L'expansió de les tecnologies de la informació, i en particular d'Internet, afavoreix el procés de globalització econòmica i cultural i, consegüentment, el desenvolupament, però, alhora, obre la porta a noves formes de vulneració de béns jurídics, clàssics i emergents, en la mesura que el mateix mecanisme de transmissió de dades esdevé un sector de risc. El caràcter transfronterer d'aquest tipus de conductes reclama normes homogènies a tot el planeta, si no es vol afavorir la incertesa i, per tant, la inseguretat jurídica i la vulnerabilitat de béns de primer ordre. En aquesta lògica neix el que fins ara és el projecte legislatiu més ambiciós en matèria de delinqüència associada a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, és a dir, la Convenció del Consell d'Europa sobre aspectes relacionats amb la delinqüència informàtica, feta a Budapest el 23 de novembre de 2001. Conté les bases que han de regir en la creació nacional de normes penals. No conté, per tant, una ordre de transposició literal d'una norma, sinó una ordre, una vegada ratificada la norma, de transposició de les seves bases. En definitiva, la Convenció conté un text articulat que en realitat amaga una valoració politicocriminal sobre l'ús de les noves tecnologies. Aquesta valoració haurà de tornar a ser estudiada en el moment de la transposició als diversos estats, que encara tindran un cert marge per a l'assumpció de, o la renúncia a, les polítiques de màxims que de vegades hi ha contingudes en la Convenció, en una constant tensió entre llibertat i seguretat o de vegades llibertat i control. En aquest treball s'estudia, bàsicament, la primera part del text nacional, relatiu als tipus penals: accessos il·legals, o abusius, possessió de tecnologies de doble ús, infraccions de continguts (propietat intel·lectual i pornografia infantil), infraccions patrimonials (falsedats sobre document electrònic, estafes i danys informàtics) i alguns instituts de la part general, com la responsabilitat de les persones jurídiques. Es tracta, en definitiva, de descobrir les raons que inspiren la creació d'aquests tipus penals i la seva adequació a les regles del joc de la Unió Europea i els Drets constitucional i penal espanyols.

Conveni sobre delinqüència informàtica, Convenció del Consell d'Europa sobre delinqüència informàtica, falsedat en document electrònic, estafa informàtica, danys informàtics, sabotatge informàtic, pornografia infantil, denegació de servei

Societat de la informació i Dret penal. Política criminal en el context de la globalització (E-crime)