| |
 |
|
[2008] 
|
"Lit[art]ure:
la literatura en tiempos de Internet",
en el dossier especial dedicat a les noves tecnologies
narratives de la revista Quimera (núm. 290,
gener 2008).
|
[2007] 
|
“¿Pero
hay realmente un cambio de paradigma?. Un análisis
apresurado mientras la literatura pierde los papeles”,
A. Sanz & D. Romero Literaturas del texto al hipertexto,
Madrid (en premsa).
|
|
“Lector
in machina” dins Literatures from Text to
Hypertext, Cambridge (en premsa).
|
|
“La revolución
biotecnológica-comunicacional. Nuevas formas
literarias, nuevas miradas y viejos memes”
Congreso Internacional Culturas y Mundialización,
Jaén (en premsa).
|
“Joan
Margarit” dins l'Espai Virtual de Literatura
Catalana Lletra, març de 2007.
|
|
"E-teaching
and Literary Studies. Towards a New Culture of Teaching",
a The Aesthetics of Net Literature:
Writing, Reading and Playing, Peter Gendolla
& Jörgen Schäfer (eds.), pp. 333-354.
|
[2006] 
|
“La creació
literària digital i les textualitats electròniques
des d’un observatori anomenat Hermeneia”,
Papers d’Art, 2n semestre 2006. pp. 60-67.
|
|
“Introduzione”,
en Laura Borràs Castanyer (ed.), Testualità
elettroniche. Nuovi scenari per la letteratura,
col·l. Gli Strumenti, Serie Gialla [23], Edizioni
B.A. Graphis, 2006, p. 3-10.
|
|
“Teorie
letterarie e sfide digitali”, en Laura Borràs
Castanyer (ed.), Testualità elettroniche.
Nuovi scenari per la letteratura, col·l.
Gli Strumenti, Serie Gialla [23], Edizioni B.A. Graphis,
2006, p. 11-72.
|
|
“Taxonomia
de la quotidianitat. La degradació natural
dels objectes”, dins "Revista de
Catalunya", núm. 218, Barcelona, juny
2006, pp. 100-110.
|
|
“Cómo
analizar la nueva literatura. La crítica ante
la creación literaria para la red”,
dins Las nuevas profesiones de las lenguas,
resultat dels XII Cursos Superiores de Filología
- Universidad Complutense de Madrid (31 de març
– 29 d’abril 2006), Liceus, Madrid, pp. 67-78. ISBN
84-9822-032-7.
|
|
“L’eròtica
de la lectura”, dins AA.VV. L’escriptura
i el llibre en l’era digital, Barcelona, KRTU
- Generalitat de Catalunya, 2006, pp. 194-212. ISBN
84-393-7052-0.
|
[2005] 
|
“Apología
de la brevedad: Intermínims de navegació
poètica o la tentación del silencio”,
dins “Casatomada”, núm. 5, Palma de Mallorca,
desembre 2005.
|
|
“Teorías
literarias y retos digitales” en Laura Borràs
Castanyer (ed.), Textualidades electrónicas,
Barcelona, EDIUOC, 2005.
|
“Repensar
la història des de l'humor. Una proposta escénica
de dones : el Cabaret Diabòlic de Beth Escudè
i Isabelle Bres”, Dossiers
feministes, núm. 8 (2005), pp. 23-46
|
[2004] 
"Una reescritura
de la culpa femenina. El Cabaret Diabòlic de
Beth Escudé e Isabelle Bress"
en Lola Proaño-Gómez & Alicia del
Campo (edición, prólogo y notas), Traviesas
de la paz y campos de batalla, Cádiz:
Fundación Municipal de Cultura de Cádiz
y Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz,
2004, pp. 77-97.
|
|
"De
la estética de la recepción a la estética
de la interactividad", en Miguel A.
Muro, Arte y nuevas tecnologías, La Rioja,
Universidad de la Rioja, 2004, pp. 272-287.
|
[2003] 

Digit-Hum: revista virtual d'Humanitats [en
línia], 5.
[versión
en español]
[english
version]
"Aquest article presenta una anàlisi de la pel·lícula
eXistenZ, de David Cronenberg, per tal d'establir
un terreny comparatiu amb el món de les noves
textualitats electròniques (...)"
|
“’Leed, leed, malditos’.
Notas para una hermenéutica de la lectura hipertextual”,
dins María José Vega (ed. y coord.)
Literatura hipertextual y teoría literaria,
Madrid, Marenostrum (setembre de 2003), pp. 189-202.
|
|
al llibre de poemes de Joan-Elies Adell Pitarch, Encara
una olor, ed. Bromera, Alzira, 2003.
|
[2002]
Humanitas: revista de la Facultad de Humanidades
y Ciencias de la Educación de la Universidad
de Jaén, 2 (2002).
"Si navegar por hipertextos es navegar a la deriva,
¿qué ocurre con la literatura cuando
cambiadesde el papel a la virtualidad de la pantalla?
(...)"
|

a Antonio Méndez Vilas, J.A. Mesa González,
Inés Solo de Zaldívar (coord.) Educational
Technology. International Conference on ICT's on Education,
Junta de Extremadura, Consejería de Educación,
Ciencia y Tecnología, 2002, vol. II, pp. 596-600.
"La incorporación de las nuevas tecnologías
a la literatura y a su estudio supone la posibilidad
de una relectura del pasado desde una plataforma donde
la obra se presenta com un producto abierto, exento
de estructuras jerárquicas, inscrito en una
red infinita de hipertextos, y revisado a la luz de
otra dimensión textual, crítica y hermenéutica
(...) "
|

a Laura Borràs (ed.): Deseo, construcción
y personaje. SGAE-Fundación Autor, Madrid,
2002, pp. 7-24.
"Como decíamos ayer...
Retomo este año la labor de elaboración,
corrección, anotación y publicación
de las actas de los Encuentros de Mujeres en las Artes
Escénicas del Festival de Teatro Iberoamericano
de Cádiz y al hacerlo percibo que me embarga
una desconocida doble sensación de respeto
y de satisfacción. (...)"
|
(amb A. Vayreda
i L. Miralles)
 
a Laura Borràs (ed.): Deseo, construcción
y personaje. SGAE-Fundación Autor, Madrid,
2002, pp. 103-114.
"Están pasando cosas...
En la presentación del primer programa de doctorado
sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento
que se imparte en una universidad peninsular, el de
la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Manuel Castells,
que hasta su incorporación en la UOC fue catedrático
de Berkeley y uno de los especialistas más
reconocidos en el tema, afirmó que Internet
es el tejido de nuestras vidas en este momento. (...)"
|

a Laura Borràs (ed.): Deseo, construcción
y personaje. SGAE-Fundación Autor, Madrid,
2002, pp. 167-171.
"De Sara conozco su locura confesa: el baile,
el flamenco, el arte. De Juana, tendríamos
que reflexionar mucho sobre eso que se ha dado en
identificar como locura. (...)".
|

[2001]
|
"A conoistre
fol ne convient pas prendre labour"
a Carlos Alvar, Cristina Castillo, Mariana Masera
y José Manuel Pedrosa (eds.), Lyra minima
oral. Los géneros breves de la literatura
tradicional, Universidad de Alcalá, 2001.
|
"Hereves
d'Eva, però també descendents de Lilith"

Revista de Menorca, núm. 85, I, gener-juny
de 2001, pp.407-413.
"Hereves d'Eva, però
també descendents de Lilith". La primera
part del títol pot ser interpretada de moltes
maneres, fins i tot en l'àmbit de l'anàlisi
del discurs. Des d'ara mateix els convido a entrar
en aquest joc, establint un paral·lelisme directe
entre les paraules que el conformen i la crítica
o el pensament feminista. (...)"
|

Anuari de Filologia (Secció de Filologia
Romànica), 2001.
"Cassirer dijo que la memoria de un hombre es una resurrección
del pasado que implica un proceso constructivo y creador.
Opina Robert Hughes que la vida es un producto de
la imaginación. Lo cierto es que todos los
grupos humanos aspiran a entender y a entenderse desde
su realidad (...)". 
|

Actas del XXV Congreso Internacional de la SELGYC,
Huelva, 2001.
"Antes de comenzar debo advertir que mi comunicación
es casi un despropósito, una locura, porque,
de algún modo, está enmarcada en las
premisas de "impureza", que expone Boitani
en el prefacio de su magnifico La sombra di Ulisse.
(...)"
|
“Homo nominans,
homo ludens, homo sapiens”, dins Lyra
minima oral: los géneros breves de la literatura
tradicional: actas del Congreso internacional celebrado
en la Universidad de Alcalá, 28-30 octubre
1998 (2001), pp. 549-554.
|
[2000]
|
“Il
folle volo de Ulises en la Commedia
de Dante”, dins El retrato literario,
tempestades y naufragios, escritura y reelaboración:
actas del XII Simposio de la Sociedad Española
de Literatura General y Comparada (2000), pp.
375-387.
|
|
"Imágenes
de la locura en la Edad Media"
Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación
Hispánica de Literatura Medieval, Santander,
2000.
|
|
"Mitológica"
a Isabel de Riquer, Elena Losada i Helena González
(eds.), Ensinar a pensar con libertade e risco.
Homenatje al prof. Basilio Losada, Universitat
de Barcelona, Col·lecció Homenatges,
18, 2000, pp. 193-198.
|

a Luis Gastón Elduayen, Jesús Cascón
Marcos (eds.), Análisis del discurso,
Granada, Universidad de Granada, 2000, pp. 25-36.
"Decía Julia Kristeva en el Polylogue
que interpretar los discursos ajenos es exponer el
propio lenguaje a la violencia más violenta.
(...)"
|

a Marta Segarra, Àngels Carabí (eds.),
Feminismo y crítica literaria, Barcelona,
Icària, 2000.
|

a Marta Segarra, Àngels Carabí (eds.),
Nuevas masculinidades, Barcelona, Icària,
2000.
|
a Pilar Cuder Domínguez (ed.), Exilios
femeninos, Huelva, Publicaciones de la Universidad
de Huelva, 2000, pp. 205-215.
" 'Soy guapa'. Con esta
rotunda afirmación comienza un artículo
de Nancy Huston que la primavera del año 1996
desató una gran polémica en toda Europa
a propósito de las 'cartas' que se reciben
al nacer de resultas del caprichoso juego de dados
genéticos y la narración por parte de
la autora de su propia utilización de esas
'armas de mujer' (...)."
|
a Marta Segarra, Guy Dugas (ed.) Femmes et guerres
en Méditerranée, Montpeller-Barcelona,
2000, pp. 43-53.
"Coneguda és l'anècdota
que reporta el comentari que una adolescent Eugènia
de Montijo va escriure la tardor de 1838 al seu pare
respecte de Stendhal: 'M. Beyle ha desaparegut i no
sabem on és, ha ordenat al seu porter que digui
a tothom qui pregunti per ell que se n'ha anat de
cacera (...)."
|
a Marina Villalba (coord.), Mujeres novelistas
en el panorama literario del siglo XX, Ediciones
de la Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 2000,
pp. 407-413.
" La casa de la laguna
es una novela tremenda. Y aunque el adjetivo
pueda parecer desmesurado a unos o vacío a
otros, he de confesar que fue el primero que acudió
a mi mente al terminar la lectura (...)."
|

[1999]

Estudios Románicos, vol. 11, 1999,
Universidad de Murcia, pp. 17-33.
"Murcia, noviembre de 1999:
a tan sólo dos meses del cambio de dígito
y, psicológicamente, del nuevo milenio nos
hemos reunido en este coloquio internacional para
hablar de 'los géneros literarios medievales'.
(...)"
|
|
"El campo
conceptual de la locura en la Edad Media. Los problemas
de traducción de fol y folie
en francés antiguo"
a Juan Paredes, Eva Muñoz Raya (eds.), Traducir
la Edad Media. la traducción de la literatura
medieval románica, Granada, 1999. pp.311-323.
|

"Escribiré mi emancipación de
ti"
a Mª D. Fernández, A. Mª. Medin,
L. Taillefer (eds.), El sexismo en el lenguaje,
U. de Málaga, Diputación de Málaga,
Biblioteca de Estudios sobre la Mujer, Málaga,
1999, tomo I, pp. 205-221.
|

Revista de Literatura Medieval, núm.
XI, 1999, pp. 165-178.
"Las escenas de locura que
encontramos en cualquier manifestación artística
del occidente medieval son leves, fragmentarias y
dispersas. Su presencia es, siempre, peripecia, episodio,
anécdota o accidente. La locura aparece en
todos los ámbitos de la vida medieval, privada
y pública: novelas, fachadas de catedrales
o miniaturas de doctos manuscritos (...)."
|
Escena, dossier Escena/Documentos, pp. 19-34,
any 6, desembre 1998 / gener 1999.ggg
|
|
Ressenya
de Breve Historia Feminista de la Literatura Española,
Iris M. Zavala (coord.), vol. V, La literatura escrita
por mujer (Del siglo XIX a la actualidad), Anthropos,
Barcelona, 1998
Lectora, 1999, pp. 141-143.
|

[1998]

Revista de Catalunya, núm. 134, novembre
de 1998, pp. 104-111.
"Més dur que la mort
és l'oblit. Aquesta afirmació lapidària
acompanya l'home des dels orígens del temp,
però, amb aquest article, vull ajudar a combatre
l'oblit i, en certa manera, mirar de pal·liar
una absència que de manera inevitable sempre
comporta la mort. (...)"
|

a M. Segarra, A. Carabí (eds.) Bellesa,
dona i literatura, Barcelona, 1998, CD-ROM.
"(...) a algú podria
semblar estrany que parlés de la bellesa en
termes problemàtics, però, efectivament,
estic convençuda que la bellesa ha de ser enfocada
des d'una doble òptica de problematicitat i
de relacions interpersonals (...)."

|

Lectora, núm. 3, Bellaterra, 1998,
pp. 135-148.
"Aquest article arrenca
d'un principi de senti comú segons el qual
el poensament de tipus moral que es manifesta en obres
de gran difusió com les literàries,
té les seves arrels i el seu terreny d'acció
en la vida dels homes y en les seves relacions (...).
"
|

Revista de Filología Románica,
núm. 15, 1998, p. 135-145.
"Ítalo
Calvino dice del Orlando furioso que es una novela
que se niega a empezar y a acabar porque se presenta
como continuación del Orlando innamoratto de
Boiardo y porque Ariosto no dejó nunca de trabajar
en ella. Podemos hacer nuestras las palabras del maestro
italiano para referirnos a Ysaÿe le Triste. En
efecto, es una novela que se niega a comenzar y, de
algún modo, también se niega a terminar.
(...)"
|

[1997]

XII Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz,
Reescribir la escena, Madrid, SGAE-Fundación
Autor, 1997, pp. 61-73.
"Creo que a estas alturas,
casi quince años después de la muerte
de Mercè Rodoreda (1908-1983) estamos en condiciones
de asegurar que el teatro se revela como la pasión
oculta de la autora catalana. (...)"
|
[1996]

M. Segarra, A. Carabí (eds.) Amor e identidad,
Barcelona, PPU, 1996, pp. 165-180.
"Amb els ulls oberts al
fenomen de la dona escriptora, l'amor i la identitat
es perfilen, certament, com uns temes tremendament
suggerents. Res millor, doncs, per afrontar un seminari
d'aquestes característiques, que recórrer
a un text intitulat 'Qui sóc i per què
escric' d'una de les escriptores contemporànies
amb més èxit: Maria Mercè Roca.
(...)"
|
Pròleg
del llibre de poesies d'Iban León, Des d'una
habitació sense llum
Guanyador dels Jocs Florals de Nules, 1996.
|
[1995]
Anuari de Filologia, vol. XVIII, 1995, secció
G, núm. 6, pp. 19-28. 
" 'Je ne suis presque
rien et je suis toute chose'. L'enigma data del
segle XVII i designa el mirall. Efectivament, un mirall
deu a una font exterior de llum la seva capacitat
de reflectir la diversitat. Sense l'ajut d'una llum,
d'una claror, el mirall resta fosc i no representa
res. Necessita dels altres per ser. (...)"
|

|
|
|