La directora del grup de recerca Hermeneia i coordinadora del congrés, la professora Laura Borràs Castanyer, va explicar que la panòplia de preguntes que es desplega en aquest escenari d’investigació i la provisionalitat de les respostes que es poden oferir han motivat l’elecció del títol que s’ha donat a aquest esdeveniment, perquè remet a una realitat que encara es troba en procés de construcció. Un terreny en construcció per la seva joventut, magmàtic per la fluïdesa i la disseminació per la xarxa de les seves manifestacions, però també, i seguint amb aquestes metàfores geològiques, un terreny ple de falles, de fractures, de plaques tectòniques que xoquen (com ve a simbolitzar la imatge del tríptic del congrés), que es revolten, que estan en desacord, que generen discussió i de la qual de vegades en surten espurnes, perquè són apassionades i perquè remouen allò que tenim més interioritzat, els fonaments de la nostra essència llibrecèntrica. Un terreny apassionant que és el que concentra l’atenció d’HERMENEIA.

Durant tres dies es van succeir les conferències, les ponències i els debats que des de diferents punts de vista i des de paradigmes teòrics variats analitzaven les diferents manifestacions literàries i artístiques sorgides de la confluència entre les noves tecnologies i la literatura. Per això, la sessió inaugural va anar a càrrec del professor de la UOC, Joan Campàs, que va pronunciar una interessant conferència que s'ocupava d'entrada de l'establiment de les fronteres entre l'art i la literatura digitals. La conferència va permetre obrir el congrés amb algunes reflexions molt interessants al voltant de l'art digital. Partint de la base que l'art digital processa dades procedents dels textos, el so i les imatges i que amb aquesta barreja aconsegueix crear un llenguatge nou, el professor Campàs va enumerar una sèrie d'artistes presents a la xarxa que anaven des de Judy Malloy a Jody Zellen, passant per Annie Abrams o Michaël Samyn.

La primera sessió de comunicacions de la tarda va incloure quatre intervencions de caràcter divers, però que van dibuixar ja algunes de les línies que es tractarien durant la resta del congrés. Les professores Carme Arenas i Glòria Bordons proposaven en la seva comunicació algunes propostes d'utilització de les noves tecnologies a les aules des del grup de recerca PIEBA (Poesia i Educació a Barcelona, avui) en qualsevol dels nivells educatius i detectaven els principals problemes de les pàgines existents actualment i dedicades a l'ús pedagògic. Seguidament el professor Gómez-Bosquet va comentar el nou camp professional que s'obre davant dels estudiants formats en Humanitats per poder gestionar la informació (en tots els formats en què es manifesta) en l'àmbit encara incipient de l'Arquitectura de la Informació. La professora Chomski va analitzar la massiva implantació i la difusió dels videojocs en la societat tot fent èmfasi en les possibilitats pedagògiques que contenen aquests sistemes multimèdia, afavorits en part per la necessitat d'implicació del jugador en el discurs que emmarca l'hipertext. Finalment, la sessió es va cloure amb una demostració pràctica del software MIDIPoet, creat per Eugenio Tisselli i utilitzat per a la manipulació de text i imatges a través d'algoritmes. Tisselli es va referir al camp de potencialitats de les obres digitals així com a la reflexió sobre el paper del codi en la literatura digital.

La segona jornada del seminari es va obrir amb les paraules del professor Manuel Castells, un dels investigadors principals de l’Internet Interdisciplinary Institute i president del comitè científic d’aquesta institució. Segons Castells, actualment no podem afirmar que ens trobem en la societat del coneixement i de la informació, sinó que ens hi hem trobat sempre. El que sí que cal destacar actualment és el comportament en xarxa de la societat contemporània, així, aquesta forma d'organització presentava avantatges, però també generava alguns inconvenients. A continuació, es va iniciar la sessió dedicada a les noves formes literàries del jo a la xarxa, és a dir, els weblogs. Des de l'experiència de creació i manteniment d'un blog, explicada per l'escriptor Jaume Subirana, fins a la utilització d'un sonet de Shakespeare en un weblog, la sessió va descriure les particularitats d'aquesta nova forma d'escriptura i de publicació. Així doncs, Evarista García-Peña es va interessar bàsicament pels weblogs més intimistes, els que poden acomplir les mateixes funcions d'un diari íntim.

En el següent bloc de comunicacions es va tractar el tema de l'hipertext aplicat a l'edició crítica de l'obra de l'autor uruguaià, Carlos Martínez Moreno. Evelyn Aixalà, autora d'aquesta aproximació hipertextual a l'escriptor, va descobrir l'alta 'usabilitat' de l'hipertext per poder aproximar-se a la seva obra. El professor Antonio Penedo va plantejar una anàlisi de Matrix, mentre que el professor Virgilio Tortosa va fer un repàs a la història de l'hipertext inserint-lo en la tradició de la teoria literària contemporània.

Per tancar el matí de la segona jornada, el professor George Landow, un dels investigadors més rellevants a nivell mundial en l'àmbit de la literatura hipertextual, ens va oferir una conferència dedicada a l'avaluació de la qualitat dels hipertextos. Landow va fer una afirmació molt interessant quan va comentar que: "It is much better to have good questions than to have appropriate answers". Landow va comentar també que calia parlar de multilinearitat en lloc de no-linearitat i també va apuntar que era important establir les diferències entre els hipertextos educatius o informatius i els hipertextos de creació, perquè llavors canvien els conceptes del que necessiten uns o els altres. A banda d'això, el professor Landow també va defensar la vàlua dels 'enllaços imperfectes' així com el concepte de 'serendipity'. Landow va afirmar que calia repensar què és el que estava passant amb l'hipertext i cap on caminava aquesta forma de textualitat.

[ continuar > ]