Després de la històrica polèmica sobre l’origen de les cartes nàutiques (català?, italià?) la finalitat d’aquests documents ocupa un lloc central  en els estudis actuals. 

Segons Agustín Herrando (“La cartografia mallorquina de la Baixa Edat Mitjana”, dins de Cartografia Mallorquina, Barcelona, 1995) la varietat de documents suposa també una varietat de funcions. En les primeres devia predominar el valor utilitari, que era el d’orientar  de manera eficaç la navegació. Més endavant s’hi donen altres usos culturals o pragmàtics i s’hi inclouen més informacions, segons les demandes dels nous destinataris/usuaris. Això ha fet que es distingeixi entre les cartes nàutiques pures d’aquelles més riques pel que fa a l’interior continental, que alguns anomenen cartes nàutico-geogràfiques.

 La primera funció seria, doncs, facilitar el desplaçament de la nau, ja que amb el coneixement dels ports d’origen i destinació, permet traçar la ruta que cal que la nau segueixi. En aquest sentit és un instrument de treball com ho podien ser el compàs o  la brúixola.

 A un altre nivell, les cartes nàutiques són també una exhibició de saber geogràfic que és alhora una invitació a aprofitar-lo. Sobre la base de la informació que proporcionen comença una nova època d’expansió colonial que les fa especialment útils en els cercles de poder. Armadors, mercaders, autoritats polítiques i religioses utilitzen la informació i el valor estratègic per a realitzar els seus projectes i ambicions. És una funció estratègica que es deriva del fet de disposar del mapa com a imatge del territori.

Hi ha encara una tercera funció derivada del fet que s’hagin conservat magnífics exemplars, com en cas de l’Atles, en les biblioteques reials. Hi ha constància de la demanda per part dels monarques per tal de disposar no tan sols de la millor informació geogràfica, sinó també expressada de la manera més atractiva. Si és important el contingut, no podem oblidar la forma en què s’expressa. L’Atles Català ens permet una visió sinòptica, tot el món d’un cop d’ull, i amb una gran força comunicativa  d’elevada qualitat estètica.

 Pel seu valor cultural i estètic, les cartes de l’Escola Mallorquina són peces valuoses  pels monarques i els infants de la Corona d’Aragó, com ho demostren els encàrrecs i pagaments realitzats als seus creadors que consten a la documentació de les cancelleries.

És evident que l’Atles català pertany a aquesta darrera categoria de mapes sumptuosos per la seva qualitat artística i per haver estat a la biblioteca reial des de la seva creació al 1375. 

Estan documentades altres comandes de l’infant Joan, una d’elles a instàncies del rei francès Carles V (1338-1380), a Cresques Abraham, el magistrum mapamundorum més important del moment.

CONCLUSIONS 

BIBLIOGRAFIA