Les professions de la cultura >> Audiovisual >> professions

Audiovisual: professions

Funcions professionals

Branca de gestió 

Creatiu. Proposa idees que després es podran desenvolupar amb mitjans audiovisuals fins a arribar a un producte final. És la fase prèvia al guió, en què només compten els conceptes. L’ofici de creatiu requereix un bon coneixement dels gèneres audiovisuals, dels suports tècnics i de les tendències dels mercats. Aquesta figura coincideix moltes vegades amb la de guionista. 

Guionista. Desenvolupa la idea inicial i l'adapa al mitjà audiovisual escollit. Requereix una tècnica molt concreta i específica pròpia de la creació literària. Cal distingir entre el guió purament literari i el guió tècnic, que incorpora especificacions concretes de cara al rodatge. 

Editor de guió. Figura nova que s’acostuma a utilitzar en sèries audiovisuals de llarga durada, amb molts capítols. És l’encarregat de controlar l’evolució dels personatges, les seves relacions i tot el que passi dins de l’obra. 

Branca de direcció 

Director. Màxim responsable del producte audiovisual i, per tant, responsable de tota l’organització artística. Té les funcions de coordinar tot el procés creatiu i tècnic, d’acord amb les instruccions que rep del productor. En el camp del vídeo i la televisió aquesta figura rep el nom de realitzador. Té un o més ajudants de direcció, depenent del tipus de filmació. 

Ajudant de direcció. És el pont o enllaç entre el director i l’equip, té una sèrie de funcions relacionades amb la preparació de seqüències, assajos previs, moviments d’actors etc., perquè la filmació avanci a bon ritme. És qui controla totes les incidències del rodatge, ja que és l’encarregat d’executar el pla de rodatge. 

Script. Persona encarregada de seguir el guió, repassar els diàlegs amb els actors, tenir cura de la continuïtat entre pla i pla, revisar la posada en escena i els comunicats de càmera amb el número de seqüència, de pla i de presa. També és l’encarregat de la continuïtat de la filmació.

Secretari de rodatge. Ajuda a la branca de direcció mitjançant comunicats escrits adreçats a altres col·laboradors, rectificacions del guió i ordres generals de direcció. Fa totes les feines pròpies d’un administratiu. 

Branca d’imatge (fotografia) 

Director de fotografia. Màxim responsable de la imatge de la filmació. Per tant, és l’encarregat d’escollir el material sensible, el tipus de càmera i les òptiques que s'han d'utilitzar. També és el responsable d’il·luminació, ja que ordena la disposició i la intensitat dels llums segons l’ambient visual que es vol recrear. D’acord amb les indicacions del director, assenyala els moviments de càmera i pot modificar la posició dels actors. També s’anomena operador. 

Càmera. Encarregat de portar una càmera de filmació o vídeo. Requereix coneixements profunds del funcionament tècnic dels aparells, filtres, visors, etc. Ha de tenir una sensibilitat especial per als enquadraments fotogràfics, ja que el que veu el seu ull és el que veuran els espectadors. Al cinema, el càmera necessita l’ajut d’un foquista. 

Foquista. Persona encarregada de l’ajustament dels focus o de les distàncies entre els focus i l’acció. També té cura de les òptiques i del material sensible durant el rodatge. 

Tècnic d’ENG. En el sector de la ràdio i la televisió, per tal d’afavorir la rapidesa d’emissió de notícies i comentaris hi ha equips de dues persones. Cal destacar la seva facilitat per a improvisar i localitzar notícies. 

Tècnic d’unitat mòbil. Controla l’enregistrament o les transmissions fetes fora del plató. Es tracta d’un estudi mòbil, multicàmera, que de vegades comporta el desplaçament de més d’una trentena de persones a activitats esportives o espectacles artístics. 

Tècnic de VTR. En el món del vídeo, hi ha la figura del responsable de la qualitat de la imatge enregistrada en suport magnètic, el qual després difícilment es pot manipular. 

Auxiliar de càmera. És el nivell més elemental de la branca de la fotografia. Transporta físicament la càmera, el trípode i els accessoris de filmació. És l’encarregat de carregar el xassís amb les bobines de material sensible. 

Assistent de vídeo. S’encarrega de l'enregistrament simultani en vídeo dels rodatges cinematogràfics perquè l’equip de direcció vegi els resultats directes de la filmació en un monitor. 

Tècnic de manteniment d’equips. Especialista que revisa i ajusta els components mecànics i electrònics dels aparells de cinema, vídeo i televisió. 

Fotògraf de foto fixa. En qualsevol rodatge cal fer algun enregistrament de fotos fixes, treballar una escena o manipular amb infografia una imatge. Aquesta feina correspon a un fotògraf especialitzat en filmacions. 

Cap d’electrònics. Sota la direcció del director de fotografia, dóna les ordres per a col·locar tots els materials d'il·luminació, pantalles, tràveling, etc. que permetran la filmació. 

Maquinista. Especialista en moure el carro del tràveling i les grues que s’utilitzen en una filmació. 

Elèctric. Munta i desmunta els elements elèctrics de suport de la filmació. 

Branca de so 

Locutor. Posa la veu per fer una locució, que ja estigui prèviament escrita (lector) o que sigui improvisada (narrador). Cal que tingui un bon domini de la veu, de la llengua (si pot ser que sàpiga idiomes) i del temps escènic. Si surt per pantalla s’anomena corresponsal o presentador.

Actor de doblatge. La seva funció consisteix a posar la veu a personatges que interpreten en llengües diferents de la de l’espectador final. Cal que tingui una especial habilitat per a acoblar el text traduït en els moviments dels llavis dels personatges doblats. 

Director de doblatge. Encarregat de coordinar el doblatge d’un audiovisual en què poden participar moltes veus. El director de doblatge pot modificar la traducció per a adaptar-la als moviments dels llavis dels personatges. 

Enginyer de so. Màxim responsable del so en qualsevol producció audiovisual. Fa les mescles de les diferents bandes enregistrades amb els diàlegs, els efectes de carrer, de sala, de músiques, etc. Ha de tenir coneixements de telecomunicació, antenes, repetidors i altres elements propagadors de so. 

Tècnic de so. Fa els enregistraments a la taula de gravació. Cal que tingui una especial sensibilitat auditiva i un coneixement molt acurat de la microfonia. També selecciona els efectes sonors que s'han d'incloure en l’enregistrament. 

Microfonista. En els cas del so directe o so de referència, és la persona encarregada dels micròfons, directament o bé mitjançant una perxa. La seva funció és procurar que arribi la màxima qualitat de so a la taula de gravació.  

Tècnic d’efectes de sala. Encarregat de la gravació d’efectes sonors a l’estudi, que després s’incorporen a la producció final. 

Compositor. Creador de bandes sonores que s'acostuma a inspirar en les imatges obtingudes i que fa les diferents versions instrumentals. Moltes vegades hi ha el binomi banda sonora-tema musical, que repercuteix positivament en ambdós camps. 

Músic. Instrumentista que enregistra un tema musical. El nombre de músics i la seva especialització instrumental depèn de cada banda sonora. 

Branca artística 

Director d’art. Màxim responsable de l’adequació del plató o escenari a les necessitats de producció i de tot el procés creatiu que comporta: vestuari, maquillatge, escenografia i adaptació d’interiors. Ha de tenir bons coneixements artístics i del material que s'ha d'utilitzar per a poder crear l’ambient adequat. 

Escenògraf. Encarregat de construir o adaptar els escenaris a les exigències de la producció. Dissenya els decorats, el fons, les maquetes i altres elements escènics, que han de ser versemblants. Cal que tingui bons coneixements de l’espai, de proporcions, d’èpoques històriques, etc.

Ambientador. Encarregat d’ambientar un decorat cercant tots els objectes i elements materials que apareixen en escena, d’acord amb l’època històrica i les necessitats del guió. Cal que tingui coneixements artístics i històrics. 

Cap de construcció. Coordinador de la construcció del plató o l’adaptació d’un escenari natural a les necessitats de la producció. Necessita de molts col·laboradors com ara fusters, guixaires, electricistes, paletes, pintors, etc. 

Figurinista. Dissenya el vestuari, és a dir, els figurins dels actors i dels figurants. Fa els dibuixos i, a més, selecciona els materials per a fer l’encàrrec. Ha de conèixer la història de la indumentària. 

Sastre. Encarregat del vestuari, fa els dissenys que inventa el figurista i els adapta a l’anatomia particular de cada actor. 

Perruquer. S’encarrega exclusivament del pentinat i els cabells dels actors, incloent-hi postissos, sobretot per a produccions d’època. 

Maquillador. Els sistemes actuals de filmació requereixen un maquillatge que absorbeixi la llum i doni expressivitat al rostre de l’actor. També ha de conèixer les tècniques de la caracterització de personatges. 

Tècnic d’efectes especials. Els efectes especials són els que sobresurten de la normalitat i requereixen la intervenció d’un especialista a causa de la seva perillositat. El tècnic d’efectes especials ha de tenir bons coneixements de maquetació, pirotècnia, funcionament d’armes i explosius, etc. 

Branca d’interpretació

Director d’actors. La seva funció és preparar i assajar la interpretació que faran els actors i els especialistes sota les ordres finals del director. 

Selector d’actors (càsting). Ha d’escollir correctament els actors que han d’interpretar personatges. És una tasca difícil que requereix coneixements especials. Els càstings són molt importants en el món de la publicitat. 

Actor. Intèrpret de tota filmació de gènere de ficció. Els contractes professionals, que normalment es fan mitjançant una agència artística, estableixen amb detall els drets i deures de cada categoria. 

Especialista. El seu treball és doblar els protagonistes en seqüències difícils i/o perilloses. Requereix una preparació física molt bona  i l’aprenentatge de les tècniques i els secrets del ram. 

Branca de producció 

Productor executiu. Responsable nomenat per les persones o empreses que han fet la inversió en el producte audiovisual. El productor selecciona el guionista, el director i els actors principals, i dóna les pautes de realització. 

Cap de producció. Realitza totes les tasques de planificació del rodatge, contractació d'actors i d’equip tècnic, relacions laborals, recerca de localitzacions, pagaments diversos i tota la logística de la filmació. 

Ajudant de producció. Executa les ordres del cap de producció i realitza les funcions de comptable durant el rodatge i també s’encarrega del pagaments quotidians. És el responsable de tot el suport logístic que necessiten les altres branques professionals. 

Regidor. Ha de tenir cura de tots els elements materials que es necessiten i és qui ordena els treballs de la branca de l’art, en col·laboració amb l’escenògraf. 

Servei d’àpats. Responsable del subministrament de menjar i beure per a tot el personal que participa en la filmació. 

Branca de postproducció 

Tècnic de laboratori. Persona que col·labora amb el director de fotografia en els processos de revelatge de la pel·lícula i el tiratge de còpies i, a més, fa correccions de possibles errors en la filmació. 

Muntador. Responsable de posar en ordre tot el material filmat i de seleccionar les bones preses d’acord amb el director. La seva eina de treball és la moviola o els aparells d’edició.

Mesclador multicàmera. A la televisió, quan hi ha emissions en directe fetes amb diferents càmeres, el realitzador dóna les ordres de canvi de pla i el mesclador punxa les imatges. Fa les feines de director de vídeo però en directe. 

Ajudant de muntatge. S’encarrega d’ordenar i reordenar constantment tot el material disponible, amb l’objectiu de facilitar-ne la cerca i la localització. 

Tècnic de trucatge. En el cinema hi ha una sèrie d’efectes visuals que es fan en la postproducció i que s’anomenen genèricament trucatges. Acostuma a conèixer el món de l’animació i de la filmació de maquetes. 

Tècnic d’animació. Per animació s’entén la filmació de dibuixos animats d’objectes en moviment que formen un producte audiovisual. Aquesta tècnica és assistida per ordinador, la qual cosa dóna lloc a d’altres branques, com el disseny assistit, el grafisme electrònic i, actualment, la infografia. 

Documentalista. És un bibliotecari o arxiver de materials audiovisuals. 

Branca de distribució 

Agent promotor (gerent). Encarregat de presentar els productes audiovisuals acabats a concursos, festivals, mostres i d’altres certàmens. 

Branca d’exhibició

Projeccionista. L’encarregat de la projecció d’un film a les sales comercials de cinema. Des de la cabina de projecció ha de controlar la imatge i el so. 

Director de programació. Persona que en televisió decideix els programes que s’han d’emetre i la seva distribució horària segons el públic potencial a qui van adreçats. Per tant, és el responsable dels índexs d’audiència. 

Tècnic de continuïtat. Responsable en televisió de la qualitat tècnica de la producció emesa, la qual ha de visionar prèviament. També  ha de garantir una recepció correcta del senyal audiovisual. 

Enginyer de telecomunicacions. Acostuma a fer les feines de cap de serveis tècnics i, per tant, ha de tenir coneixements sobre antenes, ones, transmissions, cablejat, àrea de recepció, bandes de freqüència, etc. 

Branca de comunicació 

Cap de premsa. Professional que treballa en la generació constant de notícies sobre una producció audiovisual abans de la seva estrena, per a crear un clima d’interès previ. Facilita la realització d’entrevistes a l’equip tècnic i artístic. 

Crític. Periodista especialitzat en el camp dels comentaris sobre la qualitat i les característiques d’una producció audiovisual. 

Analista d’audiovisual. Feina diferenciada del crític, atès que incorpora el vessant històric i la recopilació sociològica d’una determinada filmografia. Podríem dir que és el cronista de l’audiovisual.

Formació	Adreces
[Formació] [Professions] [Adreces]