. 

Carta pisana, ca. 1290.
1 pergamí manuscrit 500 x 1050 mm.
Paris, Bibliothèque nationale de France,
Cartes et Plans, Rés. Ge B 1118.

És el Portolà occidental més antic que es coneix. Data del segle XIII. Se suposa que va ser feta a Gènova. Actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de França a París. És possible que la carta anés acompanyada d’un quadern de ruta titulat “Il Compasso de Navigare”, el primer llibre conegut d’instruccions per navegar, que va comença a circular a finals del segle XIII, al mateix temps que la carta.

La Carta Pisana, dins la seva simplicitat, presenta les característiques fonamentals dels portolans de la Mediterrània que vindran després. Està dibuixat a ploma sobre vitel·la i inclou les costes mediterrànies fins a les del Mar Negre. Perpendicularment estan escrits els noms dels ports en negre o en vermell si és que són més importants.

La Carta està orientada al Nord magnètic, el que vol dir que es basava en la brúixola. No hi ha coordenades geogràfiques. L’escala està en un cercle a la dreta del document, a la part més estreta de la vitel·la que correspon al coll de l’animal.

Podem observar dos feixos de línies de rumbs que s’ordenen sobre dos cercles tangents, cadascun dels quals conté setze punts disposats a intervals regulars. Aquests cercles (martelori) que aquí són presents, es donaran per implícits en documents posteriors. Les línies de rumbs permetien triar la direcció del vent més favorable als navegants i, un cop a alta mar, fixar la situació assenyalant sobre la carta la distància estimada com a recorreguda en una direcció donada.

Sobre la ciutat de Sant Joan d’Acre hi ha la creu de Malta. Això ens indica que la carta és anterior a la conquesta de la ciutat pels sarraïns el 1291.

CONCLUSIONS 

BIBLIOGRAFIA