Les professions de la cultura >> Audiovisual

Audiovisual

[Formació] [Professions] [Adreces]

Origen de la professió. El sector de l’audiovisual agrupa activitats que incorporen alhora imatge i so. A més, s'han d’enregistrar en un suport adequat: el cel·luloide per al cinema i el magnètic per al vídeo. Un cop filmats i enregistrats es poden reproduir tants cops com es vulgui en una pantalla de televisió o d’un cinema. 

El sector audiovisual encara és molt jove, cal considerar que el cinema només té 100 anys de vida i que la televisió és un invent del 1927. El seu camp de vegades queda poc definit perquè té molts contactes amb d’altres disciplines, tant en els aspectes creatius com en els tècnics. 

Dins del sector cal distingir l’evolució dels diferents subsectors. Així, tenim que el cinema català i l'europeu estan immersos en una gran crisi estructural, deguda en certa mesura a la competència de la indústria nord-americana i dels altres subsectors, com la televisió i el vídeo, que han provocat una reducció del públic assistent. La realitat catalana en el món del cinema es caracteritza per l’absència d’un sector productiu consolidat i per dificultats en la coordinació entre les administracions central i autonòmica en matèria de subvencions.

El sector del vídeo ha anat creixent al llarg de la darrera dècada, a mesura que cada cop més gent ha incorporat el magnetoscopi a casa seva. També hi ha hagut un abaratiment gradual de la producció, que ha fet més assequible comprar un vídeo o llogar-lo. L’aparició de títols cinematogràfics poc després de l’estrena d’una pel·lícula, la millora en la qualitat de les còpies i la baixa qualitat de la programació televisiva en determinades franges horàries han provocat un increment en l’interès pel vídeo.  

Respecte al sector de la televisió, sens dubte és el que ha patit més canvis en els darrers anys. Quan l’any 1988 les Corts espanyoles van aprovar la creació de tres cadenes privades, s’obrien nous horitzons per a la televisió, tant per la producció audiovisual com per la difusió, que tenien en compte l'oferta pública estatal i autonòmica.

Darrerament, l’aparició de cadenes satèl·lit ha ampliat novament l'oferta, que també quedarà obsoleta amb la introducció de la televisió per cable i la generalització de l’ús de la televisió local.

Tots aquests avenços en el sector audiovisual també han influït en el desenvolupament d’una indústria auxiliar, que va des de la publicitat a laboratoris d’imatge, vestuari, sonorització, doblatge o lloguer d’equips.