El seminari va comptar amb l’assistència de la pràctica totalitat dels membres integrants del grup, procedents de diverses universitats catalanes i estrangeres. També hi va assistir un nombre significatiu d’estudiants i col·laboradors docents de la Universitat Oberta interessats en el tema, així com alguns professors i estudiants de tercer cicle vinculats a diverses universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra o la Universidad Complutense de Madrid. També hi van assistir els professors dels Estudis d’Humanitats i Filologia i altres membres de la comunitat universitària de la UOC.

Aquest seminari de recerca va voler aplegar tots els membres investigadors del grup, tant de l’àmbit nacional com internacional, amb l’objectiu d’aconseguir un entorn de discussió, debat i intercanvi de resultats de la seva recerca, així com enfortir els lligams de relació acadèmica entre els membres del grup i establir estratègies futures de recerca. Al llarg de les jornades de treball, on van participar experts en cibercultura, poesia electrònica, hipertext i teoria literària a l’era digital, es va tractar de detectar els buits teòrics que queden per cobrir en l’àmbit de la teoria literària i d’observar quina és la rendibilitat de l’ús de l’hipertext en l’ensenyament de la literatura.

La primera jornada del seminari va començar amb la sessió inaugural del professor Manuel Castells, un dels investigadors principals de l’Internet Interdisciplinary Institute i president del comité científic d’aquesta institució. El professor Castells va agrair la invitació al seminari i va animar el grup de recerca a seguir treballant en l’àmbit de la confluència entre les noves tecnologies i la literatura. El reputat sociòleg va destacar que, quan parlem de textualitats, era necessari tenir en compte, a més de l’element central, és a dir, el text, també el context i l’instrument, perquè quan fem referència a les textualitats electròniques no ens referim simplement a la relació unidireccional e instrumental d’escriure literatura fent servir l’ordinador. El professor Castells va insistir en la complexitat que imprimeix Internet a totes las esferes de la nostra vida, i la va analitzar a través de la comparació entre les característiques que actualment presenta la televisió i les pròpies d’Internet. Castells va assenyalar l’alt grau d’interactivitat que es pot aconseguir amb Internet. També va insistir en la necessitat de realitzar estudis empírics sobre aquest medi i va posar l’exemple del projecte PIC Catalunya, que es du a terme des de la Universitat Oberta. Aquest estudi està enfocat amb l’objectiu principal de comptar amb dades fiables i il·lustratives del comportament de la població a la xarxa i de l’ús real que fa de la tecnologia de la informació. Al final de la intervenció hi va haver uns minuts destinats al debat i les preguntes de l’auditori.

Seguidament, la professora Laura Borràs, directora del grup de recerca Hermeneia, va pronunciar la conferència ‘Problemes, reptes i horitzons de la literatura en l’espai digital’. La profesora Borràs va descriure les formes de literatura digital que han aparegut en els últims temps, amb la implantació progressiva de les noves tecnologies en el terreny de les humanitats i, especialment, en el de la literatura. A més, va plantejar els interrogants més immediats que afecten a la disciplina de la teoria literària i la literatura comparada a l’actualitat, amb fenòmens nous i poc definits com la literatura digital. D’altra banda, també va remarcar la necessitat de superar les pors i reticències davant les noves mostres literàries i, sobre tot, davant del potencial especialment significatiu que poden aportar aquestes noves tecnologies a la docència universitària. Un altre dels punts destacables de la seva intervenció va ser la necessitat de classificació i definició dels termes literaris que se están encunyant per a denominar les formes de literatura digital.

[ continuar > ]