Campos de Castilla

18 de juliol. – Cap al tard, he anat al mas: A l'era batien amb les eugues. El sol ha torrat la gent. Sobre aquest color, que torna fantasmal el blanc dels ulls, la pols, el boll i la suor els han posat com una crosta de color d'argila, que esdevé d'un color d'ala de mosca a mesura que la llum de la tarda es va afeblint. Els animals, enllustrats per la suor, tenen una bromera blanca a la boca. Després de descollar, la gent s'asseu a terra, rendida.
Retorn dins un crepuscle d'una lluminositat blanca, lleugerament tocat de rosa, amb el blau pur, profund, estèril, de l'arcada del cel.

6 de novembre.– Els boscs estan plens de veus. Les destrals colpegen per tots els llocs. De vegades se sent com cau un arbre. Els propietaris fan carbó o venen la fusta. Tot quedarà pelat. L'espetacle és impressionant. La quantitat d'arbres que hauran caigut en aquests anys de guerra és desorbitada, incomptable.

[Josep Pla i el naturalisme]

A diferència de Pa negre, Josep Pla en el seu dietari ens ofereix un detallisme amb finalitats més aviat descriptives que no pas didàctiques. No importa tant el fet d'acostar el lector a les pràctiques rurals com el de descriure amb exactitud unes imatges que ell viu en primera persona.

A més, per l'ambient rural descrit per Pla deambulen una sèrie de persones que van dient la seva -i, sobretot, és l'autor qui ens fa arribar la seva opinió a partir de les converses que té amb els altres. La descripció paisagística, doncs, va acompanyada d'una definició dels valors de les persones que hi viuen.

Aquesta opinió de vegades mostra una incompatibilitat de caràcters, d'ideals, entre ell i el seu pare, entre ell i la resta d'habitants del poble. Ell, que és un urbanita al camp, i un camperol a la ciutat.

D'aquesta manera, doncs, amb les seves descripcions, ens acosta, amb un realisme passat pel seu filtre descriptiu peculiar i la seva opinió, a la Girona rural de principis de segle.