APROXIMACIÓ ICONOGRÀFICA. Martelori

El martelori (de l’italià: mare teloio:tela de mar)  dibuixat sobre les primeres cartes de navegació  és l’entramat de línies sobre el qual s’hi dibuixa el portuolà. Constitueix un diagrama de càlcul que permetia als pilots fer una estima (càlcul aproximat de la posició de la nau) amb una simple regla de tres. Primer comparaven amb el compàs la distància recorreguda amb l’escala que figurava a la carta i des del punt obtingut es prenien referències fins el punt de destinació al mapa. Eren, doncs, una eina de càlcul molt útil i valuosa. Com diu H. Michea “ Els portolans possiblement no pretenien representar el món, sinó ajudar la memòria dels pilots per a fer una ruta determinada” (Vegeu “De L’utilisation de martelloios ou roses des vents au moyen age” publicat a NAVIGATlON, nº 111, Janvier 1989).

 També sobre l’Atles Català hi ha establerta la carta de rumbs o “martelori” a partir de 16 punts disposats regularment sobre un cercle inscrit en cada taula.

 La relació exacta a partir d’aquests punts, dels trenta-dos rumbs dels quarts de vent, espaiats 11º 15’  no era una tasca fàcil. La solució del problema per mitjà de la geometria evitava la mesura dels angles i simplificava els traçats assegurant una gran precisió. Les eines utilitzades eren fonamentalment el regle i el compàs.

 El procediment era el següent: Es comença per un cercle dividit en 4 per dos diàmetres (perpendiculars) que, en unir-los,  formen  un quadrat. Un segon quadrat, els  vèrtexs del qual formen un octògon amb els anteriors divideix el cercle en vuit parts. A partir d’aquests vèrtexs es poden fer les línies de rumbs: en negre per als vents, de color verd per als 16 mitjos vents; els 8 últims vèrtexs es determinen  per alineació. Només resta fer el traç vermell dels quarts de vent unint, alternativament els vèrtexs que encara no estan connectats.