Dues decisions judicials sobre responsabilitat dels intermediaris a Internet

Miquel Peguera Poch

Des de l'entrada en vigor de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSICE), han estat poques les resolucions judicials que han abordat d'alguna manera el problema de la responsabilitat dels prestadors de serveis d'intermediació per continguts il·lícits de tercers. La LSSICE dedica els articles 13 a 17 a aquesta qüestió, incorporant, per a les activitats de mera transmissió de dades, de còpia de materials en memòria cau o cache i d'allotjament o hosting, les regles d'exempció de responsabilitat establertes en la Directiva 2000/31/CE sobre el comerç electrònic. La LSSICE afegeix a més una altra exempció, no prevista en la Directiva, per a la provisió d'enllaços i instruments de recerca.
En aquest número d'IDP volem destacar dues resolucions sobre aquesta matèria. La primera és l'Acte de 10 de novembre de 2004, del Jutjat Mercantil núm. 2 de Madrid (ponent: PEDRO MARÍA GÓMEZ SÁNCHEZ) [Diari La Ley, número 6186, dimecres, 9 de febrer de 2005]. La segona resolució és la Sentència de 15 de juny de 2005, del Jutjat de Primera Instància núm. 42 de Madrid (ponent: EDUARDO DELGADO HERNÁNDEZ).
L'Acte de 10 de novembre de 2004 tracta d'un punt fonamental en el sistema d'exempcions de responsabilitat, com és el de si les normes d'exempció impedeixen l'exercici d'accions d'aturada contra l'intermediari. La conclusió a la qual arriba és que l'article 14 de la LSSICE ha exclòs la possibilitat d'exercitar accions d'aturada contra al prestador d'un servei de transmissió que reuneix els requisits exigits per a l'exempció, llevat que l'aturada s'exigeixi a aquest intermediari en virtut del deure de col·laboració establert en l'article 11 LSSICE. I l'acte considera que aquest deure -que consisteix a col·laborar per a fer efectiva una resolució dictada per un òrgan competent ordenant que s'interrompi la prestació d'un servei de la societat de la informació o la retirada de determinats continguts- només se li pot exigir en el marc del procediment en el qual s'ha dictat la resolució per a l'efectivitat del qual resulta necessària la seva col·laboració, i no, per tant, en un procediment independent.
http://www.uoc.edu/idp/2/dt/esp/auto1004.pdf

Per la seva banda, la Sentència de 15 de juny de 2005 declara responsable al prestador d'un servei d'allotjament de dades que emmagatzema continguts de caràcter injuriós proporcionats per un tercer. Es tracta d'una resolució sorprenent, per tal com no fa cap referència a l'exempció de responsabilitat que l'article 16 de la LSSICE concedeix al prestador d'aquest tipus de serveis. Per a la consulta d'aquesta sentència remetem al lloc web del prestador de servei d'allotjament, que ha estat condemnat a la publicació de la sentència ferma que recaigui.
http://www.internautas.org/archivos/sentencia_sgae.pdf
Aquesta sentència ha estat recentment confirmada en apel·lació, amb la sentència de 6 de febrer de 2006, de la secció 19 de l'Audiència Provincial de Madrid (ponent Nicolás DÍAZ MÉNDEZ). Encara que a la sentència d'apel·lació sí que s'esmenta la LSSICE, no s'hi ofereix una explicació satisfactòria sobre la inaplicabilitat de l'exempció, probablement perquè es parteix de la idea que l'hostatjador va fer propis els continguts hostatjats: segons el tribunal, en aquest cas "es procedeix a recopilació per a fer propis els continguts".