Políticament parlant, la cultura es considera un sector prestigiós, motiu de disputa entre diferents estaments i especialment assistida per l’Administració pública per necessitats principalment econòmiques. La iniciativa privada no ha estat mai capaç de proporcionar els recursos econòmics necessaris per a mantenir els diversos àmbits de la cultura, per això l’Administració sempre l'ha  finançat pel que fa a formació, creació, producció, distribució, difusió i consum. La rendibilitat és desigual segons els sectors; en el cas de museus, monuments històrics, música clàssica etc. el suport públic és bàsic perquè siguin viables. Altres sectors necessiten ajudes puntuals en la difusió i la producció (cinema, editorial), mentre que els sectors més comercials són principalment de caràcter privat (fonografia, videografia, televisió…). Malgrat aquesta influència de l’Administració pública, hi ha sectors de la cultura en què la iniciativa privada és majoritària. 

En l’aspecte laboral, la dedicació al món de la cultura es dóna en tres nivells diferents: professional, semiprofessional i aficionats. Els professionals són les persones dedicades a temps complet a qualsevol treball cultural, amb una remuneració esporàdica o regular. Val a dir que a la Unió Europea, la cultura genera actualment uns tres milions de llocs de treball directes, aproximadament un 2% del mercat laboral està lligat amb la cultura. D'altra banda, el nombre de persones que treballen en el sector cultural ha augmentat, en la dècada dels vuitanta, en un 34% a Gran Bretanya, un 37% a França i un 24% a Espanya. Aquestes dades i les expectatives de les professions de la cultura s'analitzen en un document de treball de la UE (SEC 98-837).

En canvi, els semiprofessionals compaginen les activitats culturals amb d’altres ocupacions alienes al sector atès que la seva dedicació a la cultura no els comporta uns ingressos suficients. Sens dubte, però, el col·lectiu més important són els aficionats que de manera desinteressada, i per tant gratuïta, destinen una part del seu temps a activitats culturals. 

El món de la cultura té una distribució molt desigual en el territori català. La majoria de les activitats culturals es desenvolupen en àrees urbanes i més concretament a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies. Alguns dels sectors només tenen una presència testimonial fora de la ciutat de Barcelona i, per tant, és aquí on es concentren la majoria de les professions de la cultura.  

Tothom coincideix en què les professions de la cultura augmentaran en el futur, ja sigui en un increment del nombre de llocs de treball o bé en una ampliació del ventall professional. De fet, hi ha una sèrie de sectors que estan en clara expansió, com ara la televisió, el vídeo i la música, i d’altres que també tenen unes perspectives optimistes. Algunes de les professions emergents en altres països, com ara França, Anglaterra i els Estats Units, de ben segur que ho seran en un futur a casa nostra. El que sembla evident és que aquestes noves professions són cada cop menys especialitzades i, per tant, més pluridisciplinàries. 

Com en molts altres camps, les noves tecnologies han obligat a una completa reestructuració de les professions de la cultura, en alguns casos determinats oficis han desaparegut i en d’altres se n’han creat de nous. Però on s’observa una veritable revolució és en els canvis de suport, com ara els llibres electrònics, el CD-ROM, etc. La introducció de les noves xarxes de comunicació encara pot afectar més aquest sector, trencant les barreres espacials i potser obligant a una nova definició de les professions de la cultura.