El món escriu d’escapar-se’ns de les mans en unes tiges veloces, en unes arteroses cuades. Alguns arriben a escandir, sobre una taula, aquestes formes de fugida, aquesta ufana amb què el món ens fuig constantment, cabalosament. A d’altres, l’escriptura els és un mànec perquè els sigui la fugida agafadora, talment, després, quan llegim, s’acosta i s’acosta rere cada pàgina allò que, en girar-la, no hi hem de trobar.

PEREJAUME