Les noves tecnologies posen al nostre abast una gran varietat de dades i de modes d'interacció : a Internet podem accedir a sistemes d'ensenyament assistits per ordinador, comprar, establir noves relacions, conversar amb amics que són a l'altre cantó del planeta i accedir a tota mena d'informació. Es pot dir que l'accés a la informació s'ha “democratitzat”: abans d'Internet, si volíem assabentar-nos de la recerca que es desenvolupava a una universitat, s'havia de fer una estada al centre i romandre-hi un temps per tal de conèixer les línies de recerca i els investigadors implicats. Ara, podem accedir a qualsevol campus universitari, obtenir aquesta informació i fins i tot imprimir les seves publicacions mitjançant una simple consulta a Internet sense moure'ns del nostre lloc de treball.

Podem afirmar que s'està creant un nou nivell de realitat, la realitat virtual, que ens permet realitzar interaccions comunicatives equivalents a les que tenen lloc en la realitat presencial, però deslligades de molts dels condicionaments que ens imposen els paràmetres espai-temps. Ara bé, el nou entorn comunicatiu que deriva de la aplicació d'aquestes noves tecnologies planteja nous problemes: l'accés a la informació ha de ser eficaç, ràpid, i senzill i s'ha de contemplar la possibilitat que els usuaris cometin errors. És també  desitjable que en el mateix entorn s'integri la veu, la imatge i la llengua escrita.

L' aparició d'Internet com a xarxa de telecomunicacions i  de la WWW està cambiant el concepte del que es considera informació: no està millor informat qui més dades té, sino qui disposa dels millors mitjans per a obtenir exclusivament aquelles que necessita.

La recuperació d'informació, un problema que fins fa poc afectava a col.lectius de professionals molt específics, ha passat a ser un dels problemes clau que haurà d'afrontar la Societat de la Informació. Internet constitueix un gran banc de dades que pot esdevenir inservible si no es disposa de  sistemes de recuperació d'informació que satisfagin les demandes dels usuaris. A més, les institucions, els hospitals, les entitats bancàries i, en general, les empreses que generen una gran quantitat i varietat de dades, precisen también de sistemes que els permetin gestionar-les de manera eficaç.

Cal, per tant, dissenyar sistemes informàtics que, davant d'una demanda de l'usuari,  recuperin els documents que responen als seus objectius d'informació i que ignorin els irrellevants. Cal també fer front al problema del multilingüisme, tant en les demandes de l'usuari com en els textos que es recuperen.

Les necessitats que planteja la Societat de la Informació determinen en certa manera els objectius de la Lingüística Computacional en el tombant de segle: la necessitat de tractar les produccions lingüístiques sense restriccions constitueix l'aspecte clau del canvi que s'està operant. Les repercussions d'aquest nou enfocament afecten en profunditat la definició dels camps de recerca tradicionals. Per primera vegada cal desenvolupar aplicacions de processament del llenguatge i de la parla que tindran un ampli ventall de possibles usuaris i que han de tractar amb centenars de milions de documents escrits o sonors. Aquesta nova realitat imposa la necessitat de disposar de recursos d'enginyeria lingüística bàsics que han de permetre el desenvolupament efectiu d'aquestes aplicacions.

Finalment, la revolució tecnològica ha donat lloc a canvis en profunditat en els sectors productius i professions relacionades amb el llenguatge. El món de l'edició i la traducció s'enfronten a la necessitat de definir nous perfils professionals i de renovar les estratègies productives i comercials.