L'enginyeria lingstica en la societat de la informaci
                                                                                                               

 

L'enginyeria lingstica en la societat de la informaci

M

 

Maria Antnia Mart Antonn

Departament de Lingstica General

Centre de Llenguatge i Computaci (CLiC)

Universitat de Barcelona

amarti@lingua.fil.ub.es

http://clic.fil.ub.es

 

Joaquim Llisterri

Departament de Filologia Espanyola

Universitat Autnoma de Barcelona

Joaquim.Llisterri@uab.es

http://liceu.uab.es/~joaquim/home.html


 

1. Comunicaci i llenguatge en el marc de la societat de la informaci | 2. Les tecnologies lingstiques | 3. Les tecnologies del text escrit | 4. Les tecnologies de la parla

5. La societat de la informaci en el context europeu | 6. Perspectives professionals | 7. Referncies

 

1. Comunicaci i llenguatge en el marc de la societat de la informaci

El llenguatge s el mitj principal a travs del qual els humans intercanviem informaci. Cap altre sistema d'informaci s tan efica per compartir idees, transmetre coneixements, expressar emocions i crear, en definitiva, el que coneixem com a cultura. Aix, no s estrany que es relacioni l'aparici del llenguatge amb la formaci de grups socials cohesionats i  amb la necessitat de disposar d'un procediment que permeti l'expressi del coneixement com. Llenguatge, societat i informaci sn tres termes que apareixen estretament lligats des dels inicis de la civilizaci.

En el seu sentit ms actual, el concepte de Societat de la Informaci incorpora altres components, entre els quals cal destacar les tecnologies que permeten la difusi del coneixement compartit. No s la primera vegada que ens trobem davant de tcniques que faciliten la transmissi del saber; noms cal recordar que el paper de les noves tecnologies en la pervivncia de les llenges i les  cultures ha estat sovint comparat amb el que en el seu moment va tenir la impremta (Danzin, 1992).

Les noves tecnologies posen al nostre abast una gran varietat de dades i de modes d'interacci : a Internet podem accedir a sistemes d'ensenyament assistits per ordinador, comprar, establir noves relacions, conversar amb amics que sn a l'altre cant del planeta i accedir a tota mena d'informaci. Es pot dir que l'accs a la informaci s'ha democratitzat: abans d'Internet, si volem assabentar-nos de la recerca que es desenvolupava a una universitat, s'havia de fer una estada al centre i romandre-hi un temps per tal de conixer les lnies de recerca i els investigadors implicats. Ara, podem accedir a qualsevol campus universitari, obtenir aquesta informaci i fins i tot imprimir les seves publicacions mitjanant una simple consulta a Internet sense moure'ns del nostre lloc de treball.

Podem afirmar que s'est creant un nou nivell de realitat, la realitat virtual, que ens permet realitzar interaccions comunicatives equivalents a les que tenen lloc en la realitat presencial, per deslligades de molts dels condicionaments que ens imposen els parmetres espai-temps. Ara b, el nou entorn comunicatiu que deriva de la aplicaci d'aquestes noves tecnologies planteja nous problemes: l'accs a la informaci ha de ser efica, rpid, i senzill i s'ha de contemplar la possibilitat que els usuaris cometin errors. s tamb  desitjable que en el mateix entorn s'integri la veu, la imatge i la llengua escrita.

L' aparici d'Internet com a xarxa de telecomunicacions i  de la WWW est cambiant el concepte del que es considera informaci: no est millor informat qui ms dades t, sino qui disposa dels millors mitjans per a obtenir exclusivament aquelles que necessita.

La recuperaci d'informaci, un problema que fins fa poc afectava a col.lectius de professionals molt especfics, ha passat a ser un dels problemes clau que haur d'afrontar la Societat de la Informaci. Internet constitueix un gran banc de dades que pot esdevenir inservible si no es disposa de  sistemes de recuperaci d'informaci que satisfagin les demandes dels usuaris. A ms, les institucions, els hospitals, les entitats bancries i, en general, les empreses que generen una gran quantitat i varietat de dades, precisen tambin de sistemes que els permetin gestionar-les de manera efica.

Cal, per tant, dissenyar sistemes informtics que, davant d'una demanda de l'usuari,  recuperin els documents que responen als seus objectius d'informaci i que ignorin els irrellevants. Cal tamb fer front al problema del multilingisme, tant en les demandes de l'usuari com en els textos que es recuperen.

Les necessitats que planteja la Societat de la Informaci determinen en certa manera els objectius de la Lingstica Computacional en el tombant de segle: la necessitat de tractar les produccions lingstiques sense restriccions constitueix l'aspecte clau del canvi que s'est operant. Les repercussions d'aquest nou enfocament afecten en profunditat la definici dels camps de recerca tradicionals. Per primera vegada cal desenvolupar aplicacions de processament del llenguatge i de la parla que tindran un ampli ventall de possibles usuaris i que han de tractar amb centenars de milions de documents escrits o sonors. Aquesta nova realitat imposa la necessitat de disposar de recursos d'enginyeria lingstica bsics que han de permetre el desenvolupament efectiu d'aquestes aplicacions.

Finalment, la revoluci tecnolgica ha donat lloc a canvis en profunditat en els sectors productius i professions relacionades amb el llenguatge. El mn de l'edici i la traducci s'enfronten a la necessitat de definir nous perfils professionals i de renovar les estratgies productives i comercials.

dre_a.gif (166 bytes)