Campos de Castilla

Pastorel·la, del llibre Joves poetes catalans

Entre rostolls agosten les ovelles
i sesteja el pastor.
Somnis balders
eixorivits per l'ardor de roselles:
brandons de calze encès.

I, mentre el pastor sesteja,
el mascle de la rabera
s'ha saltat totes les líriques,
defugint
les estètiques estàtiques:
mètriques mimètiques
quasi matemàtiques.
A l'ovelleta guirra no li agradaven
les cantarelles romàntiques.

La diferència fonamental entre aquesta poesia actual i la de la generació del 98, per exemple, és que ja no s'usen descripcions amb finalitats merament paisagístiques, sinó que ara els habitants del món rural prenen rellevància.

De vegades, es reivindica aquest món amb adaptacions de poemes clàssics. D'altres, com en aquests dos poemes que transcrivim a l'esquerra, es vol fer una relectura d'alguns gèneres que en l'època moderna van tenir certa rellevància.

També podem trobar reflexions al voltant del turisme rural, de la vida als masos, del neoruralisme, com en aquest exemple.

És a dir, hem entrat en un període on tot pot ésser qüestionat, on qualsevol tema pot ésser portat al centre de la creació literària, i el camp no n'és una excepció.