|
No sabem amb certesa quina era la
intenció de l'autor, però mirat en conjunt sembla pensat per a ser
llegit al voltant d'una taula. Hi trobem una escala a la part inferior
de la Taula III que ens pot inclinar a pensar que mira al nord, però
pot ser només el punt per on cal començar la lectura. També és cert
que el nombre de llegendes que es llegeixen orientades al nord supera
les que ho fan orientades al sud, però l'extens text de la làmina III
queda invertit si ho orientem al nord. També hi ha una referència en
el text que diu que Àsia està situada al nord (2a meitat Taula I), però
potser aquí l'autor tenia al cap un d'aquells esquemes medievals dels
tres continents en què Àsia, en orientació a l'Est, sempre queda a la
part superior. És clar, això no obstant, que
l'Atles no és un portolà per a ús diari, sinó una edició de luxe
per a una biblioteca reial, però sí que es va fer a l'estil d'aquells
i, per tant no és una qüestió determinant saber la seva orientació
primitiva. Per facilitar-ne la lectura, el considerarem amb el nord a la
part superior i el llegirem d'est a oest ja que és la “nostra”
manera habitual de veure un mapa, però cal tenir present que, per la
disposició del text i les il·lustracions, l’Atles es pot llegir tant
orientat al nord com al sud. Quatre d'aquestes meitats (Taules I i II) les ocupen les làmines d'informació de cosmografia i de navegació. En elles s'hi fa una representació astronòmica i astrològica del món. Hi trobem informacions sobre el calendari, el sol, la lluna, els planetes, el signes del zodíac i les marees. Taula I Taula II
Les altres vuit meitats de full
(Taules III, IV, V i VI) formen el cos central del mapa, la part pròpiament
geogràfica. Si cadascuna té unes dimensions de 65 cm d'alçada per 25
cm. d'amplada, la representació del món conegut ocupa un total de 65 cm per 2 m. aproximadament. Taules III i IV Taules V i VI
Aquestes proporcions
van limitar el cartògraf en representar les regions situades a l'extrem nord i sud. Sembla que hagués
realitzat l'encàrrec si retallant d'un mapa circular l'àrea demanada
en forma de rectangle en direcció est-oest.
Altres mapes posteriors, com el Catalan-Estense (1450-1460), conservat a la sala Estense de la Biblioteca de Mòdena, tornen a utilitzar la forma circular. Així doncs, no creiem que la forma de l'Atlas Català pugui afectar a la idea que tenien sobre les dimensions i forma del continent africà. Aquesta forma rectangular tampoc s'ha d'interpretar com un canvi en la idea d'esfericitat de la terra, ben assumida per l'autor com s'afirma clarament en la primera taula.: "... E la dita ymage o figura és redona a manera de pilota o semblant d'ou" (“dita imatge o figura és rodona com una pilota i semblant a un ou...”) i encara: "La forma enperó de la terra és redona per que és dita orbis, que vol dir redonea" (La forma de la Terra és rodona, i per això s'anomena orbis, que vol dir rodonesa). Catalan Estense (1450-1460) Encara que no es correspongui amb l'estat actual, ens referirem a les taules seguint la numeració dels fulls i l’orientació al nord que es donen a l'edició de Diàfora (Barcelona, 1975). Per raons de brevetat només farem un "inventari" de les quatre taules de tipus geogràfic, però, tot i no formar part d’aquest treball, descrivim les dues primeres taules per mantenir la unitat de l’obra. Les taules III, IV, V i VI, constitueixen la part més pròpiament geogràfica. En elles es poden apreciar dues part clarament diferenciades. Quan no hi ha una informació prou fidedigna i certa, l’espai s'omple de textos, personatges i escenes. Això passa especialment a les taules V i VI, les de la part més oriental. A les taules III i IV aquest fenomen només es produeix en les zones més extremes del nord o del sud. A la taula III, la primera en el nostre estudi, només succeeix en la part més occidental de l’Oceà, ja que la resta és plena de topònims. |
||
|
|
||
|
Mapa de la web - Crèdits i agraïments
|