Laura Borràs, La literatura digital, Barcelona, EDIUOC, en premsa.

Laura Borràs (ed.), En construcción: la literatura en la era digital, Cartagena, Servicio de Archivos y Bibliotecas, en premsa.

Laura Borràs (ed.), Testualità elettroniche. Nuovi scenari per la letteratura, col·l. Gli Strumenti, Serie Gialla [23], Edizioni B.A. Graphis, 2006. ISBN 88-758-1043-5.

Laura Borràs, Diari d’una absència, Altea-Barcelona, Artefinal Studio - EDIUOC, 2006. ISBN 84-9788-348-9.

Laura Borràs, Estudis literaris i tecnologies digitals, Barcelona, EDIUOC, 2006.

Textualidades electrónicas
(Laura Borràs, ed.) Barcelona, Ediuoc, 2005. ISBN 84-9788-215-6.

Literatures romàniques medievals
(Laura Borràs & Victoria Cirlot) Barcelona, Ediuoc, 2005. ISBN 84-8429-559-1. La web d'aquesta assignatura és una aproximació a la literatura medieval europea, a la societat que la va produir i la va consumir i a la repercussió que va tenir a posteriori en les arts i la cultura occidental en general.

Narrativa catalana medieval
(Antònia Carré, autora; Laura Borràs i Roger Canadell, coord.) Barcelona, Ediuoc, 2005. ISBN 84-9788-210-5. En aquesta assignatura estudiarem dos textos cabdals de la narrativa catalana en vers. Primer el Jaufré, una novel·la escrita en occità però d'autoria catalana que cal situar en els últims anys del regnat de Jaume I el Conqueridor (1272-76) i que posa de manifest l'èxit de la literatura artúrica en terres de la Corona d'Aragó. Després, l'Espill de Jaume Roig, una llarga diatriba contra les dones que va ser escrita al Regne de València en la primera època de Joan II, cap al 1460, el mateix any en què Joanot Martorell començava a redactar el seu Tirant lo Blanc i en un context en què la prosa ja havia desplaçat el vers de la ficció narrativa.

Àngel Guimerà, Terra Baixa
(Laura Borràs, edició, pròleg i notes) Barcelona, Laertes, 2004. ISBN 84-7584-520-7.
"El 30 de novembre de 1896 i a Madrid, l'èxit assolit per l'estrena de Terra baixa prefigurava quin havia de ser el seu destí pels estranys i sempre difícils viaranys de la popularitat. En castellà, i sis mesos abans de la seva representació en la llengua del seu autor, aquesta obra començava el seu particular camí cap a la fama (...) En efecte, que creadors d'un reconegut prestigi internacional com Leni Riefenstahl o Cecil B. de Mille portessin les creacions d'Àngel Guimerà a la gran pantalla i músics com D'Albert o Le Borne traduïssin l'acció dramàtica de l'obra al llenguatge musical de l'òpera, a més de l'interés d'Erwin Piscator per representar-la, en són una mostra prou eloqüent."

La escena imposible ante el globo mundial
(Laura Borràs, edició, pròleg i notes) Madrid, SGAE-Fundación Autor, 2003. ISBN 84-89736-27-8.
"Las palabras no son inocentes. Las imágenes tampoco lo son en la medida en que se convierten en instrumento de la memoria. El teatro, esta fecunda y mutante conjunción de palabra e imagen, puede convertirse en elemento de denuncia ante tanta injusticia global." Pròleg

Web de literatura comparada
Laura Borràs, 2003. Aquesta web proposa un anàlisi comparatiu entre diverses versions i reelaboracions de textos literaris i audiovisuals de la tradició literària occidental així com també de personatges mítics i recurrents dins de la història de la literatura, com la figura d'Eva o el seductor Don Joan. El material contingut a la web posa a l'abast de l'estudiant una varietat considerable de textos entre els quals es pot establir una tipologia molt àmplia de relacions i 'd'interferències' que ajuden a l'estudiant a realitzar un exercici calidoscòpic de comparatística.

Literatura comparada (amb Enric Bou) Barcelona, Ediuoc, 2003. ISBN 84-8429-965-1.
"El curs 'Literatura Comparada' està dissenyat com una introducció, teòrica i pràctica a aquesta matèria. La literatura comparada com a especialitat autònoma en el si dels estudis literaris va néixer fa poc més de 100 anys a França. En els anys quaranta, a causa en part de l'emigració provocada per la segona guerra mundial, va tenir un ampli desenvolupament als EUA. En els últims anys el comparatisme ha viscut una important renovació a partir dels processos de globalització i multiculturalisme."

Literatura catalana: teoria i crítica
(amb Jordi Malé, coords.), Ediuoc, 2002. ISBN 84-8429-269-X.
"Aquesta assignatura, que hem subtitulat 'Poètiques del segle XX', vol ser una aproximació a uns quants escriptors catalans de la passada centúria. Però una aproximació poc usual. Generalment, s’estudien els autors a partir de l’anàlisi de les seves obres, de les quals s’intenta d’extreure els trets principals i comuns amb l’objecte de caracteritzar el que s’anomena la seva poètica o concepció de la literatura. En aquesta assignatura el propòsit és d’apropar-se a les poètiques de diversos autors, però a partir d’aquests autors mateixos, és a dir: a partir de l’estudi d’aquells textos (pròlegs, conferències, etc.) en què els escriptors reflexionen sobre la seva pròpia concepció de la literatura, o sobre el gènere que conreen, o sobre el procés creatiu, o sobre les pròpies obres, etc. Són aquests textos, aquestes poètiques formulades, l’objecte d’estudi del present curs."

Deseo, construcción y personaje
(Laura Borràs, edició, pròleg i notes) Madrid, SGAE-Fundación Autor, 2002. ISBN 84-89736-35-9.
"La llamada crisis del personaje en el teatro es interrogada en estas páginas. El uso del yo deconstruido, trasladado a la escena contemporánea, está dando paso a propuestas que exploran de manera inédita al yo construido, una vez que lo masculino, cuestionado en el léxico y en la figuración mítica, car como único sujeto fundador. Tan feliz modificación impulsa la reescritura de arquetipos: Ifigenia, Salomé, Medea, Electra o Penélope, la reconstrucción textual o coreográfica de personajes históricos y políticos, Juana la Loca, la Pasionaria, o focaliza la eclosión del yo: el caso Dora, la paciente de Freud. (...)"

Temes de literatura universal
(Laura Borràs, ed.), Barcelona, Ediuoc, 2001. ISBN 84-9788-107-9.
"En aquesta assignatura que porta per títol 'Temes de literatura universal', ens hem plantejat l’abordatge de textos als quals tornem, una i altra vegada, per la fascinació que exerceixen en nosaltres. Són, per tant, relectures que prenen com a fil conductor algunes de les alhora fites i esperons que ens hem marcat en aquesta travessa (la identitat i l’alteritat, el desig i el viatge), i que oferim en base a les nostres lectures, a les nostres interpretacions. Unes lectures i interpretacions d’obres clau de la literatura universal que us oferim perquè en trieu els itineraris que nosaltres hem definit o bé aquells que només vosaltres podreu imaginar. Tot plegat a partir d’un trajecte intertextual, que posa en relació diversos textos literaris, pictòrics o cinematogràfics. Aquest curs pretén contribuir a una lectura transversal de la literatura universal, així com fer un exercici pràctic de literatura comparada, en oferir uns itineraris de lectura que passen per èpoques i tradicions literàries allunyades en l'espai i en el temps"

Escenografías del cuerpo
(Laura Borràs, edició, pròleg i notes) Madrid, SGAE-Fundación Autor, 2000. ISBN 84-8048-410-1.
"La eterna dicotomía 'cuerpo-alma' ha sido la tradicional mesa de negociaciones y vívidos debates de orden filosófico, ético y estético. Pero no cabe duda que la parte del binomio que mayor interés ha despertado dentro de la teorización feminista en esta última década del milenio es la primera: el cuerpo como zona de máximo riesgo y, más en particular, el tratamiento del cuerpo femenino, su consideración en el arte y en la sociedad, así como su construcción e interpretación en tanto que texto cultural. El cuerpo femenino como un territorio sitiado por el imaginario colectivo, como un espacio de silencio y de protesta. El cuerpo de la mujer: lienzo de cicatrices, perpetuo escenario de conflictos, se convierte mediante el arte en elocuente narrador de historias de resistencia y revolución. (...)"

Més enllà de la raó: formes de la follia a l'Edat Mitjana
Barcelona, Quaderns Crema, 1999. ISBN 84-7727-287-5.
"Intentar descobrir les cares de la follia és una tasca seductora. Aquest llibre és un recorregut per l'imaginari de la follia medieval, sovint silenciada i sense cara, classificant-la a través de la visió de les figures que la representen iconogràficament (extretes de diversos manuscrits medievals) i de la relació que aquestes figures estableixen amb els textos que les acompanyen. Conscient que tant la paraula com el concepte queden integrats en la imatge, observa la miniatura com una transferència, amb l'objectiu de dibuixar la identitat del foll a l'Europa medieval, un individu que, si bé es veu rebutjat i exclòs, és sovint una figura central en la cort, i arrela amb força en la literatura, des del segle XII en endavant. (...)"

Utopías del relato escénico
(Laura Borràs, edició, pròleg i notes) Madrid, SGAE-Fundación Autor, 1999. ISBN 84-8048-325-3.
"Hay momentos en la vida en que la cuestión de saber si uno puede pensar de otra manera de como piensa y percibir de otra manera de como percibe es indispensable para continuar mirando y reflexionando. Esta consideración de Michel Foucault nos sitúa perfectamente en el espacio intermedio entre la memoria y el porvenir; allí donde la utopía se desvanece porque empieza a ser realidad. En pleno proceso de globalización, en esta encrucijada cultural en que nos hallamos, a las puertas del siglo XXI, necesitamos más utopías que nunca. Por ello, alrededor del reclamo intelectual de las utopías del relato escénico, se hilvanaron en el Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz reflexiones y propuestas diversas que nos permitieron, desde el teatro y en el marco del II Encuentro de Mujeres en las Artes Escénicas, explorar los límites de lo real y lo ficticio, acariciar la utopía. (...)"

Reescribir la escena
(Laura Borràs, edició, pròleg i notes) Madrid, SGAE-Fundación Autor, 1998. ISBN 84-8048-268-0.
"La empresa de encerrar todo discurso posible en el frágil espesor de la palabra no es vana ni banal. En la minúscula y material línea negra trazada por la tinta sobre el papel se resuelve toda la fuerza de saber que quien ostenta la palabra, quien elabora y posee el discruso reúne todo el lenguaje: ordena el mundo.
La mirada femenina sobre la literatura tiene que transformarse en una mirada escrutadora que lo piensa, que lo pondera, la refleja, la siente y la asimila en el impreciso territorio de la mente. Este volumen pretende contribuir a los notables avances que se han realizado en el largo y tortuoso camino que conduce a la posesión del lenguaje y a la exégesis de las obras literarias que con él se construyen y en las que se nos representa. (...)"