Les professions de la cultura >> Patrimoni
Patrimoni
Origen de la professió. Podem entendre el patrimoni cultural com el conjunt de béns que un poble hereta dels seus avantpassats. El patrimoni entès en aquest sentit és un concepte subjectiu que ha variat al llarg del temps. Avui en dia el concepte de patrimoni és més ampli i dinàmic, com tot un conjunt d'elements que remeten a la identitat dels pobles: l'entorn, el paisatge, el llenguatge, les tradicions, els costums, els monuments etc. Aquesta concepció integradora del patrimoni, refermada per la UNESCO sobretot a partir de l'any 1972, planteja que les obres de l'home i de la natura constitueixen un únic patrimoni per a la humanitat. Hi ha, doncs, certs problemes a l'hora de definir els límits i les característiques del patrimoni com a sector d'activitats. Es poden establir diferents àmbits d'actuació:
A partir del repertori temàtic, de base disciplinària, que habitualment s'aplica, podem parlar de patrimoni artístic, arquitectònic, històric, arqueològic, etnogràfic, bibliogràfic, documental, cientificotècnic, natural, lingüístic, etc. D'altra banda, es pot establir una classificació paral·lela de les diferents estructures culturals que serveixen per a la conservació i el desenvolupament del patrimoni: arxius, museus, col·leccions, biblioteques, parcs arqueològics, monuments i conjunts històrics, parcs i reserves naturals etc. A hores d'ara hi ha una manca de dades sobre el nombre de persones que directament participen professionalment en serveis de caràcter patrimonial i quin és el volum del sector en termes econòmics i d'equipament. S'ha de considerar que hi ha feines esporàdiques i factors estacionals en el món del patrimoni, amb un nombre més elevat de llocs de treball durant l'estiu, amb guies i animadors culturals, aprofitant la temporada alta de turisme. |