|
|
|
|
En els darrers anys la difusió del patrimoni cultural i, molt
especialment, del patrimoni històric i arqueològic, s'ha beneficiat del
desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) per
elaborar productes atractius que superin, amb nous models conceptuals i recursos
didàctics, les tradicionals dificultats per traspassar la barrera
d'incomunicació que sempre ha existit entre els estudis científics, les
concepcions museogràfiques i museològiques i el gran públic. No hem
d'oblidar que la difusió i el
coneixement del patrimoni és la clau de volta que serveix per interessar a la
societat en la salvaguarda de les restes del seu passat i complir així amb
l'objectiu social de la recerca: comunicar a la societat les claus de la seva història i contextualitzar-les.
En aquesta ressenya analitzem les característiques d'un grup de
productes publicats darrerament on es fa un ús ample de les noves tecnologies,
amb una atenció especial a la realitat virtual.
Malgrat el que pugui semblar en primera instància, l'aplicació de les TIC a un producte de difusió és una empresa molt més complicada que la producció d'un material de caire més tradicional (fulletó, guia, llibre o, fins i tot, vídeo). Aquests materials són, en primer lloc, el resultat d'una exhaustiva anàlisi de la documentació arqueològica, però també el fruit d'una profunda reflexió sobre elements no tangibles en la documentació extreta dels jaciments arqueològics. Els dibuixos previs sobre els quals es basen les reconstruccions de realitat virtual incorporen la feina de definir diversos elements del període estudiat que, altrament, restarien sense tractar.
Entre els darrers treballs de recerca, difusió i estudi que incorporen
exemples de realitat virtual destaquem els següents pel fet que representen tres models
diferents d'aplicació de les TIC al camp de l'arqueologia.
* Baetulo.
Les termes. La Badalona Romana. (1998). Aquest CD-ROM, produït
pel Museu de Badalona i realitzat per l'empresa Dortoka Disseny amb guió de
Josefina Padrós, és un complement de l'exposició permanent de les termes públiques
romanes de la ciutat de Baetulo que es pot visitar actualment al subsòl del
Museu de Badalona. Aquesta relació física i temporal significa que el producte
es dirigeix essencialment als visitants del museu per proporcionar-los una
informació tridimensional que complementi les restes arqueològiques que poden
contemplar per afavorir la comprensió d'unes construccions complexes que
escapen als referents bàsics sobre el món antic que té la major part del públic
que visita el museu. El CD-ROM actua també com a recordatori de la visita
realitzada i, malgrat el seu plantejament inicial, pot servir per explicar una
part de l'arquitectura pública romana en diferents nivells de l'ensenyament,
especialment primària i ESO, on hi ha crèdits variables de Cultura clàssica.
El CD-ROM s'organitza com una passejada virtual per unes termes, partint
del vestidor (apodyterium) i continuant per les diferents sales de bany que
configuraven unes termes: frigidarium,
tepidarium i caldarium. La
reconstrucció té en compte elements tan diversos com la decoració de les
parets i els terres (amb excel·lents reconstruccions dels mosaics), els elements
de mobiliari presents als banys i
diversos efectes especials com ara el vapor del caldarium, que contribueixen a donar un caire més realista a
l'explicació. El CD-ROM s'articula com un recorregut virtual, és a dir, el
moviment de càmera és subjectiu, es posa en la pell de l'espectador per fer-loi
creure que és ell qui s'endinsa a l'interior de les termes. Per això, el text
és molt reduït i no s'hi incorporen explicacions d'àudio, per bé que s'hi
inclouen, això sí, efectes de so (aigua, vapor) i una música ambiental de caire clàssic.
La mateixa empresa que ha realitzat aquest CD-ROM, Dortoka Disseny, ha
dut a terme altres projectes de realitat virtual centrats en el món romà, com
ara la reconstrucció d'uns carrers de la ciutat romana d'Iluro pel Museu de
Mataró.
* Viure
en un castell de la frontera: passeig virtual pels segles XI i XII.
(2001). Aquest CD-ROM, realitzat per Eloi Biosca, Marta Sancho i Teresa Vinyoles
(Departament d'Història Medieval, Universitat de Barcelona), s'ha publicat dins
la col·lecció TEAM de la Universitat de Barcelona. A diferència del cas
anterior, la finalitat d'aquest CD és d'ajudar en la docència universitària
de les assignatures Història Medieval de
Catalunya i Arqueologia medieval,
impartides al primer cicle de l'ensenyament d'Història a la Universitat de
Barcelona.
Tot
i que no respon al concepte d'englobar en un CD-ROM una assignatura
completa, com sí que ho fa el CD-ROM Hipertexto
Multimedia Cultura Ibérica, inclòs també en la sèrie TEAM de la
Universitat de Barcelona, aquest incorpora i aplica molts elements de la docència
presencial al suport hipertextual. Així, la realitat virtual és un complement
del discurs principal, car el CD-ROM inclou explicacions teòriques sobre la
Catalunya medieval i el problema del feudalisme, la divisió administrativa del
territori entre els segles XI i XII i els components econòmics de la vida
rural a l'època indicada.
La realitat virtual reconstrueix virtualment
el Castell de Mur, situat a la comarca del Pallars Jussà i ens permet d'entrar-hi
i de fer-hi una passejada. Els diferents elements reconstruïts amb suport
gràfic permeten interrelacions amb definicions conceptuals textuals i gràfiques
que complementen el discurs expositiu en funció d'un fons de 400 imatges fixes.
El CD-ROM incorpora també la possibilitat de realitzar treballs de recerca i
d'altres activitats pedagògiques. L'impacte que té el concepte de recorregut
per l'interior del castell (que es fa en primera persona com en el cas anterior)
permet que aquest producte sigui emprat a l'ensenyament primari i secundari, i
també d'una forma personal per un usuari interessat en la historia medieval o en
l'historia de l'art, pel fet de no lligar-se necessàriament a unes restes arqueològiques
presencials.
Una aplicació de la realitat virtual com la trobem en aquest CD es podria incorporar, sens dubte, a conceptes museogràfics que prioritzen la restitució històrica, com ara el Museu d'Història de Catalunya, on els mitjans audiovisuals a disposició dels visitants són, hores d'ara, massa simples, fins podem dir que deficients.
*
Projecte Vilars
2000.
http://www.vilars2000.com
(1998). Aquesta pàgina web, realitzada per la Universitat de Lleida, és un
tercer model d'ús de la realitat virtual en la difusió del patrimoni històric
i arqueològic. La web del projecte Vilars 2000 presenta els resultats de les
intervencions arqueològiques realitzades a l'assentament fortificat de la
Primera Edat del Ferro i Ibèric dels Vilars (Arbeca, les Garrigues) des del 1985, que
han permès documentar una fortalesa protohistòrica amb un complex sistema
defensiu, l'arc cronològic de la qual s'estén entre els s. VII i IV aC.
La
web inclou diverses informacions organitzades seguint un esquema, clàssic
per aquest tipus de mitjans, de camps o finestres on es combinen documents de
text d'extensió reduïda i imatges fixes. La realitat virtual és en aquest cas
un intent de presentar al públic les característiques físiques del jaciment més
enllà de la documentació arqueològica bidimensional. Conceptualment, la
reconstrucció feta és molt més simple que la dels dos casos anteriors, tot i
que s'han de tenir presents les especials característiques d'accés mitjançant
la xarxa a aquest tipus de materials, que, per la seva estructura, triguen molt
a ser descarregats per l'usuari que, a més, ha d'instal·lar primer els
programes necessaris per poder fer una correcta navegació.
El jaciment dels Vilars és una aplicació pionera en la difusió de
documentació arqueològica a Internet amb el suport de la realitat virtual, i
una bona prova
de
l'interès que té és el fet que es tracta pràcticament l'únic cas a
Espanya on s'apliqui aquesta tecnologia a una web de contingut arqueològic.
La conclusió de l'estudi dels models indicats és múltiple
i, alhora, oberta. És indubtable la versatilitat d'una eina com a la realitat
virtual i de les seves aplicacions com a recurs docent, didàctic i de difusió.
També s'ha de reflexionar, però, sobre
la seva inclusió en les eines o materials pedagògics, car la realitat virtual
s'hauria d'aplicar només quan no existissin altres possibilitats d'explicar els
mateixos continguts amb altre tipus de materials que permetessin donar més
informació a l'usuari, malgrat que de tipus fixa.
Els costos força elevats de la concepció i realització d'implementacions de
realitat virtual fa que aquests només puguin ser assumits per les institucions
públiques en funció d'objectius molt concrets. D'altra manera, la forma podria
arribar a substituir al fons, és a dir, la necessària difusió de les
informacions textuals tant a la docència com a la museografia.
