Campos de Castilla

Durant l’etapa que hem coincidit a anomenar modernisme, la ciutat esdevé un dels seus símbols fonamentals. El símbol, però també l’escenari preferit per moltes avantguardes. La ciutat és, d’acord amb l’origen llatí del terme, un lloc de civilització, de cultura. Hem de pensar, per contra, que al camp regna la descivilització? Aquest pot ser un primer motiu pel qual allò rural hagi estat bandejat, apartat de la creació artística, o bé considerat com a obra menor. Però no ens referim al camp en el sentit de natura vegetal o animal –altrament, el tema escollit per a l’assaig hagués estat el de natura i no el de ruralisme–, mostres de la qual travessen la literatura de tots els temps -la natura com a teló de fons sentimental, compromesa o indiferent a l'emoció humana. El món rural, tal com l'hem concebut ací, comprèn també els seus habitants humans i a la seva cultura, en la mesura que aquesta pugui ésser diferenciada de la cultura urbana.

Durant el modernisme, quan s'ha ambientat una narració al camp tot sovint ha estat amb connotacions de primitivisme, barbàrie, incivilització, arcaisme i un llarg etcètera de matisos. Un exemple d'aquestes connotacions el podem trobar en la literatura gauchesca, de viatjers que recorren la Pampa i sovint hi vessen sobre els seus habitants les propietats que hem enumerat abans.

Potser un enfocament clarament contrari seria quan s'idealitza la vida del camp, tot suposant una superioritat de la vida rural envers de la urbana. Com a exemple podríem citar Ana Karenina, de Tolstoi. No ens costa d’imaginar el perquè d’aquest motiu, atès que una major part dels autors que prenen com a punt de partida aquest escenari provenen de contextos molt diferents d’aquells que pretenen descriure amb la seva literatura i, desenganyats de la vida que han viscut a ciutat, prefereixen vessar una visió optimista sobre allò que minsament coneixen.

Més endavant, al tombant del segle dinou, tot oposant-se a l'idealisme romàntic a què hem fet referència en el paràgraf anterior, es produeix una eclosió del món rural en la literatura, sobretot arran del triomf dels idearis del naturalisme i del realisme, que posen al centre de les preocupacions de l'autor la fidelitat i objectivitat amb què poden ser tractats tots els temes, fins i tot els més vulgars. (Veure també [Josep Pla i el naturalisme]). Podríem posar com a exemple l'obra Germinal, de Zola, que descriu una vaga de miners en una població del nord de França.

En els temps més recents les comunicacions han millorat, així com també el percentatge d’escriptors que provenen d’àmbits rurals. La vida del camp i de la ciutat s’ha anat equilibrant a poc a poc, així com també les vegades que aquests tipus de vida han estat presos en consideració. Podríem il·lustrar això que hem dit amb aquest paràgraf que conté un extracte del llibre La terra retirada, de Mercè Ibarz.

Així doncs, podem dir que l'evolució del tema ha estat cap un major realisme i una major preocupació. El món rural pot ésser considerat com un "altre" del món urbà i, per tant, en aquests temps actuals en què ja no hi ha res ni ningú que estigui permanentment al centre, pot ésser pres en consideració.