercat a vist aparèixer altres productes a més bon preu –PC Tranlator, Language Assistant, etc.– i que, en vist els anteriors, s’han fet quasi sense tecnologia (amb diccionaris bilingües molt bàsics un coneixement sintàctic i semàntic mínim). Sigui com sigui, les traduccions que s’han obtingut no arriben ni de bon tros a competir en qualitat amb la traducció manual. Després d’uns resultats tan pobres, a partir de primeries dels anys noranta hom ha anat modificant el disseny dels programes amb la incorporació de tecnologies i objectius més factibles. Després hi tornarem.

En aparèixer al mercat programes de TA, sobretot els que eren més assequibles, hi va haver una certa confusió. N’hi ha anècdotes que ho il·lustren: una companya psicòloga em va venir a trobar un bon dia per demanar-me "el programa" que traduïa del castellà a l’anglès, perquè volia presentar una ponència en un congrés internacional. No sé com li va arribar la notícia, però sembla que havia corregut com la pólvora: "els del Màster en Traducció tenen un programa que tradueix automàticament del castellà a l’anglès i a l’inrevés". El programa en qüestió era Spanish Assistant per a Windows, que distribuïa Globalink al preu de 15.000 pta per unitat. Per més que vaig intentar dissuadir-la que no li serviria de gaire, que allò era una joguina per fer pràctiques amb els estudiants, tot el més que vaig aconseguir és que sospités que jo tenia una actitud mesquina en relació amb l’invent (de voler-lo tenir només per a mi). No va quedar satisfeta fins que no el va tenir a les seves mans. Mai no en vaig saber el resultat, però d’aleshores ençà si mai ens hem trobat pels passadissos em sembla que descobreixo en el seus ulls una acceptació tàcita dels meus advertiments.

Fa encara no un parell d’anys em va passar una altra anècdota semblant, però més sorprenent. Un col·laborador nostre, a qui jo suposava una certa consciència lingüística, va córrer a enviar precipitadament a un congrés un galimaties escrit presumptament en anglès. Cap dels qui el signaven no en va saber res fins que ja era massa tard. Sortosament, el coordinador del congrés ens coneixia i va decidir de retirar discretament l’article abans no passés a la fase d’avaluació, ens va ben estalviar la vergonya que encara podíem haver hagut de passar. Es veu que el text no es podia agafar per enlloc: inadequació de registre, incoherència discursiva, incorrecció sintàctica, impropietat terminològica i lèxica. El culpable ja havia fet servir Spanish Assistant una altra vegada (era reincident, l’home!). Aquest cop es va exculpar adduint que havia encarregat la traducció al traductor oficial de la universitat. Quina cosa més rara! Fins quan el text original és mal redactat, els bons traductors ("humans") solen produir per un general traduccions acceptables sintàcticament i estilísticament.

El que passa és que no es pot entrar un text a l’ordinador i esperar que ens el tradueixi, simplement. Ni que es tractés del programa més bo del món! Primer cal fer un seguit de consideracions. Com en les rentadores, hi ha programes més adequats per a una tipus de gènere i el resultat necessita una revisió posterior (eixugar i planxar!). Temps a venir textos i màquines s’aniran ajustant mútuament, això no té dubte, i tindrem màquines que reconeixeran les etiquetes dels textos i hi aplicaran el procediment més adequat, o fins i tot ens recomanaran de traduir a mà quan topin amb una peça delicada. És per això que diem que màquines i humans estan fets per complementar-se, no pas per competir. Els postulats ambiciosos, però quimèrics, de la intel·ligència artificial i del generativisme han retardat el disseny de traductors mecànics més eficaços. També en això com en altres coses la nostra situació és un reflex fidel del que ha passat en el context internacional.