Aquest estudi vol establir quins són els usos reals d’Internet per a la creació, conservació, omissió, manipulació, transformació i recuperació de la memòria col·lectiva. L’estudi de cas se centra en un fet ben proper: la memòria de la Guerra Civil espanyola. 

La nostra qüestió principal era saber si Internet és un bon instrument per a recuperar, conservar i difondre les diverses memòries, individuals i col·lectives, d’una comunitat determinada. Un altre aspecte que aquest treball ens ha permès posar en evidència ha estat la constatació de la diversitat de tipologies de memòria presents a la xarxa (autobiogràfica, heretada, generacional, oficial, documental, històrica...) i com es relacionen entre si. També ha estat interessant observar la convivència de tempos narratius diversos (relat immediat i record des del present de fets passats) que ens permeten superar la temporalitat de la memòria.

Finalment, i ja en relació amb el nostre estudi de cas, hem observat la convivència singular entre les diverses memòries oficials segons la filiació dels editors. Així, trobem presents a la xarxa discursos plenament franquistes –que justifiquen l’alzamiento i la guerra com a legítima defensa davant dels abusos del Front Popular i la II República– que conviuen amb els discursos pactistes de la transició –que equiparen les penalitats sofertes pels dos bàndols i dilueixen culpes i responsabilitats– i amb els que reivindiquen la necessitat de justícia i de donar veu als silenciats. Tots tres conviuen en diferent mesura i proporció, però seria difícil, per no dir impossible, trobar un altre mitjà de comunicació (diari, ràdio, televisió, revista...) que permetés aquesta convivència.

Podem concloure que la principal característica de la memòria a Internet és la seva diversitat, cosa que ens allunya d’entrada d’un model únic i estandarditzable.