| El quadern gris | Pa negre | Poesies actuals | Ruralisme i Literatura
|
||
|
Tupí, escó, múrgoles, rossinyols, corriols, bruguerars, carnús, aiguanaf, pomes camoses, les contínues, les rebobines, les resclosa, els bagants, els clemàstecs per penjar les olles al foc, el camp de corretjoles i ravenisses, l’herba per fer florir el formatge al formatger, l’enclusa per ferrar la ferradura del cavall, els animals guits que no són de fiar perquè tiren guitzes, adinerar un terreny... Pa negre. Emili Teixidor (pàg. 145) [fragment 2] [fragment 3] |
El protagonista de Pa negre ens narra en primera persona els esdeveniments de la seva infantesa a la masia familiar, un període de descoberta que coincideix amb la Guerra Civil. [ressenya de Pa negre] Aquest petit fragment que apareix a l'esquerra està compost de noms que segurament algú de ciutat ben poques vegades haurà sentit a dir o en coneix el significant. ¿Potser podríem dir que la intenció d’Emili Teixidor, l’autor de Roda de Ter, en aquest paràgraf coincideix amb Pep Coll quan ens diu que “Potser si no fos per alguns llibres, bona part de la població aviat fórem incapaços de distingir un avet d’una torre d’alta tensió pintada de verd”? Coll, P. Aquí dalt de la muntanya, dins de la revista Galeuzca . Tarragona, novembre del 1993. El vocabulari, doncs, es converteix en una peça fonalmental per poder descriure la realitat rural. |
||||